L’epíleg més trist per a Stuani
L’epíleg de Cristhian Stuani (Tala, Uruguai, 1986) en aquesta eterna i estranya temporada no va ser el que el destí semblava tenir escrit. La controvertida expulsió del pichichi de Segona Divisió a instàncies del VAR a falta de mitja hora per al final li va generar una frustració i desànim que va encomanar a tot el Girona.
“Després de baixar la temporada passada, el més fàcil hauria estat marxar tenint en compte les propostes que tenia a sobre de la taula, però a l’estiu vaig prendre la decisió de quedar-me aquí per intentar recuperar la categoria perduda”, deia en una entrevista a aquest diari pocs dies abans de paralitzar-se la competició per culpa de la pandèmia. En aquell moment, el Girona lluitava per classificar-se per jugar el playoff d’ascens i Stuani es resistia a renunciar a l’ascens directe, conscient que haver de disputar la promoció li creava un conflicte personal important, convocat com estava per jugar la Copa Amèrica amb el seu país en aquelles mateixes dates. L’aparició de la Covid19 va provocar, entre moltes altres coses, l’ajornament d’aquesta cita fins al 2021, i Stuani de cop es va veure alliberat d’haver d’elegir.
Finalment, Stuani s’ha quedat sense res. Ni Copa Amèrica ni ascens malgrat ser un jugador letal durant tota la temporada pel conjunt català. 29 gols durant la fase regular. 31 si se sumen els playoffs, un 60% del total dels marcats pel Girona. Un sac de gols insuficients per tornar-lo a l’elit del futbol espanyol un any després. Protagonista en l’eliminatòria de l’Almeria marcant en els dos partits, no va poder fer-ho en cap dels dos compromisos contra l’Elx. L’expulsió va ser una llosa massa pesada per a un Girona que va aguantar amb un menys tot el que va poder, fins al cruel temps de descompte.
Aquest final no enterboleix la seva temporada excepcional ni tot el seu recorregut al Girona. “El millor fitxatge que he fet mai”, reconeix sempre entre rialles el director esportiu, Quique Cárcel. I és que no n’hi ha per a menys. Van ser 22 gols del davanter uruguaià en aquell primer curs i 21 més la temporada següent, per convertir-se aquest any en un golejador inabastable pels altres davanters de la categoria de plata.
La dependència del Girona de la seva figura és inqüestionable i per aquesta raó, a part de convertir-se en el jugador franquícia del club, és també un líder per als seus companys tant dins com fora dels terrenys de joc fins a convertir-se en poc temps en un dels capitans de l’equip. Les seves ganes, entrega i treball als gairebé 34 anys estan fora de dubte, com també la seva professionalitat. Tot i això, no recuperar la màxima categoria del futbol espanyol dificultarà retenir un jugador encara amb molta gasolina per continuar sent competitiu. De moment, té contracte per dues temporades més. Stuani tindrà l’última paraula.
CONTINUÏTAT EN SUSPENS
Els 31 gols de l’uruguaià durant aquesta eterna temporada no han servit per aconseguir l’objectiu