Lawrence Osborne
Escriptor
El novel·lista, viatger i assagista britànic –establert a Bangkok–, continuador de les històries del detectiu Philip Marlowe, publica Beber o no beber, una estimulant volta al món on va explicant la cultura de l’alcohol a cada país.
Afalta només d’un dia perquè a Catalunya tornin a obrir els bars, videotruquem a casa seva a Bangkok a un dels experts internacionals més importants en el tema, el britànic Lawrence Osborne (Windsor, 1958), que acaba de publicar Beber o no beber (Gatopardo), “una odissea etílica” al voltant de mig món. Rialler, amb una tassa de cafè a la mà, camisa hawaiana, aquest viatger culte, novel·lista i excrític de vins de la revista Vogue, explica que a la capital de Tailàndia “tot és obert, hi ha normalitat, les fronteres han estat tancades, això sí, durant set mesos, una mesura que es va prendre quan hi havia molts pocs casos de coronavirus. Tot Europa està fatal, però aquí, un país de gairebé 70 milions d’habitants, hi ha menys de 4.000 positius i, des del març, només han mort 60 persones”.
Sobre la gènesi de l’obra, explica que “em vaig proposar d’escriure un llibre sobre la beguda al món. Vaig anar als despatxos dels editors de Nova York i tots se’n fotien de mi, ningú no em comprava el tema, els semblava ridícul. Però, finalment, a
“Els més bevedors són els moldaus: 18 litres d’alcohol pur a l’any per habitant”
la revista Playboy li va agradar la idea i em va enviar al Pakistan en business i em van pagar 10.000 dòlars per escriure un article sobre com beu la gent a una plaça important d’Al-Qaida, un lloc perillós on tot i això l’alcohol entra il·legalment per totes bandes... Vaig treure’n un munt d’idees per al llibre i un to, una atmosfera de paranoia, gràcies a la por que vaig sentir buscant alcohol allà. Només un 3% de la població no-musulmana pot optar a comprar-ne. Després em vaig traslladar a Istanbul, ja que Turquia és l’únic país musulmà que el permet... Va ser l’inici d’un llarg viatge, de les vinyes de Beirut a les fàbriques que transformen la patata en vodka a Suècia”.
A la ciutat de Solo, a Java (Indonèsia), es va trobar amb dos estudiants universitaris al carrer. “Vaig pensar que ells ho sabrien, i els vaig demanar on prendre una copa. Em van portar a un lloc... per beure un refresc i intentar convence’m: ‘Que vostè no veu els desastres que l’alcohol ha portat a Occident? És una plaga, una malaltia de l’ànima’, argumentaven. No eren fanàtics, tenien les seves raons: ‘El més terrible de beure és que l’alcohol ens priva del nostre estat de consciència normal i, per tant, falseja tota reacció humana, tota lucidesa’”.
“Els bevedors més importants del món –prossegueix– són els moldaus, amb una mitjana de 18 litres d’alcohol pur ingerit a l’any per cada habitant. Haurien d’estar tots morts! Les dades trenquen mites: els alemanys i francesos superen bastant els espanyols i italians”.
“L’islam és avui l’únic sistema o ideologia que prohibeix l’alcohol, així que era l’espai natural per al meu llibre, el lloc ideal per valorar els pros i contres de viure sense alcohol. Són més feliços? Tenen menys violència als carrers? La meva intenció era oferir tots els arguments, fins i tot aquells amb els quals discrepo. De vegades em passejo per Londres els dissabtes a la nit i el paisatge és desolador: xavals borratxos tirats pel carrer, actes vandàlics... Això no existeix fora d’Occident”.
Consigna que “l’alcohol única
ment s’esmenta tres vegades a l’Alcorà i, tot i que se’n desaprova el consum, mai no es prohibeix explícitament. És l’embriaguesa, més que l’alcohol en si, el que provoca l’ira del Profeta”.
“La cultura del vi, que ve de Roma, és molt diferent de la cultura de la borratxera –opina–. El bar mediterrani té a veure amb una trobada social i la memòria col·lectiva. És alguna cosa més que un bar, és un punt de trobada social, de convivència, un espai de llibertat, de fet fins i tot tenen clients que no hi beuen alcohol, això no passa als pubs”.
Osborne repassa els cultes pagans a Bacus i Dionís, a qui els seguidors cantaven lloances mentre esclafaven raïm a la premsa... fins que, l’any 691, es va ordenar als veremadors, per decret imperial, que deixessin de fer-ho, “malgrat això els cristians van continuar bevent vi”.
Una part del llibre s’ocupa dels vincles entre la prohibició de l’alcohol i els atemptats terroristes, que Osborne ha cobert com a reporter. “Els bars i els seus clients són un objectiu molt fàcil, hi ha centenars de morts per bombes a Níger, Tailàndia, Indonèsia... Hi ha una gihad contra els bevedors”.
El seu recorregut per terres abstèmies el porta a l’Aràbia Saudita però també a Ocean City, ciutat dels Estats Units on és prohibida la venda d’alcohol.
Quins són els millors bars del món? “El meu preferit és el KangaAn, a Kyoto, a un temple que va acollir l’últim emperador en el seu exili. Al final, el que compta és que tinguin un cambrer que sàpiga el que està fent, és el cas del Marco, encarregat del bar del Windsor al Caire, que el va convertir en el millor de l’Orient Mitjà. Els de Nova York són massa cool, plens de hipsters, semblen Disneylàndia, no m’agraden els joves en general, només freqüento bars on la gent és més gran de 55 anys, és millor per a la conversa o per estar callat. Luis Buñuel va dir que ‘un bar ha de ser un espai de solitud’”. Al llibre narra escenes dantesques en bars-bordell malais, però sobretot explora “la relació entre alcohol i sexe. Beure desactiva les nostres inhibicions, per la dopamina, i això ens pot alliberar o portar-nos a situacions catastròfiques i violentes”.
Actualment moderat “o envellit”, confessa que ha abandonat les begudes d’alta graduació “Hi ha una distinció molt important entre begudes fermentades i destil·lades –precisa–. Les primeres estimulen, ens omplen d’optimisme i desig; les segones ens tornen taciturns, escèptics i retrets”.
Osborne narra escenes memorables, però no ho idealitza: el lector veu les seves mans tremoloses, les ressaques i baralles dels pares a la mort del sogre... “A la meva família hi ha històries terribles, gent que es bevia una ampolla de whisky al dia... abans de l’hora de dinar”.
“Hi ha una gihad contra els bevedors que ha causat centenars de morts per bombes”