L’escola americana sucumbeix al virus
La tercera onada del virus causa el tancament d’escoles als EUA on milions de nens des del març no van a classe
D’aquí a uns anys, segurament llegirem saberuts anàlisis sobre com el coronavirus va causar una víctima inesperada als Estats Units: l’educació pública. El crim s’està produint a plena llum del dia però ningú no sembla capaç detenir-lo.
La major part de les escoles del país nord-americà van baixar la persiana al març, alhora que a Espanya i altres països europeus. Però, a diferència dels altres països occidentals, a la tornada de l’estiu, als EUA la majoria dels centres públics no van reobrir. A mitjans de setembre, un 75% dels 100 districtes escolars més grans del país –al voltant de nou milions de nens, un 40% del total nacional– només oferien classes en línia, segons dades de Education weekly; un de cada quatre centres havia optat per models híbrids.
“Hi ha llocs que podrien reobrir de manera segura per fer classes presencials i que per defecte estan amb classes virtuals, i llocs on passa exactament el contrari, en què no hi hauria d’haver classes presencials fins que la pandèmia estigui controlada i tot i això han tirat pel dret”, se sorprenia a l’octubre Thomas Tsai, de l’escola de salut pública de Harvard.
La resposta al misteri de perquè els pobles i ciutats de Geòrgia, Tennessee, Carolina del Sud, Texas i Florida, per exemple, van reobrir les escoles amb taxes de contagis i de positivitat molt més elevades que les que es registraven per les mateixes dates a San Francisco, Nova York, Washington, Chicago o Batimore mentre en aquestes urbs continuen tancades cal buscar-la en la política.
És la conclusió a la qual han arribat dos investigadors de les universitats de Boston i de Texas després d’estudiar les dades de 10.000 districtes escolars. En una mostra més de la politització de la pandèmia, van veure que com més votants de Donald Trump hi ha, més possibilitats que les escoles públiques estiguin obertes; els més demòcrates i els que tinguin els sindicats més forts és més probable que tinguin les escoles tancades. La situació epidemiològica és el menys rellevant.
Davant aquesta situació, desenes de milers de famílies estan abandonant l’educació pública. El percentatge de nens educats a casa ha passat d’un 5 a un 10% segons un sondeig de Gallup que reflecteix l’auge dels learning pods o grups d’aprenentatge organitzats per pares amb professors particulars. La demanda d’escoles privades s’ha disparat. Els grups conservadors i llibertaris reclamen suport fiscal a la “llibertat d’elecció educativa”.
“Com se senten sobre la Covid19? Han de saber que aquí no caiem en el pànic. Tenim respecte però no pànic”. És el primer que David Long, vice-director de l’escola de Nostra Senyora de Lourdes a Bethesda (Maryland) explica als pares que arriben a la recerca de plaça per als seus fills. “El nostre plantejament és que si el Walmart i el Chipotle [cadenes de menjar ràpid] estan oberts, les escoles han de poderho estar també”, diu Long abans d’entrar en arguments sobre el dany psicològic que l’aïllament està causant als nens. L’experiència d’aquesta escola és semblant a la de la majoria de països europeus: els riscos són controlables i els contagis, baixos.
Mentre a Espanya i França les escoles públiques van reobrir el setembre amb 400 contagis al dia per cada 100.000 habitants, a Washington amb entre 5 i 10 casos. Només els centres privats ho van fer, adoptant models híbrids i prenent unes mesures bàsiques, com utilitzar mascaretes i mantenir distàncies com fan a l’escola catòlica de Bethesda
els quatre dies a la setmana que els nens van a les aules. D’altres han estat més creatius. L’escola Waldorf, imparteix classe a l’exterior, sota uns envelats; en lloc d’escombrar el terra, els operaris de neteja renoven les serradures.
Als territoris demòcrates ha estat impossible l’acord al sector públic. Al nord de Virgínia els mestres es neguen a tornar a les aules abans del setembre del 2021 o només quan hi hagi zero contagis comunitaris. A Los Angeles els sindicats exigeixen més mesures de seguretat i canvis polítics com acabar amb les escoles concertades. A Washington demanen que els mestres que ho vulguin puguin fer classes només a distància, a la qual cosa l’ajuntament es nega, però també mesures a priori fàcils de resoldre, com dotar el personal de mascaretes tipus FFP2, escasses aquí.
Molts pares, reticents a enviar a l’escola sis fills, els donen suport. Davant la falta de consens, tots els plans per reintegrar almenys els nens en situacions vulnerables socialment o acadèmicament s’han enfonsat a la capital del país. L’èxit de la setmana és que 425 dels 21.000 estudiants de primària han tornat a les aules però només per seguir les classes en línia supervisats per personal no acadèmic. Els mestres continuen a casa.
Mentrestant, la tercera onada de la Covid-19 s’està carregant els intents d’alguns districtes per mantenir obertes les escoles, tant públiques com privades, per exemple a Connecticut, Pennsilvània o Kentucky. Cadascú utilitza els seus propis barems. Nova York va ser l’únic dels 10 districtes més importants del país que va reobrir parcialment els centres públics a l’octubre però aquesta setmana n’ha ordenat el tancament. Bars, restaurants i gimnasos, tot i això, continuen oberts.
Passades les eleccions, la decisió ha obert el debat més intens fins ara sobre què fer amb les escoles davant l’evidència que no són focus de contagis i les advertències sobre el dany psicològic per als nens i els devastadors efectes a llarg termini sobre la desigualtat. Negres i llatins s’emporten la pitjor part. Lluny de ser el gran anivellador social, el virus agreuja les diferències.
Al marge dels casos, els comtats que més voten Trump han reobert; a les zones demòcrates s’hi resisteixen
Diverses ciutats han decretat el tancament del col·legis mentre els bars i restaurants estan oberts