“El camp és una oportunitat per als joves formats”
Luis Planas, ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació
Luis Planas (València, 1952), ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, creu que el sector agroalimentari serà un dels grans guanyadors de la pandèmia. Amb la nova PAC acabada d’aprovar, amb un pressupost de 47.000 milions d’euros per als pròxims set anys, Planas destaca que el sector és una gran oportunitat d’ocupació per als joves: per les jubilacions que es produiran els propers anys i perquè és rendible.
Ve a Catalunya per reunir-se amb el Consell Regulador del Cava, un sector que està patint i té unes expectatives complicades aquest Nadal. Preveuen mesures de suport?
El cava, com els vins de qualitat i altres sectors com el boví de carn, l’oví, el cabrú, els formatges i fins a cert punt el peix fresc, estan patint per les restriccions a bars i restaurants. Els productes diguem d’alta gamma, com ara el cava, hi tenen un consum més important: a l’hostaleria es consumeixen un 15% dels aliments i begudes en volum, però un terç en valor perquè s’hi consumeixen els més cars. És una situació conjuntural, que esperem que es resolgui quan aconseguim vèncer el coronavirus.
Aquest estiu els agricultors van protestar pel baix preu del raïm. Creu que hi ha d’haver una reconversió cap a la qualitat? Per a mi l’element clau és la valorització, evitar la banalització d’un producte singular que competeix en una lliga on hi ha el xampany i el prosecco. Crec que el sector està ben preparat per resistir aquesta crisi, per les decisions que hem pres des del Govern, que han deixat en mans del mateix sector l’establiment dels drets de plantació. I per les reformes que està fent el mateix Consell Regulador, que impulsen la zonificació i la segmentació de la qualitat. Per això, la meva presència aquí és per donar suport al sector del cava i al Consell Regulador en les reformes que van en la mateixa línia que les que jo mateix, com a ministre, estic intentant desenvolupar al sector agroalimentari. L’element fonamental no és el volum, és el valor. La nova campanya d’Aliments d’Espanya justament prova de posar en relleu aquest aspecte.
Aquest any serà molt dur per a molts sectors, afectats per la crisi de la restauració.
Els últims dotze mesos i malgrat la pandèmia, el PIB agrari ha crescut un 6,3% segons l’INE, una xifra rècord dels darrers anys. I exportem la meitat de la nostra producció. Això significa que som la setena potència exportadora agroalimentària del món i la quarta de la Unió Europea. Hem resistit molt bé la pandèmia. Ho estem fent molt bé i el sector serà un dels pilars de la recuperació.
Per als sectors que ara tenen dificultats demanem a la Comissió Europea un seguiment més proper per poder adoptar mesures en temps real. El ministeri i també algunes comunitats autònomes hem adoptat mesures de suport a sectors vulnerables.
Els exportadors viuen amb inquietud la proximitat del Brexit, potser sense acord, i l’impacte dels aranzels als Estats Units.
El Brexit, abans del 31 de desembre, és un factor addicional d’incertesa. Respecte als Estats Units, tenim els aranzels al sector agroalimentari espanyol derivats del cas Airbus, que, de manera absolutament injusta, afecten l’oli d’oliva, l’oliva de taula, vins, formatges i uns quants productes més. La Comissió Europea ha imposat les sancions corresponents al panel arbitral del cas Boeing i esperem que amb la pròxima Administració, a partir del 20 de gener, puguem iniciar una negociació que elimini uns aranzels que no tenen res a veure amb el conflicte de la construcció d’avions.
Ara com ara molts sectors confien en les exportacions per remuntar.
El sector certament ha de créixer buscant nous mercats a l’exterior. A la UE hi ha molts productes en què som líders. Per exemple, som l’horta d’Europa en fruites i hortalisses, en oli d’oliva i tants d’altres productes. I ara hem de fer un pas endavant fora de la UE, clarament als Estats Units, però també a la Xina (que ha crescut de manera molt espectacular, sobretot el sector del porcí), el Japó o el Canadà.
És molt difícil competir en un mercat tan global.
És veritat i és la meva preocupació. I d’aquí la importància de les transformacions que hem de fer en aquesta dècada. Una part de la nostra competitivitat a la UE ve pel factor salari i lògicament hem d’intentar compensar-lo –perquè els sous convergeixen– amb innovació i digitalització. Un primer gran repte en què estem ben situats, perquè tenim una tecnologia agroalimentària bastant desenvolupada. El segon gran repte és la sostenibilitat, la preservació del medi ambient. I el tercer, que jo diria que és de tota la societat, és trencar la bretxa de gènere, augmentar la presència de dones al món rural, i el relleu generacional, per evitar que es buidin les zones interiors. Són els desafiaments de la dècada. I estem ben situats per afrontar-los. La nova PAC ens donarà 47.000 milions d’euros d’aquí a set anys que, sumats al cofinançament nacional i autonòmic, suposaran més de 52.000 milions, als quals cal sumar les quantitats incloses en el fons de recuperació, transformació i resiliència. Hem de saber fer servir bé aquests fons per respondre als tres grans reptes. Soc molt optimista i crec sincerament que és un dels sectors de futur.
La reforma de la PAC deixarà guanyadors i perdedors.
La nova PAC centrarà els ajuts en l’agricultor professional de diguem-ne classe mitjana. Però hi ha tot un sector de petits agricultors, no professionals però que no només produeixen sinó que preserven una terra de conreu i són fonamentals per al paisatge i per al medi ambient. Per a ells hem proposat a les comunitats autònomes d’aprovar un esquema simplificat d’ajuts a la renda. En canvi per a les grans explotacions hi ha topalls. És un element molt important, perquè hem d’aconseguir que aquesta PAC sigui una PAC de tots. Així, sectors com el de les fruites i hortalisses, que en bona mesura ha estat fora dels ajuts bàsics, entrarà en la nova PAC. És una bona notícia per a tota l’agricultura mediterrània.
Vostè apunta que és clau la renovació generacional.
Dos terços dels agricultors i ramaders tenen 55 anys o més. Per tant, és evident que aquí hi ha una oportunitat des del punt de vista de l’ocupació. Lògicament, l’augment de la productivitat portarà que no se substitueixi per igual nombre de persones. Per a molta gent jove i ben formada el sector és professionalment atractiu, perquè és rendible. Hi ha un triangle que, segons la meva opinió, té tres elements. Un, joves i dones, és a dir, xarxa, relleu generacional. Segon, digitalització, perquè són una generació que està més preparada per a les noves tècniques. I tercer, regadiu respectuós amb el medi ambient. Ja he introduït als pressupostos d’aquest any una partida per fomentar l’emprenedoria de les dones rurals i una altra per als joves empresaris.
VALORITZACIÓ DEL CAVA “Les reformes del Consell Regulador van en la mateixa línia que impulsa el ministeri”
TANCAMENT DE LA RESTAURACIÓ “Té molt d’impacte, perquè concentra un terç del consum alimentari en valor”
FRUITES I HORTALISSES
“Aprofitarem la nova PAC perquè entrin al sistema d’ajuts agraris”
ARANZELS DELS ESTATS UNITS
“Esperem que amb l’administració Biden puguem negociar un pacte que els elimini”