L’home invisible
La cartellera del cinema del barri s’ha congelat en el temps. Com si encara fos el 13 de març, quan a Nova York es van tancar totes les sales, que continuen amb la fosa en negre.
Mulan encara ha d’arribar, sabre en mà, incansable en aquell mateix posat d’esgrima des del dia en què va quedar clar que el coronavirus era aquí per instal·lar-se.
Com correspon a la seva condició, ningú no ha tornat a saber res de L’home invisible, encara que s’assegura que “és just al teu costat”. Deu ser així, perquè mesos i mesos passant-hi per davant no hi ha manera de trobar aquesta adaptació lliure del fantasiós personatge creat per H.G. Wells. Diguem que és una sensació similar a la de plantar-se davant la televisió i ficar-se a la bombolla màgica de l’NBA.
A la quimera que s’han muntat per jugar a bàsquet al Disney d’Orlando hi són gairebé tots els importants, tret d’alguns de lesionats de renom i un d’invisible.
On és Curry?
És veritat, hi ha un Curry, de nom Seth, i juga als Mavericks de Dallas. Però no és el mateix.
Encara que com a germans tenen una retirada, l’Stephen és una altra cosa. I que quedi clar que sap greu escriure això per trair el principi polemista de portar la contrària, de preferir el feble abans que el fort, d’elogiar Salieri en comptes de Mozart.
La seva desaparició respon a una
No es veu Curry a la bombolla de Disney, però va aparèixer a la convenció demòcrata per donar suport a Joe Biden
d’aquelles situacions d’enfonsament d’una època. Qualsevol culer entén a la perfecció de què va això.
Els Golden State Warriors han jugat les últimes cinc finals i n’han guanyades tres. Curry va ser distingit dos cops com el jugador més valuós de la lliga.
En els dies previs a la cancel·lació de la temporada regular, els de la badia de San Francisco eren el viu retrat del desastre. Eren entre els dos pitjors equips. Transitaven pel seu Waterloo napoleònic: el final d’un imperi de la cistella.
Sota la batuta de Curry van forjar una esquadra de llegenda. Com al Barça de Messi, Xavi i Iniesta, el cervell va desterrar el múscul. Com als blaugrana, als Warriors se’ls va considerar l’equip més innovador de les últimes dècades de l’NBA.
Malgrat tots aquests mèrits, se’ls va excloure del muntatge de Disney.
Curry, que diuen que va sentir esgarrifances amb la tornada de la competició, pel fet de ser davant la pantalla i no dins, va reaparèixer a la televisió dijous. Al seu costat no hi havia Klay Thompson, el seu splash brother, sinó la seva dona Ayesha i les seves dues filles, la Riley i la Ryan. La família Curry va participar en la convenció demòcrata i va demanar el vot per a Joe Biden.
Ser invisible a la bombolla no significa ser insensible a la realitat.