Els ajuts per la Covid-19 varien fins a 3.000 € segons l’autonomia
Un restaurant tancat pot rebre 4.000 euros al País Basc, 2.500 a Galícia i 1.500 a Catalunya, si hi ha fons
Si regenteu un bar a Euskadi, el govern basc un donarà entre 3.000 i 4.000 euros per tenir-lo tancat a causa de la Covid-19. A Castella i Lleó, 3.500 euros. El govern català va prometre 1.500 euros –si no s’esgoten els ajuts– i a Galícia, 2.500 euros –que també es van esgotar després de col·lapsar-se el sistema informàtic–. A Andalusia no passaran dels 600 euros tot i que la Junta ha anunciat que aviat hi haurà més diners.
Les diferències entre els ajuts habilitats en cada comunitat autònoma en la crisi de la Covid-19 són enormes. No només en l’hostaleria. Passa el mateix amb la cultura o els ajuts a l’habitatge, en gairebé tot.
Ni tan sols es pot dir que existeixi un patró en funció del color polític de cada comunitat autònoma. En això, Espanya és federal. D’un federalisme radicalment asimètric.
Gratificació als sanitaris
Per exemple: fins i tot les compensacions als treballadors del sector sanitari, que es van pagar l’estiu passat, no van ser iguals malgrat que en realitat tots van fer el mateix: cuidar molta gent en molt poc temps.
A Andalusia el govern regional va aprovar una paga extra d’un 20% de tres mesos del sou base, de mitjana uns 660 euros. A Galícia la bonificació va consistir en una targeta de prepagament en restaurants i hotels amb un valor de 250 euros. A Catalunya la compensació es va materialitzar en una paga especial d’entre 350 i 1.350 euros només als que havien treballat en àrees Covid-19 i en funció de la seva exposició al risc.
Hi haurà qui consideri que aquestes diferències tenen tot el sentit del món. Al capdavall el cost de la vida no és el mateix.
A Andalusia rebaixen el tram autonòmic de l’impost de la renda si els seus contribuents lliuren ajuts en metàl·lic al sistema públic de saaquest lut. A Navarra han brindat la possibilitat de reduir l’impost de la renda a les petites empreses i no cobraran l’Impost d’Activitats Econòmiques.
Bé és cert que Navarra, amb el sistema del concert econòmic, pot fer polítiques d’aquest tipus. A la resta d’Espanya, amb l’altra excepció, Euskadi, aquestes decisions depenen del ministeri d’Hisenda. Aquesta setmana Pedro Sánchez ha promès nous ajuts en resposta a una petició del president en funcions, Pere Aragonès.
Diners en circulació
El Govern central està injectant diners a les comunitats autònomes, tot i que molts creuen que no n’hi ha prou per dos motius: perquè són les comunitats que estan lluitant amb la Covid-19 als seus territoris i en segon lloc perquè és la millor manera de “regar” els diners, això és, donar liquiditat. En total, fins al setembre s’havien lliurat 10.864 milions a les comunitats autònomes. Aquesta xifra és de més. És a dir, aquesta injecció es produeix a part de les transferències a compte del propi sistema autonòmic.
Tot i que sigui un càlcul absurd: si cada UCI nova especialitzada en Covid-19 costa 85.000 euros, amb aquests diners es podrien fer 127.811 unitats hospitalàries.
A tot això cal afegir els diners que la Unió Europea està injectant amb la modificació dels fons regionals i agraris. No és fàcil treure’ls partit perquè estan subjectes a reglaments complicats.
D’un rastreig per la majoria de les comunitats autònomes s’arriba a la conclusió que la immensa majoria d’aquestes aportacions extraordinàries de l’Estat s’ha destinat a pagar l’enorme factura de la primera onada i a començar a liquidar les despeses de la segona.
La factura sanitària
La despesa sanitària és espectacular. El primer tram de l’anomenat Fons Covid del Govern central dotat amb 6.000 milions (veure el repartiment en el quadre adjunt) se’n va anar gairebé íntegrament per embornal quan va arribar a les comunitats autònomes el mes de juliol. A més, en moltes comunitats s’han fet aportacions extraordinàries per finançar l’educació o els programes socials.
Per als que estan interessats a saber si s’ha contractat més personal sanitari, almenys en la comptabilitat nacional, no es detecta un increment significatiu.
Per cert, que no totes les comunitats, en especial les que estan governades pel PP, expliquen als seus ciutadans que els fons extraordinaris amb què paguen moltes d’aquestes coses procedeixen d’una aportació especial de l’Administració central.
La lluita per als ajuts
Alguns governs autonòmics han habilitat fons propis extraordinaris augmentant el seu nivell de deute. El més clar en això va ser el govern basc, que va presentar al seu Parlament una modificació del pressupost d’aquest any per habilitar un crèdit de 1.546 milions d’euros. La Unió Europea no només ho aprova sinó que encoratja aquest tipus d’operacions.
No tots forcen la màquina amb la mateixa intensitat. Catalunya va fer una operació semblant a la del País Basc fins a aconseguir l’increment de dues dècimes del dèficit: 300 milions. El govern català és especialment prudent en la despesa.
Una altra cosa és si aquests diners es gasten amb intel·ligència o si les administracions tenen prou musculatura administrativa per gestionar tots aquests recursos.
Hi ha casos com el dels fons de la Generalitat per a autònoms que es van esgotar en tot just dos dies perquè es van repartir per concurrència no competitiva. És la manera de donar diners ràpids, sense un altre criteri, que el de qui arriba abans s’emporta l’ajuda.
No és l’únic, altres comunitats l’han fet servir i els hi ha passat el mateix, com va passar a Galícia: col·lapse del sistema informàtic i esgotament vertiginós dels diners.
El mètode de la concurrència no competitiva és el que dona menys feina als funcionaris i el que requereix menys intel·ligència. Tot i que sigui injust i probablement fomenti la desigualtat.
En realitat el mateix Govern central ha propiciat aquesta estratègia. La major part dels diners assignats als fons Covid-19 no són finalistes i no està condicionat, és a dir, cada comunitat pot fer el que consideri amb aquests diners.
Queda per veure qui avalua l’efectivitat de tots aquests diners injectats. Consultat el ministeri d’Hisenda, ara per ara sembla que ningú no està fent, almenys a curt termini, aquesta tasca.
Suspens en transparència
La injecció de fons que estan rebent les comunitats autònomes és inèdita. Atesos els precedents a Espanya –amb un considerable índex de corrupció–, caldria gestionar els diners amb una gran transparència. Si els fons Covid-19 són l’assaig general de les noves injeccions de diners, no anem bé.
Intentar esbrinar en què s’han gastat tots aquests diners és un exercici gairebé impossible per al ciutadà. Els portals de transparència són encara molt dolents i en la majoria dels casos és gairebé impossible arribar a saber què es gasta i en què.
Amb l’excepció d’alguna comunitat –en aquest cas els repositoris d’autonomies com ara Catalunya i València són dels millors, i el de Madrid, el pitjor– ni tan sols les compres d’emergència de la primera onada, quan es van suspendre els tràmits més garantistes de la llei de contractes, es compleix realment una difusió ordenada i accessible de les dades. I això, malgrat que era obligatori.
FONS COCEP
Des del març s’han injectat 10.864 milions de més a les comunitats
GRATIFICACIÓ ALS METGES
Catalunya va pagar fins a 1.350 euros; Galícia va lliurar un val de 250 € als restaurants
AJUTS DIRECTES
Andalusia no cobra el seu tram de l’IRPF si es fan donacions als hospitals