Car­di­ò­leg de re­fe­rèn­cia

AMADEU BETRIU I GIBERT (1941-2020) Car­di­ò­leg, ex­cap del ser­vei de car­di­o­lo­gia de l’hos­pi­tal Clí­nic de Bar­ce­lo­na

La Vanguardia (Català) - - OBITUARIS - . GINÉS SANZ I JO­SÉ LUIS POMAR

El dia 30 de ju­li­ol va mo­rir a Bar­ce­lo­na, als 79 anys d’edat, el doc­tor Amadeu Betriu i Gibert, re­co­ne­gut car­di­ò­leg i ex­di­rec­tor de l’Ins­ti­tut Clí­nic de Malal­ti­es Car­di­o­vas­cu­lars de l’hos­pi­tal Clí­nic de Bar­ce­lo­na (ICMCV). La se­va mort ha dei­xat una pro­fun­da sen­sa­ció de tris­te­sa en tots els seus com­panys i, so­bre­tot, en més de 30 ge­ne­ra­ci­ons de re­si­dents i fe­llows que es van for­mar al seu cos­tat.

El dr. Betriu va néi­xer a Ri­bes de Fre­ser el 1941 i de se­gui­da es va tras­lla­dar a Bar­ce­lo­na amb els seus pa­res. Va cur­sar el bat­xi­lle­rat al col·le­gi Sant Mi­quel; gran afi­ci­o­nat a l’es­port, va ser cam­pió de Ca­ta­lu­nya ju­ve­nil de ve­lo­ci­tat (100 m) el 1959, afi­ció que va con­ser­var to­ta la vi­da.

Es va lli­cen­ci­ar a la fa­cul­tat de Me­di­ci­na de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lo­na el 1965. Im­me­di­a­ta­ment va co­men­çar la for­ma­ció en car­di­o­lo­gia a l’es­co­la de Car­di­o­an­gi­o­lo­gia de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lo­na amb mes­tres tan in­sig­nes com els doc­tors Tor­ner i Ba­la­guer Vin­tró. En­tre el 1969 i el 1974 va con­ti­nu­ar la for­ma­ció al La­bo­ra­to­ri d’Em­bri­o­lo­gia de l’Ins­ti­tut Na­ci­o­nal de Car­di­o­lo­gia de Mè­xic, l’Ins­ti­tut de Car­di­o­lo­gia

de Mont-re­al i el To­ron­to Ge­ne­ral Hos­pi­tal, al Ca­na­dà. Va ser en aquests dos úl­tims cen­tres on va desen­vo­lu­par el seu in­terès per l’he­mo­di­nà­mi­ca car­dí­a­ca, a la que va de­di­car to­ta la se­va vi­da pro­fes­si­o­nal. Va as­so­lir el grau de doc­tor cum lau­de el 1986 i va ser pro­fes­sor ti­tu­lar de car­di­o­lo­gia a la fa­cul­tat de Me­di­ci­na des d’aquell ma­teix any fins a la se­va ju­bi­la­ció el 2010.

L’any 1974 es va in­cor­po­rar com a cap de sec­ció d’He­mo­di­nà­mi­ca al ser­vei de Car­di­o­lo­gia de l’hos­pi­tal Clí­nic de Bar­ce­lo­na, del que poste­ri­or­ment va ser-ne el cap (1998-2006) i di­rec­tor de l’ICMC fins a la se­va ju­bi­la­ció. Amb uns mit­jans ini­ci­al­ment molt pre­ca­ris, en un hos­pi­tal en ple­na trans­for­ma­ció, va po­sar en mar­xa un la­bo­ra­to­ri d’he­mo­di­nà­mi­ca pi­o­ner a Es­pa­nya. La se­va de­di­ca­ció, se­ri­e­tat en la fei­na i capa­ci­tat do­cent avi­at van con­ver­tir el la­bo­ra­to­ri en un cen­tre de re­fe­rèn­cia on es van for­mar, al llarg dels anys, més de 100 pro­fes­si­o­nals de nom­bro­sos pa­ï­sos, es­pe­ci­al­ment lla­ti­no­a­me­ri­cans.

Jun­ta­ment amb la do­cèn­cia, la fa­ce­ta més re­lle­vant de la se­va ac­ti­vi­tat pro­fes­si­o­nal va ser la in­ves­ti­ga­ció car­di­o­vas­cu­lar. Amb més de 150 pu­bli­ca­ci­ons a les re­vis­tes in­ter­na­ci­o­nals més im­por­tants, po­dem dir que el dr. Betriu ha par­ti­ci­pat o di­ri­git els as­sa­jos clí­nics in­ter­na­ci­o­nals que han per­fi­lat el trac­ta­ment ac­tu­al de l’in­fart agut de mi­o­car­di. El 2003 va re­bre el pre­mi An­dre­as Grünt­zig de la Societat Eu­ro­pea de Car­di­o­lo­gia i va ser con­fe­ren­ci­ant con­vi­dat al con­grés de la Societat Ame­ri­ca­na de Car­di­o­lo­gia a New Or­le­ans. Me­ti­cu­lós en la fei­na, eren fa­mo­ses i te­mu­des pels seus col·la­bo­ra­dors les se­ves múl­ti­ples i pre­ci­ses cor­rec­ci­ons als tre­balls que s’ha­vi­en de pre­sen­tar en un con­grés o en­vi­ar per a pu­bli­ca­car.

Dar­re­re d’un ca­ràc­ter so­bri i apa­rent­ment dis­tant, el dr. Betriu ama­ga­va una hu­ma­ni­tat des­bor­dant, una ama­bi­li­tat ex­qui­si­da i un li­de­rat­ge que va mar­car l’es­de­ve­nir del ser­vei i de mol­tes per­so­nes, met­ges i in­fer­me­res, que vam tre­ba­llar amb ell o es van for­mar al seu cos­tat. Els múl­ti­ples mis­sat­ges de con­do­len­ça que aquests di­es es­tan re­bent la se­va do­na Ma­ria Eu­gè­nia i els fills Ori­ol i Car­les des d’ar­reu del món car­di­o­lò­gic en do­nen fe.

La se­va de­di­ca­ció a la fei­na no li va im­pe­dir mai gau­dir de múl­ti­ples afi­ci­ons, com ara l’es­port, es­pe­ci­al­ment se­guir i pa­tir el seu Bar­ça. Molt ver­sat en la bo­na tau­la i en la cui­na; ex­cel·lent con­ver­sa­dor; àgil en la dis­cus­sió so­bre els te­mes del nos­tre temps, sem­pre co­he­rent amb uns prin­ci­pis ètics que ha man­tin­gut fins al fi­nal. Va ser un pro­fund amant de Ca­ta­lu­nya, amor que va por­tar a tots els fò­rums en què es mo­via, pro­cla­mant amb pas­sió els va­lors i an­hels de la se­va ter­ra, el seu mo­tiu de con­ver­sa pre­fe­rent en aquests úl­tims anys.

L’Amadeu se’ns ha mort, se n’ha anat pre­ma­tu­ra­ment, en ple­na ac­ti­vi­tat ci­en­tí­fi­ca, i amb ell hem per­dut un amic en­tra­nya­ble, un pro­fes­si­o­nal únic i un ca­ta­là uni­ver­sal. Des­can­si en pau.

Betriu va par­ti­ci­par i va di­ri­gir els as­sa­jos que han per­fi­lat el trac­ta­ment de l’in­fart agut de mi­o­car­di

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.