Merkel arriba als 15 anys de mandat amb la popularitat a l’alça
La cancellera d’Alemanya compleix 15 anys al càrrec amb la popularitat a l’alça i un lideratge resilient i pragmàtic
Angela Merkel, la cancellera alemanya, ha construït la solidesa del seu llarg mandat sobre la seva política durant la crisi de l’euro, la defensa dels refugiats i la lluita contra la Covid-19.
De segur els llibres d’història etiquetaran aviat aquests últims 15 anys de la vida a Alemanya amb una expressió com “l’era Merkel”. O alguna formulació semblant; ja ho veurem. És una era que encara no ha conclòs, tot i que s’encamini cap al seu final. La democristiana Angela Merkel compleix avui 15 anys com a cancellera, entre elevats índexs de popularitat, i li queda gairebé un any al càrrec fins que, per decisió pròpia anunciada temps enrere, deixi la política al final d’aquesta legislatura.
El 22 de novembre del 2005, Angela Merkel va ser elegida cancellera al Bundestag (cambra baixa del Parlament) per 397 vots a favor, 202 en contra i 12 abstencions; i es va posar al capdavant d’un Govern de gran coalició de conservadors i socialdemòcrates. Merkel es va convertir així en la primera dona cancellera de la història d’Alemanya, i als seus 51 anys, va ser també la persona més jove a aconseguir aquest càrrec.
Després de quatre mandats, la seva longevitat com a governant és insòlita a Europa i el món occidental. Al seu país, només la supera –de moment– el seu correligionari i mentor Helmut Kohl, que va ser canceller 16 anys i 26 dies.
En aquest temps, Angela Merkel ha desplegat un lideratge assossegat, resilient, lenitiu i pragmàtic, que sempre ha tingut alguna cosa de tranquil·litzador per al gruix de la ciutadania alemanya. La seva prudent gestió de la pandèmia del coronavirus, orientada al seguiment de les indicacions dels científics i a la coordinació de 16 lands no sempre disposats a cedir, ha reforçat aquesta tendència. La seva popularitat es manté rocosa. Segons l’últim sondeig de la cadena pública ARD, de primers de novembre, Merkel gaudeix del suport d’un 74% dels alemanys, és a dir, 21 punts més que el març, a l’inici de la pandèmia.
“La senyora Merkel s’encoratja en les crisis; el seu fort és l’acció racional reflexiva, que s’expressa particularment bé en temps de crisi”, assenyala la politòloga Andrea Römmele, degana d’Educació de la universitat privada Hertie School of Government de Berlín.
Aquest percentatge de suport és
Hi ha tres moments clau: duresa en la crisi de l’euro, defensa dels refugiats i ciència davant la Covid-19
també el més alt des de l’abril del 2015, quan es forjava la crisi dels refugiats, que es convertiria en una de les fites de la seva època de govern. El setembre d’aquest 2015, Angela Merkel va obrir les fronteres d’Alemanya a sol·licitants d’asil que fugien de guerres i conflictes a Síria, l’Iraq i l’Afganistan. Va esgrimir “motius humanitaris”, i alguns analistes van veure en aquella decisió el pòsit cristià de ser filla d’un pastor luterà. La seva famosa frase Wir schaffen das (“podem aconseguirho”, en el sentit de “som capaços de fer-ho”) va portar a aquest país més d’un milió de refugiats, amb gran impacte en la societat i en la política.
A Merkel, que ara té 66 anys, li queden com a mínim deu mesos més a la cancelleria –les pròximes eleccions s’haurien de celebrar a tot estirar a finals de l’octubre del 2021–, un temps en què previsiblement continuarà absorbida per la lluita contra la Covid-19. “Ella destinarà totes les seves forces a combatre la pandèmia del coronavirus –diu la politòloga Römmele–. Com que està completament desvinculada de les eleccions, a les quals ja sabem que no es presentarà, no li cal estar pendent de les enquestes, en les quals de tota manera rep ara valors alts”. Aquest context li permetrà, segons Römmele, “fins i tot possiblement plantejar mesures antivitats rus més dures de les que tenim ara”.
La gestió de la pandèmia de la cancellera científica –és doctora en Física– s’ha projectat a l’estranger en termes elogiosos. Però des de molt abans, la líder democristiana acumula una formidable reputació internacional, convertida ella mateixa en imatge de marca d’Alemanya i en portaveu de la indústria made in Germany, que ha promogut –ho fan tots els cancellers– per a l’exportació de cotxes, tecnologia i altres productes.
Cal remuntar molt en el temps per trobar una cimera del G-7 (països industrialitzats) o del G-20 (industrialitzats i economies emergents) en què ella no aparegui a la foto de família. Durant la presidència dels Estats Units de Donald Trump i en ple ascens dels populismes, a més, Merkel ha estat saludada com a líder mundial de l’ordre internacional de les democràcies liberals, un apel·latiu que ella mateixa rebutja.
A més la cancellera alemanya captiva gran part de l’opinió pública i la intel·lectualitat política europees, malgrat que el seu lideratge té clarobscurs, i ha estat criticat a Alemanya per la seva imprecisió.
“Es pot descriure com a característic d’Angela Merkel el leading from behind, liderar des de darrere; el seu pol oposat seria Margaret Thatcher, una governant que deia clarament el que volia, fins i tot de manera aspra, sobretot en política econòmica”, apunta Clemens Fuest, president de l’Institut d’Investigació Econòmica (IFO) de Munic. La política econòmica de Merkel “no està gaire orientada per la ideologia, pels principis, sinó que és molt pragmàtica; això ha estat criticat, ja que ha pres decisions importants amb molta rapidesa i amb la mirada posada en les enquestes d’opinió”, recorda Fuest. Un exemple clar és la decisió de l’abandonament gradual de l’energia nuclear, presa rabentment a la primavera del 2011 després de la catàstrofe de Fukushima.
En efecte, l’obra de govern de Merkel ha estat marcada per un
“Merkel s’encoratja en les crisis; el seu fort és l’acció racional reflexiva”, afirma la politòloga Römmele
L’economista Fuest parla de ‘leading from behind’ (liderar des del darrere) i de decidir mirant els sondejos
pragmatisme guiat per equilibris de força del moment més que per conviccions declarades. Així, després d’haver-se oposat sempre al matrimoni homosexual, el juliol del 2017 ella mateixa va propiciar la seva equiparació legal amb una votació al Bundestag en què ella va votar no, però va donar llibertat de vot als diputats democristians. Així va eliminar un tema reivindicat pel Partit Socialdemòcrata, que li resultaria incòmode a la campanya de les eleccions del setembre.
Al seu llibre de memòries acabat de publicar, l’expresident dels EsUnits Barack Obama qualifica Merkel de “sòlida, honesta, intel·lectualment rigorosa i amable per instint”, si bé critica que tant ella com el llavors president francès, Nicolas Sarkozy, “rares vegades esmentaven que els bancs alemanys o francesos eren alguns dels prestadors més grans de Grècia”. La crisi de l’euro del 2009-2010 i el martelleig de l’austeritat com a recepta per als països mediterranis constitueixen l’època menys amable de Merkel a ulls del sud.
A Alemanya, el cert és que Merkel no va aconseguir la veritable glòria de les urnes fins a la seva tercera victòria electoral, el 2013. Quan es va convertir en cancellera fa 15 anys, ho va aconseguir gràcies a un 35,2% dels vots, amb només un punt d’avantatge sobre Schröder. En les següents eleccions del 2009, el resultat va ser pitjor, ja que va baixar a un 33,8%. Va ser efectivament el 2013 quan Merkel i els seus van aconseguir a la fi un triomf de campanetes, un 41,5% per tornar a baixar en les eleccions de fa tres anys, en què van aconseguir un pírric 32,9%. L’habilitat política de Merkel li va permetre anar teixint coalicions, mentre la seva estratègia respecte als votants ha estat, en paraules de l’economista Fuest, de “desmobilització asimètrica, l’intent de desmobilitzar, no de polaritzar; moure’s cap al centre de l’espectre, a la recerca del votant mitjà, buscar una política de centre”.
Angela Dorothea Kasner –el cognom Merkel li ve del seu primer marit, i va decidir conservar-lo, fins i tot després de contreure segones núpcies– va néixer a Hamburg, però es va criar a l’RDA comunista, on el seu pare, pastor luterà, es va mudar amb la família per voluntat pròpia. Ella es va ficar en política només després de la caiguda del mur; es va afiliar el 1990 a la democristiana CDU, i el canceller Kohl la va fitxar el 1991 com a ministra de Dona i Joventut del primer govern de l’Alemanya reunificada. Va començar així l’ascens de la tímida nouvinguda dins del partit, observada amb condescendència per tots.
Kohl manté el ceptre de canceller amb més temps en el càrrec a l’Alemanya democràtica. Si després de les pròximes eleccions, s’allarguen les negociacions per formar coalició i Merkel continua com a cancellera en funcions, bé podria batre Kohl, i fer història una vegada més.