Sense glòria i sense frens
Oliveira pispa el triomf a Espargaró en una cursa amb ensurt quan Viñales es va tirar a terra a 220 km/h
Continua l’anarquia a MotoGP en absència del campió. Com apuntava Marc Márquez des de Cervera, “sembla que ningú no vulgui guanyar i agafar avantatge al campionat”. Sense ell, cap dels favorits no pren el comandament. I davant aquest buit de poder, els secundaris habituals es fan els amos. Com ahir Miguel Oliveira, de l’equip satèl·lit KTM Tech3, 17è pilot del 2019, que es va alçar amb la victòria al Red Bull Ring aprofitantse de la lluita entre Pol Espargaró i Jack Miller a l’últim revolt.
Es va quedar sense el seu dia de glòria el petit dels Espargaró (KTM), com també Joan Mir (Suzuki), privat de la victòria per culpa d’una bandera vermella que va visitar per segon cap de setmana seguit el circuit de Spielberg a la cilindrada reina. En aquesta ocasió, la interrupció
GUANYADOR SORPRESA Oliveira es va aprofitar de la lluita de Pol Espargaró i Miller, que se’n van anar de llarg a l’últim revolt
INDEMNE Viñales va trencar el fre i es va deixar caure de la moto a 220 km/h: “De por, gens; molta ràbia”, diu ‘Mack’
va ser motivada per un accident de Maverick Viñales, que es va haver de tirar de la Yamaha a 220 km/h perquè es va quedar sense frens. L’M1 es va estavellar contra el mur i es va incendiar. “Se m’ha trencat el fre. No et pots quedar a la moto quan passa una cosa així. De por, gens. Molta ràbia: portem tres curses llançades”, narrava el pilot de Roses, que en va sortir indemne. Com fa una setmana quan el va creuar la moto volant de Zarco.
Fins al moment de la bandera vermella, Joan Mir, un altre secundari habitual que busca el seu lloc entre els grans, anava llançat a buscar la primera victòria. Amb desimboltura i solidesa, el balear acumulava 2,3 segons d’avantatge sobre Miller i Nakagami, quan faltaven 12 voltes. Però el mallorquí es va quedar sense premi. Com Pol Espargaró –va acabar 3r–, per tercer GP seguit.
El protagonista del dia al Red Bull Ring va acabar sent inesperadament Oliveira: pel seu primer triomf a MotoGP, per convertir-se en el primer portuguès que guanya a la classe reina i per ser el primer que venç les Ducati al seu jardí austríac, i a la casa de KTM. Però sobretot va ser sorprenent el seu triomf perquè ningú no hauria apostat que el tercer en discòrdia d’una lluita crua i tensa entre Espargaró i Miller s’enduria el premi gros.
L’australià i el català havien estat els millors a la represa de la cursa a l’esprint, a 12 voltes. Els dos, amb Oliveira darrere, s’havien separat de Dovizioso i de Mir als tres últim girs. Pol tirava amb força, liderava des de feia cinc voltes, però a l’última, a la frenada forta del revolt 4, Miller va atacar i li va arrabassar el primer lloc. Es van mantenir carenat amb carenat per jugar-se el triomf a l’últim angle. Però llavors els dos van entrar forçats i se’n van anar de llarg a l’últim revolt. Per darrere va aparèixer Oliveira, que es va aprofitar de l’error dels dos rivals per imposar-se amb un doble avançament. És el tercer pilot que s’estrena aquest any en la victòria a MotoGP.
“He tingut molta sort”, admetia Oliveira, de 25 anys, en el seu segon curs a la cilindrada. “M’he aprofitat de la batalla de davant meu. Coneixent el Jack i el Pol, sabia que es molestarien. No els hauria pogut avançar en condicions normals i m’he beneficiat de la seva lluita jugantme-la de manera intel·ligent”, comentava el del Tech3.
A Pol li va quedar una cara semblant a la de Mir, que havia dominat a la primera cursa fins a la bandera vermella. “Qualsevol podia guanyar en un cursa així. Miguel s’ha beneficiat d’haver-nos-en anat de llarg. No ha estat la meva cursa. Era la de Mir, una llàstima per a ell, perquè havia estat el més ràpid”, reconeixia Pol el mèrit del de Suzuki.
Tampoc no va ser el dia de Quartararo, 13è, amb problemes de frens i de falta de velocitat. Tot i així, continua líder, però ara amb només 3 punts sobre Dovizioso, 5è, sense podi per primer cop a Spielberg.