Cardiòleg de referència
AMADEU BETRIU I GIBERT (1941-2020) Cardiòleg, excap del servei de cardiologia de l’hospital Clínic de Barcelona
El dia 30 de juliol va morir a Barcelona, als 79 anys d’edat, el doctor Amadeu Betriu i Gibert, reconegut cardiòleg i exdirector de l’Institut Clínic de Malalties Cardiovasculars de l’hospital Clínic de Barcelona (ICMCV). La seva mort ha deixat una profunda sensació de tristesa en tots els seus companys i, sobretot, en més de 30 generacions de residents i fellows que es van formar al seu costat.
El dr. Betriu va néixer a Ribes de Freser el 1941 i de seguida es va traslladar a Barcelona amb els seus pares. Va cursar el batxillerat al col·legi Sant Miquel; gran aficionat a l’esport, va ser campió de Catalunya juvenil de velocitat (100 m) el 1959, afició que va conservar tota la vida.
Es va llicenciar a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el 1965. Immediatament va començar la formació en cardiologia a l’escola de Cardioangiologia de la Universitat de Barcelona amb mestres tan insignes com els doctors Torner i Balaguer Vintró. Entre el 1969 i el 1974 va continuar la formació al Laboratori d’Embriologia de l’Institut Nacional de Cardiologia de Mèxic, l’Institut de Cardiologia
de Mont-real i el Toronto General Hospital, al Canadà. Va ser en aquests dos últims centres on va desenvolupar el seu interès per l’hemodinàmica cardíaca, a la que va dedicar tota la seva vida professional. Va assolir el grau de doctor cum laude el 1986 i va ser professor titular de cardiologia a la facultat de Medicina des d’aquell mateix any fins a la seva jubilació el 2010.
L’any 1974 es va incorporar com a cap de secció d’Hemodinàmica al servei de Cardiologia de l’hospital Clínic de Barcelona, del que posteriorment va ser-ne el cap (1998-2006) i director de l’ICMC fins a la seva jubilació. Amb uns mitjans inicialment molt precaris, en un hospital en plena transformació, va posar en marxa un laboratori d’hemodinàmica pioner a Espanya. La seva dedicació, serietat en la feina i capacitat docent aviat van convertir el laboratori en un centre de referència on es van formar, al llarg dels anys, més de 100 professionals de nombrosos països, especialment llatinoamericans.
Juntament amb la docència, la faceta més rellevant de la seva activitat professional va ser la investigació cardiovascular. Amb més de 150 publicacions a les revistes internacionals més importants, podem dir que el dr. Betriu ha participat o dirigit els assajos clínics internacionals que han perfilat el tractament actual de l’infart agut de miocardi. El 2003 va rebre el premi Andreas Grüntzig de la Societat Europea de Cardiologia i va ser conferenciant convidat al congrés de la Societat Americana de Cardiologia a New Orleans. Meticulós en la feina, eren famoses i temudes pels seus col·laboradors les seves múltiples i precises correccions als treballs que s’havien de presentar en un congrés o enviar per a publicacar.
Darrere d’un caràcter sobri i aparentment distant, el dr. Betriu amagava una humanitat desbordant, una amabilitat exquisida i un lideratge que va marcar l’esdevenir del servei i de moltes persones, metges i infermeres, que vam treballar amb ell o es van formar al seu costat. Els múltiples missatges de condolença que aquests dies estan rebent la seva dona Maria Eugènia i els fills Oriol i Carles des d’arreu del món cardiològic en donen fe.
La seva dedicació a la feina no li va impedir mai gaudir de múltiples aficions, com ara l’esport, especialment seguir i patir el seu Barça. Molt versat en la bona taula i en la cuina; excel·lent conversador; àgil en la discussió sobre els temes del nostre temps, sempre coherent amb uns principis ètics que ha mantingut fins al final. Va ser un profund amant de Catalunya, amor que va portar a tots els fòrums en què es movia, proclamant amb passió els valors i anhels de la seva terra, el seu motiu de conversa preferent en aquests últims anys.
L’Amadeu se’ns ha mort, se n’ha anat prematurament, en plena activitat científica, i amb ell hem perdut un amic entranyable, un professional únic i un català universal. Descansi en pau.
Betriu va participar i va dirigir els assajos que han perfilat el tractament de l’infart agut de miocardi