Distribuint
Van sortint notícies sobre les pròximes eleccions als Estats Units i les possibilitats que pugui tornar a sortir Donald Trump, tot i que el candidat Joe Biden sembla més assenyat. Moltes de les notícies que ens arriben dels Estats Units venen de Nova York, Washington, Boston, Chicago, Miami, Los Angeles i altres grans ciutats, però allà hi ha milers de poblets amb la seva història i amb gent que, sí, han anat des d’aquell poblet a Nova York alguna vegada, però molts ni tan sols tenen passaport perquè no és entre els seus interessos anar a Europa, a Àsia i molt menys a l’Àfrica o Llatinoamèrica per obrir-hi la seva empresa.
La prestigiosa revista americana d’automoció Automotive News explica que BMW dona un premi als concessionaris que fa 40 anys que són al capdavant d’una concessió. Aquest any, el premi se l’ha emportat John Antonino, president d’Antonino Auto Group, concessionari de BMW, amb 40 anys d’història. El concessionari està situat a la petitona ciutat de New London a Connecticut, entre Nova York i Boston. Tota aquella zona de Connecticut, que va ser de les primeres on van aterrar els “conqueridors”, sobretot britànics, té molts pobles que comencen per “New”: New Bedford, New Haven, New Britain, i per allà hi ha regions com New England i ciutats com New York. Segur que un “conqueridor” va aconseguir muntar un poblet que va anomenar New London (Nou Londres) esperant que allò acabés sent una gran ciutat. Però un altre “conqueridor” que va aconseguir muntar un altre poblet el va anomenar New Britain (Nova Bretanya) per guanyar l’anterior.
Jo he conegut personatges importants (algun prestigiós professor, un exitós financer, algun empresari que va vendre la seva empresa) que van decidir
La responsabilitat de molts directius de l’automoció manté fàbriques i concessionaris a una altíssima escala internacional
anar-se’n a viure a l’estat de Connecticut, a poblets com New London. No em sorprèn que hi hagi un concessionari de BMW amb 40 anys d’història. Els poblets de Connecticut estan, en general, molt bé, i a mig camí entre Boston i New York.
Quaranta anys venent cotxes al mateix lloc mostren que la família que té aquest concessionari va poder superar, almenys, quatre crisis econòmiques importants. I el sector de l’automòbil és dels més afectats quan hi ha una crisi econòmica. Una de les empreses més importants que hi havia fa 40 anys als EUA era Chrysler, que va acabar sent adquirida per Fiat i possiblement hi afegiran Peugeot. Ford i General Motors, les dues companyies americanes sobrevivents, van haver de rebre notables ajuts del govern per sortir amb vida de la crisi del 2008.
Els Estats Units són un país difícil a causa del seu enorme mercat i la seva competitivitat, però és evident que una empresa entre petita i mitjana com aquest concessionari de New London pot sobreviure 40 anys. A Espanya també hi ha moltes pimes que han sobreviscut 40 anys i n’hi ha bastantes en un sector tan difícil com és el de l’automòbil, més difícil a Espanya perquè no tenim la casa central de cap fabricant. La dimensió del mercat americà facilita que hi hagi organitzacions potents. Els concessionaris americans tenen una organització que es diu NADA (National Automobile Dealers Association – Associació Nacional de Concessionaris d’Automòbils) que organitza trobades, aquest any a Nova Orleans (si la Covid-19 afluixa molt i si no, en línia). És una organització que consideren que els ajuda molt. NADA va celebrar els seus 100 anys el 2017. Per a una associació d’empreses no està malament.
Hem de reconèixer que la responsabilitat de molts directius del sector a Espanya aconsegueix mantenir les nostres fàbriques i concessionaris a una altíssima escala internacional i això ens està permetent mantenir molts llocs de treball de qualitat en aquests moments tan difícils. Els nostres directius sí que s’han mogut per aprendre pel món.