Tempesta perfecta
En plena crisi del comerç minorista, els grans magatzems acomiaden milers de treballadors
La High Street (CarrerMajor) solia ser l’ànima de les ciutats britàniques, el lloc al qual les famílies anaven a comprar, a dinar i a prendre una cervesa al pub. Avui ofereixen amb freqüència un aspecte desolador, amb fins i tot un vint per cent dels comerços tancats, amb plafons de cartó pedra que cobreixen portes i finestres, i cartells que adverteixen els lladres que al seu interior no queda res de valor.
El comerç minorista significa un cinc per cent del PIB del Regne Unit i tres milions de llocs de treball (és el tercer ocupador de dones més important). Però en l’actualitat és la víctima d’una tempesta perfecta accelerada per la pandèmia i el canvi de costums que ha implicat, accelerant la tendència a comprar en línia i a grans superfícies dels suburbis abans que als centres urbans on l’aparcament és amb freqüència un malson. Altres factors del prolongat declivi són els impostos elevats, la incertesa del Brexit i l’impacte d’una dècada d’austeritat i salaris congelats.
L’atur farà la situació encara més dramàtica, ja que el Banc d’Anglaterra calcula que a la segona meitat de l’any es perdrà un milió de llocs de treball, fet que elevarà el nombre de persones sense feina als 2,5 milions. Això en un país que s’havia oblidat de què és l’atur, amb una taxa que a finals de juny (tres mesos després de l’arribada de la pandèmia) era encara de només un 3,9%. Fins ara, el Govern havia aconseguit parar el cop amb l’equivalent britànic dels ERTO, un programa que acabarà a l’octubre i mitjançant el qual l’Estat s’ha estat fent càrrec de fins a un vuitanta per cent dels sous del sector privat per frenar els acomiadaments. La seva conclusió provocarà una escabetxada.
Sectors com el de les aerolínies, la restauració i les cases d’apostes també figuren entre les principals víctimes econòmiques de la pandèmia, però enlloc no és tan evident la crisi com a la High Street. Els grans magatzems Marks & Spencer acaben d’anunciar la liquidació de 7.000 llocs de treball, John Lewis tancarà vuit dels seus grans magatzems, i Boots fins a 200 de les seves farmàcies i òptiques. Un passeig per l’Oxford Street de Londres permet visualitzar el problema. Sense turistes i amb els oficinistes teletreballant, a molts comerços hi ha més dependents que compradors.
CANVI DE COSTUMS Les vendes en línia eren ja un 20% abans de la pandèmia i ara s’han doblat
SECTOR COMERCIAL Constitueix un 5% de l’economia del Regne Unit i tres milions de llocs de treball
L’aspecte és desolador, de ciutat fantasma.
Moltes cadenes s’havien expandit en excés i ja abans de l’arribada del coronavirus estaven en crisi. La pandèmia no ha fet cap altra cosa que empènyer-les per la borda, com és el cas dels restaurants Carluccio, Jamie’s Italian, GurmetBurger Kitchen i Prezzo, i de gegants del comerç minorista com Mothercare, Maplin, ToysRUs, Debenhams, Topshop, Poundworld i BHS. Tots aquests han tancat botigues, anunciat fallides i regulacions d’ocupació, o en el millor dels casos renegociat les rendes amb els seus propietaris. Però també històries d’èxit i creixement, com els supermercats Aldi o el pròsper negoci de peces esportives Sports Direct.
Els britànics ja realitzaven en línia un 20% de les seves compres l’any passat, des de roba fins a sofàs, però aquesta tendència es va incrementar amb el confinament i no ha disminuït després de la reobertura dels comerços, elevant-se al 40%, amb un volum superior als 3.000 milions d’euros anuals. La desaparició de botigues i grans magatzems té efectes col·laterals per a altres negocis com restaurants, immobiliàries i bancs, que estan accelerant el tancament de sucursals.
Deia Winston Churchill que no s’ha de desaprofitar mai una bona crisi per fer ajustos, i Marks & Spencer s’ho ha pres al peu de la lletra. Fundat a Leeds l’any 1884, es va convertir el 1998 en el primer comerç britànic que va generar ingressos per valor de més de mil milions de lliures esterlines (1.100 milions d’euros), va arribar a tenir magatzems a París, Madrid, Barcelona i altres grans ciutats europees. Des d’aleshores el seu ha estat un llarg declivi, que l’any passat el va fer caure de la llista de l’índex FTSE de la Borsa de Londres. Té massa botigues per a la seva base de clients, i s’ha proposat d’anar tancant progressivament un centenar, malgrat que moltes es beneficien de lloguers prehistòrics i baratíssims que es remunten a abans de la II Guerra Mundial.