La derrota de Trump deixa sense far el populisme mundial
La derrota de Trump fragilitza els líders de la nova dreta
Ell era el seu far, la inspiració i, sobretot, l’altaveu més potent amb què haguessin pogut somiar mai. L’home més poderós del planeta parlava el seu mateix llenguatge, estava en la mateixa croada: contra els immigrants, contra la política de sempre, contra les elits, contra la premsa, contra la ciència.
La derrota de Donald Trump reverbera més enllà de les fronteres dels Estats Units. S’ha sentit al Brasil, Hongria, Polònia, el Regne Unit, França, Itàlia... Les eleccions presidencials no eren només un referèndum sobre el trumpisme, eren també un examen per als líders i moviments populistes de la nova dreta global. Mesuraven la seva capacitat per mantenir-se en la cresta de l’onada ara que el món s’enfronta a la mare de totes les onades, un virus que no es mata a cop de tuit ni inventant bocs expiatoris.
La victòria de Joe Biden té una forta càrrega simbòlica, destaca Pawel Zerka, analista polonès del think tank European Council on Foreign Relations: “Demostra que les teories de la conspiració, la xenofòbia, el discurs de la nació primer, el menyspreu de les normes establertes potser ajuden a guanyar les eleccions una vegada, però el tret pot sortir per la culata perquè també mobilitzen nous votants en contra. També que una crisi real, com la pandèmia, tard o d’hora posa a prova el lideratge dels pretesos salvadors”.
N’hi ha prou amb observar el que els està costant a alguns pair la derrota. Jair Bolsonaro es resisteix a felicitar Biden, a qui encara anomena “candidat”, mentre els seus fills agiten a Twitter el fantasma del frau electoral. Cap líder no s’ha lligat tan estretament a Trump com l’ultradretà president del Brasil, gairebé al punt de la mimetització. Va ser elegit el 2018 imitant la seva estratègia de campanya i un cop al poder ha continuat replicant les maneres i el discurs de Trump. Fins i tot per prendre les mateixes medecines (no provades) per protegir-se de la Covid19.
“Bolsonaro ha vinculat massa la seva imatge a la de Trump. La seva plataforma ideològica patirà un impacte dur, perquè representa la derrota del model de fer política que ell ha copiat. I té un impacte psicològic sobre el Brasil: Bolsonaro també pot ser vençut”, apunta el politòleg de Harvard Hussein Kalout, que va ser secretari d’assumptes estratègics amb el president Michel Temer.
És el final de l’“aliança per la llibertat religiosa” que impulsava Mike Pompeo. “La idea de crear un nou front global conservador, que situava Trump com a salvador d’Occident i de la cristiandat, s’ha acabat –diu Kalout–. El Brasil ho ha de fer amb Polònia i Hongria?”.
Potser Bolsonaro intenti reinventar la seva política exterior,
INSPIRACIÓ I ALTAVEU El líder més poderós del món parlava el mateix llenguatge, estava en la mateixa croada
després d’abandonar el multilateralisme tradicional del seu país per alinear-se sense escletxes amb Washington. Kalout hi veu poc marge: “Bolsonaro ha congelat la relació amb Europa, no hi ha interlocució amb Amèrica Llatina, existeix tensió amb la Xina. L’Àfrica no li interessa, no figura al seu mapa. Trump s’ha convertit en el principal projecte de la política exterior del Brasil. No Estats Units, Trump. Amb Biden ja ha xocat”.
El medi ambient amenaça de ser la primera pugna amb Biden, que preveu represàlies econòmiques si el Brasil no posa límit als incendis a l’Amazònia.
Bolsonaro es queda orfe, però les conseqüències encara són incertes, a dos anys de les eleccions. “Si guanya o perd dependrà d’altres variables: de l’economia, de si els seus fills investigats són finalment absolts i de l’articulació de la resta de forces polítiques al Brasil”, afegeix Kalout.
El que sembla plausible és que, si fracassa, Bolsonaro imiti una vegada més Trump i s’aferri al frau. Un argument que ja han importat els seus fills i diversos aliats per explicar el fiasco dels candidats ultradretans en les recents eleccions municipals.
També a Europa la derrota s’in
L’EXAMEN DE LA PANDÈMIA Zerka: “Una crisi real, com la Covid-19, posa a prova el lideratge dels pretesos salvadors”
digesta als seus acòlits. Com el líder eslovè, Janez Jansa, que veu una victòria “clara” de Trump i creu sospitós que els avenços de les vacunes no hagin sortit fins després de l’elecció. L’Hongria de Viktor Orbán i la Polònia de Dret i Justícia, els seus màxims aliats al continent, han acabat felicitant Biden, però la seva televisió pública ha donat credibilitat al frau.
“Per a ells era útil tenir a la Casa Blanca algú amb tanta afinitat ideològica, a qui no li preocupa l’Estat de dret i té el mateix discurs que ells amb els mitjans. No serà tan còmode amb Biden”, diu Zerka.
L’oposició hongaresa i polonesa esperen amb ànsia el demòcrata, que qualifica els seus governs de “règims totalitaris” en ascens. “Esperen que alci la veu per la democràcia i l’Estat de dret, però em sembla una il·lusió. Més que de Biden, la supervivència dels governs dependrà dels seus ciutadans”, diu Rosa Balfour, directora del think tank Carnegie Europe.
També Zerka és escèptic: “Ara per ara, Orbán sembla invencible, amb una popularitat que no baixa i una majoria parlamentària que li permetrà una reforma de la llei electoral a mida. Polònia és una altra cosa. Dret i Justícia perd popularitat, però no té res a veure amb Trump sinó amb la pandèmia, amb les protestes de dones o el veto del Govern al fons de recuperació europea”.
Es veuran obligats Budapest i Varsòvia a afluixar el seu desafiament a la UE? “Mentre Trump sembrava discòrdia dins del grup, Biden considera que tot el que divideixi Europa no és de l’interès dels EUA –diu Zerka–. És evident que al Govern polonès li costarà més de vendre a la seva població que té un aliat a Washington com a alternativa a la UE”.
Un altre damnificat, i també pedra a la sabata de la UE, és el britànic Boris Johnson. “Trump ha donat suport de manera activa al Brexit i prometia a Londres un ràpid acord comercial bilateral”, assenyala Balfour, que veu en els tories “el clàssic exemple d’un partit de centredreta assumint l’agenda populista”. “Johnson ha invertit molt en Trump i l’administració Biden se’n recordarà. Veuen Johnson com una fotocòpia de Trump. Però en política exterior al final s’imposa el pragmatisme, i en molts temes, el Regne Unit està de fet més a prop d’uns EUA de Biden, com en la lluita contra el canvi climàtic o l’acord nuclear amb l’Iran”, diu Balfour.
També es queden més sols els partits populistes d’ultradreta europeus, que encara somien a aconseguir el poder (o l’han perdut, com a Itàlia). La majoria estan prenent distàncies amb el mal perdre de Trump. La francesa Marine Le Pen, que va celebrar el seu triomf el 2016, no s’ha afegit a la teoria del frau. Esclar que només un 14% de francesos volia que Trump guanyés. Calla Matteo Salvini, el líder de la Lliga, que l’últim que va dir, ja fa dies, és que esperava els “resultats definitius”, després d’estar durant la campanya exhibint una mascareta per Trump. I també s’ha desmarcat del frau el líder d’Alternativa per a Alemanya.
L’impacte de la caiguda de Trump sobre aquests partits serà inferior, afirma Zerka: “L’heterogeneïtat dels seus motors polítics i la seva adaptació local els fa bastant immunes”. En realitat, el fet que Trump aconseguís ser elegit president dels EUA va ser més important per als populistes que el fet que hagi perdut ara, afegeix l’analista: “Gràcies a la seva victòria es van sentir més elegibles. I Trump ha estirat tant el límit del que un governant pot fer i dir que la manera populista de fer política s’ha fet molt més acceptable en els quatre anys que ha estat a la Casa Blanca. Tot i que hagi perdut, el seu llegat romandrà. No hi ha marxa enrere. La política serà més bruta”.
Els resultats als EUA deixen poc marge per a la complaença dels adversaris del populisme. No hi ha hagut repudi a Trump, al qual han votat gairebé 74 milions de ciutadans, i les urnes dibuixen un país
La ultradreta europea es distancia del mal perdre del mandatari i no abona la teoria del frau
enquistat en la seva divisió.
És més, el terreny continua sent molt fèrtil per al populisme, a tot el món. Potser fins ara la pandèmia ha tret als votants les ganes de fer experiments (els governants, en general, han guanyat popularitat) però la perspectiva d’una dura crisi econòmica ofereix oportunitats als que es nodreixen del greuge.
La directora de Carnegie Europe també adverteix que és del tot prematur anunciar la fi del populisme dretà com a moviment global. El populisme no va néixer amb Trump i no morirà amb ell.
“La seva elecció el 2016 va vindicar els corrents profunds que feia temps que veiem a Europa. L’arribada de Trump va empoderar els populistes europeus, els va donar una figura de líder al voltant del qual ajuntar-se. Però l’auge del populisme no s’explica per l’emergència de líders, és més profund que això –argumenta Balfour–. És la globalització, la desigualtat, la por de perdre la identitat cultural, el sentiment de molts ciutadans que ja no compten que els governa una elit tecnocràtica i que votant líders que diuen que els representen poden recuperar el poder que els han estat arrabassat. Mentre aquests sentiments continuïn, sempre hi haurà un líder que ho capitalitzi”.