Una biografia escrita amb 54 morts
ETA va començar la seva trajectòria a Catalunya el 1975 i els atemptats no van cessar fins al 2001, 26 anys després
ETA va començar a matar a Catalunya el 1975 i no va cessar fins al 2001. Aquests 26 anys els terroristes han sembrat el seu camí amb 54 morts. Una història sagnant que comença el 6 de juny del 1975, quan el caporal de la llavors Policia Armada, Ovidio Díaz López, va anar a un atracament en una sucursal del Banc de Santander al carrer Casp i va ser abatut pels trets dels assaltants. Al cap d’un temps aquest fet va ser assumit per la banda armada. Una via dolorosa que acaba el 17 de març del 2001, quan l’explosió d’un cotxe bomba a Roses li va costar la vida al mosso d’esquadra Santos Santamaría.
Els pitjors temps que la violència etarra va castigar Catalunya, des del final de la dècada dels vuitanta fins entrat el segle XXI, es defineixen amb un terme: comando Barcelona. És el nom genèric que van rebre les cèl·lules etarres que van actuar aquí; recurrentment desarticulades, obstinadament reconstruïdes per ETA a fi de continuar matant a Catalunya. Sens dubte, la biografia d’aquest grup ve marcada per quatre noms propis: Ernest Lluch, Hipercor, Sabadell i Vic.
El 19 de juny del 1987 el comando va deixar un cotxe bomba a l’aparcament dels magatzems Hipercor, a la Meridiana. La deflagració va causar 21 morts i desenes de ferits, clients i treballadors de l’establiment. El grup estava format per Domingo Troitiño, José Luis Gallastegui i Mercedes Ernaga, que va resultar ferida quan va ser arrestada. Havien fabricat napalm, que van fer servir a Hipercor per causar més estralls entre les víctimes.
Un altre dels atemptats més sagnants va tenir lloc el 8 de desembre del 1990, quan ETA va fer esclatar a Sabadell un cotxe bomba en el trajecte d’una furgoneta de la Policia que es dirigia a l’estadi de la Nova Creu Alta per controlar l’ordre en un partit de futbol. Sis agents van morir i dos més van resultar ferits, a més de vuit civils. Va ser l’atemptat més mortífer d’ETA aquell any. Es va atribuir al comando Barcelona, llavors compost per Joan Carles Monteagudo i Félix Erezuma.
Menys de mig any després, el 29 de maig del 1991, aquests mateixos etarres van fer lliscar un cotxe bomba per la rampa que donava accés a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, a l’esplanada de la qual estaven jugant els fills dels que hi vivien. Van morir nou persones, entre les quals quatre nens d’entre 8 i 15 anys. L’endemà la Guàrdia Civil va localitzar el comando en un xalet de Lliçà d’Amunt. En l’enfrontament van morir Erezuma i Monteagudo. Un tercer etarra, Juan José Zubieta, que acabava d’arribar, va ser detingut.
Capítol a part va ser José Luís Urrusolo Sistiaga, que va liderar un comando itinerant que va actuar a Barcelona i que va matar a la capital catalana un comandant d’aviació, dos sotsoficials de la banda de música militar del quarter del Bruc, un paleta que va morir per la deflagració d’un cotxe bomba i un guàrdia civil. Després de fugir d’Espanya, Urrusolo va ser detingut a França el 1997.
El 1993 i el 1994, un altre comando Barcelona, liderat per Felipe San Epifanio i format també per Gregorio Vicario i Dolores López, va ser responsable de l’assassinat del coronel de l’exèrcit Leopoldo García, a més de la col·locació de dues bombes en restaurants del Port Olímpic i del llançament de granades contra el Govern Militar de Barcelona. San Epifanio va ser membre de la mesa nacional d’HB, dirigent de KAS i responsable de la xarxa d’extorsió d’ETA. En l’atac al Govern Militar, perpetrat el 18 d’abril del 1994, va morir Vicente Beti Montesinos, un civil que passava per allà. Durant sis anys no hi va haver més assassinats fins que va començar a actuar el comando de García Jodrá, el 2000, responsables de la mort d’Ernest Lluch.
El 17 de març del 2001 ETA va col·locar un cotxe bomba a Roses, que va esclatar quan van arribar els mossos. L’agent Santos Santamaría va morir en l’atemptat. Va ser l’últim crim per anotar al compte d’ETA a Catalunya. ETA va anunciar l’abandonament de les armes el 20 d’octubre del 2011, i la seva autodissolució el 3 de maig del 2018. Un camí que ha deixat gairebé 900 morts a Espanya, 54 dels quals a Catalunya.
La història del comando Barcelona es defineix amb quatre noms: Hipercor, Sabadell, Vic i Lluch