Coman, el bavarès
El francès, sortit del planter parisenc, ajusticia el PSG
Entre el pom d’estrelles destinat a inscriure el seu nom en el gloriós olimp que és una final de Champions, a poques travesses entrava Coman, a la fi elegit home del partit per la UEFA. De fet, ni per a Flick no havia estat titular en els partits previs a Lisboa. Ho va ser a la final i d’això pot estar orgullós el tècnic alemany, ja que aquest francès de l’escola del PSG va resultar el botxí ideal del seu exequip. Un encarador de naturalesa atrevida que va enviar al manicomi el jove i inexpert Kehrer i va fer impossible el miracle qatarià. El parisenc, des d’avui rebatejat a bavarès, il·lustre, és d’aquell tipus de regatejadors, com Neymar, capaç de desequilibrar qualsevol escenari, per molt gran que sigui. Ahir a la nit va triomfar Coman i va penar Neymar, que no va brillar com s’esperava i va acabar plorant.
Abans que el parisenc aparegués amb encert en el segon temps, la final va donar opcions a gairebé tots els il·lustres dels dos equips. Entre ells Neymar, el futbolista més sofisticat dels que van trepitjar la gespa de Da Luz i al qual Lisboa va negar de manera dramàtica el gol. Va fallar el jugador més car del món en una d’aquelles oportunitats que no s’obliden quan una final es perd. La seva envergadura mediàtica necessitava triomfar en aquesta ocasió per redimir-se definitivament de les decisions irracionals que ha pres al llarg de la seva carrera. Havia de dirigir l’imperi qatarià cap al seu primer títol de la Champions. Però Neuer li va negar la glòria en un mà a mà que va poder obrir la final en el primer temps. Sens dubte va ser el millor del seu equip, el que més ho va intentar, però la seva falta d’encert el va condemnar. Va tenir la final a les seves botes i la va deixar escapar. La imatge del brasiler, desconsolat i entre llàgrimes al final del partit, va ser el símptoma més explícit del que significava la final per a ell.
Però a la nit lisboeta la insistència alemanya va superar el vertigen francès, i a qui més va percudir va ser Coman, curiosament el jugador més jove en debutar amb la samarreta del PSG en tota la seva història. La seva associació amb el prodigi Alphonso Davies per l’esquerra va ser la clau que va utilitzar Flick per amenaçar Navas al llarg de tot el partit.
A la segona part, quan la final no s’acabava de trencar i els dos equips vivien còmodes en un equilibri fins i tot perillós, va aparèixer Coman per trencar la trobada. Kimmich va posar un
HOME DEL PARTIT L’extrem va desequilibrar el partit amb velocitat; Neymar, que ho havia de fer, va acabar plorant
centre deliciós al segon pal i per allà va aparèixer el protagonista de la nit per rematar de cap amb tota la intenció. El gol va atorgar encara més impuls al francès, que es va elevar sobre el partit amb una enorme determinació. Dos minuts després superava el seu marcador per regalar un gol a Lewandowski que Kimpembe va evitar de manera miraculosa.
Flick va decidir treure'l del camp molt aviat. Va ser rara la decisió. Però la final ja estava guanyada pel millor regatejador de la nit: no era Neymar, sinó Coman, el bavarès.