Això ja no va només d’independència
Pressupostos, rebaixa de les penes per sedició, indults, suplicatori de Puigdemont... Tots aquests factors es podrien dirimir fins a les eleccions catalanes, però ningú no sap com marcaran el resultat la pandèmia i la crisi.
Al’horitzó polític català no queda clar ni quan seran les eleccions. Una vegada inhabilitat Quim Torra, i mentre no sigui elegit un nou president, el compte enrere continua corrent fins al 14 de febrer. Però un dels socis del Govern, Junts, ja apunta a un endarreriment si la pandèmia s’agreuja. Sigui com sigui, la campanya està en marxa i els pròxims mesos altres factors a més del coronavirus poden influir en el resultat electoral.
Que la Covid-19 ha canviat les prioritats per a molts ciutadans és evident. L’independentisme ho sap i mira d’adaptar-se a la nova situació. Junts enarbora el lema “Independència i solvència” per intentar conjugar la reivindicació dels últims anys amb l’exigència dels nous temps. Els socis de govern s’atribueixen espifiades i travetes en la gestió de la pandèmia, encara que aquesta tàctica els arrossegui al desastre a tots dos. La Generalitat funciona sense un president, i això passa factura. No només falta un lideratge, sinó que ni tan sols hi ha un àrbitre entre els dos socis. Junts va inocular a ERC el complex de la “usurpació” i va confinar el vicepresident Pere
Aragonès al seu despatx de la Zona Franca. El Palau de la Generalitat ha quedat com un monument buit davant el qual desfilen sectors socials angoixats pel tancament dels seus negocis.
Conscient de la preocupació ciutadana, ERC també intenta que la negociació pressupostària amb Pedro Sánchez li reporti rèdits amb què presentar-se davant els electors, però prefereixen que els comptes s’aprovin com més aviat millor perquè el seu suport quedi lluny de les eleccions. Encara ressonen a les orelles dels republicans la campanya de Junts a les generals, quan Laura Borràs repetia sense parar que ERC regalava al PSOE el seu suport, sense contrapartides. Amb tot, abans de les eleccions es dirimiran dues qüestions més que tornaran a posar el procés independentista en primera línia. D’una banda, la situació dels presos, i, de l’altra, el suplicatori de Carles Puigdemont.
Esquerra compta que disposarà del seu líder, Oriol Junqueras, per a la campanya gràcies als permisos penitenciaris, ja que al febrer haurà complert una quarta part de la condemna. A més a més, el Consell de Ministres podria aprovar l’avantprojecte de reforma del Codi Penal per rebaixar les penes per sedició, tot i que després haurà de passar pel Parlament. No queda clar que ERC pugui donar suport a una reforma que manté el delicte de sedició. I sense els vots d’Esquerra difícilment s’aprovarà. El Govern central també tindrà la possibilitat d’aprovar els indults una vegada el Suprem hagi informat sobre la qüestió. Tanmateix, així que ens acostem a la data electoral totes aquestes portes es van tancant. Ni al PSOE ni a ERC no els convé fer un pas com aquest en vigílies dels comicis. Els republicans no volen que sembli que els indults arriben a canvi del vot al pressupost. I al PSOE tampoc no es veu convenient, després de la polseguera aixecada amb el suport de Bildu.
A aquest escenari cal afegir-hi el desenllaç del suplicatori sol·licitat pel Tribunal Suprem al Parlament Europeu per aixecar la immunitat a Puigdemont. És molt probable que l’Eurocambra doni llum verda al suplicatori, però el que en principi sembla una clatellada per a l’expresident ell ho podria convertir en un argument electoral. L’aixecament de la seva immunitat significa que s’activa l’euroordre de detenció, però no vol dir que Bèlgica l’hagi d’executar, ni de bon tros, per bé que Puigdemont veuria limitats els moviments. Atès que el suplicatori el votarien a favor els eurodiputats del PSOE (cal veure què faran els de Podem), l’expresident podria argumentar contra ERC que estan donant suport als comptes de Sánchez mentre aquest li arrabassa la immunitat a Europa.
Ara el suplicatori és a la comissió d’afers jurídics del Parlament Europeu, presidida per Adrián Vázquez, de Ciutadans. Es votarà primer en aquest òrgan i després al ple de l’Eurocambra. El Govern espanyol ja s’ha començat a moure per intentar que aquestes dues votacions tinguin lloc després de les eleccions catalanes, mentre que Ciutadans preferiria que fos abans. Per al partit taronja seria un punt a favor en plena campanya catalana. Dit d’una altra manera: el suplicatori es pot convertir en una carta electoral per a Junts i Ciutadans, i en una trava per als socialistes i ERC.
Tots aquests factors poden condicionar la campanya, però això ja no va només d’independència. A les urnes pot esclatar una tercera onada del virus o el malestar acumulat durant aquests mesos. Això si hi ha eleccions el 14 de febrer.