El terror de la manca de memòria

Vint anys després, pocs joves recorden qui va ser Ernest Lluch, ni tan sols saben del cert qui i per què el van matar. La presentació d’El desafío, dirigida per Hugo Stuven, una docusèrie sobre ETA basada en el llibre del mateix nom escrit a quatre mans per dos comandaments de la Guàrdia Civil, va servir per posar en evidència com la memòria del terror es va convertint gradualment en el terror de la manca de memòria. Espanya té una llarga tradició en l’esborrament social dels seus pitjors drames –les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme, per exemple– i sembla que la catàstrofe d’ETA tampoc se salvarà d’aquest hàbit. Una enquesta encarregada per la mateixa productora a GAD3 dona algunes dades que sorprenen. Vuit de cada deu joves entrevistats no saben qui era Ernest Lluch; sis de cada deu no reconeixen en una fotografia Miguel Ángel Blanco; nou de cada deu no saben qui és Dolores González Catarain (Yoyes). Resulta vistós d’aquesta enquesta que la memòria en edats superiors tampoc no és gaire millor, sobretot a l’hora de recordar els noms d’algunes de les víctimes, ni tan sols les més conegudes. En l’enquesta es pregunta sobre el coneixement d’alguns moviments civils entre, els quals s’assenyala Manos Blancas –sorgit després de l’assassinat de Miquel Ángel Blanco– i només quatre de cada deu joves el coneix. Però en els segments d’edat superiors només el coneixen sis de cada deu. Una altra cosa sorprenent: que un 20% dels enquestats creu que ETA continua activa.