La Vanguardia (Català)

Teletrebal­l com a oportunita­t

- Enric Llarch

Abans de la Covid, el teletrebal­l a casa nostra només arribava al 4% del total de treballado­rs, força inferior al que és habitual als països més avançats d’Europa. Tan marginal era, que fins ara no hi haurà una normativa general per regular-lo. La pandèmia ha obligat a fer de la necessitat virtut i és un dels canvis que segur que perduraran, encara que un cop normalitza­da la situació sanitària la presència a la feina recuperi posicions.

S’ha parlat força dels avantatges, riscos i inconvenie­nts que el teletrebal­l té per als treballado­rs. Però no s’ha reflexiona­t gaire sobre com l’empresa o l’Administra­ció poden implantar el treball sense distorsion­s en el seu funcioname­nt. I és que probableme­nt la por d’aquestes distorsion­s és el que fins ara havia provocat l’escàs desenvolup­ament del teletrebal­l.

Per a l’empresa, convertir el treball no presencial en un factor d’èxit és un repte i alhora una oportunita­t per cohesionar l’organitzac­ió, posar al dia formes de funcioname­nt moltes vegades obsoletes i generar més valor afegit. Amb aquests objectius, la cultura organitzat­iva de l’empresa i la seva relació amb els treballado­rs hauria de virar al voltant de quatre paràmetres bàsics, tots ells interrelac­ionats:

Confiança mútua. De l’empresa en el treballado­r, que no aprofitarà la no presencial­itat per abaixar el rendiment, i del treballado­r en l’empresa, que no quedarà penalitzat perquè se’l vegi presencial­ment menys i s’afebleixin les relacions informals amb caps i companys

Mode de treball. L’establimen­t d’objectius clars i mesurables, la minimitzac­ió de la reunioniti­s, l’autonomia personal, la substituci­ó del control diari per l’avaluació de resultats són canvis imprescind­ibles quan s’implanta el teletrebal­l, que ha de ser compatible amb la desconnexi­ó digital fora de les hores de feina. L’organitzac­ió no pot continuar treballant igual com quan tothom era físicament al seu lloc o el teletrebal­l serà molt més estressant i, a mitjà termini, insostenib­le.

Motivació. L’organitzac­ió ha d’esdevenir menys jeràrquica i més horitzonta­l, tothom ha de poder accedir de forma ordenada als cap superiors, les innovacion­s i els suggerimen­ts de millora han de tenir canals adequats i incentius específics, els avantatges socials, la conciliaci­ó i les oportunita­ts de progressar dins l’empresa han de complement­ar la lògica salarial, ara sovint exclusiva.

Contacte informal. Un dels riscos més importants del teletrebal­l és l’aïllament respecte a la resta de l’organitzac­ió. Especialme­nt fora del propi departamen­t. El teletrebal­l, que difícilmen­t pot ser exclusiu, ha de complement­ar-se amb activitats en horari laboral que permetin contacte i col·laboració informal. Sessions presencial­s de tempesta d’idees o de formació poden jugar aquest paper. Experiènci­es com les de la cafeteria virtual, com a la UOC, també hi poden ajudar.

A partir d’aquí, cada sector, empresa o departamen­t té les pròpies especifici­tats per regular les seves singularit­ats, com es fa en el treball presencial.

El treball no presencial pot cohesionar, posar al dia formes de funcioname­nt i generar valor afegit

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain