És l’entrenador

Segons la teoria atoropassadista del moment, el Bayern de Munic és on és, al cim d’Europa una altra vegada, perquè ha sabut renovar la seva plantilla prejubilant a temps els que l’hi van donar tot (Robben, Ribery, Hummels) i rellevant-los per una nova generació de valors emergents encarnats pel rutilant Alphonso Davies. La tesi és certa, però podria no ser-ho si l’entrenador fos encara Niko Kovac, perquè amb ell, el Bayern, dirigint exactament els mateixos futbolistes, amb prou feines no transmetia res. Victòries anodines, títols que se li pressuposen al club bavarès, com la Bundesliga, i poc més.

La conclusió és fàcil. Com passa a les pel·lícules, els actors ja poden ser molt bons que si el guió és dolent la pantalla escopirà un nyap. En el futbol d’avui s’imposa una concepció col·lectiva i compromesa amb la intensitat i l’esforç, un hàbitat sòlid a partir del qual, llavors sí, brillin els millors intèrprets. Ahir ho van fer especialment Neuer, tan segur de si mateix que parava pilotes amb la mirada; Kimmich, jugador compendi de totes les virtuts de la modernitat del joc; Coman, la reivindicació del regateig i la velocitat sense efectismes; i Thiago, autor d’una obra mestra, convertit als seus 29 anys en un futbolista madur i complet, superdotat tècnicament però també sacrificat, responsable i ordenat en la pressió, lluny d’aquell que va despuntar de jove que es recreava amb cada toc de pilota propi, de tan boníssim que ja era.

Hans-Dieter Flick, entrenador interí renovat molt encertadament, és la tecla del retorn del Bayern. Abans de la seva arribada, els mateixos no jugaven així.