El difícil camí de tornada
El rei Joan Carles compleix avui, fora d’Espanya, el 45è aniversari de la seva proclamació
Fa només uns dies, una de les persones que manté contacte habitual amb el rei Joan Carles li va preguntar quan pensava tornar a Espanya i ell, afligit, li va contestar: “Però hi ha algú que vulgui que torni?”. Fa 45 anys, la pregunta que es feia quan, després de la mort de Franco, al cap de dos dies seria proclamat rei era: “M’acceptaran els espanyols?”.
A aquesta qüestió li va respondre Torcuato Fernández Miranda: “Tot dependrà del seu primer discurs”. Ara la resposta és a les mans de la Zarzuela. Tot i que ni els seus propis interlocutors no tenen constància del lloc exacte, fa quatre mesos que el pare del Rei està instal·lat en una residència d’Abu Dhabi (Unió dels Emirats Àrabs). Avui no celebrarà el 45è aniversari de la seva proclamació com a Joan Carles I, no ho farà al tron, com havia pensat sempre, ni tan sols ho farà a Espanya.
Fa uns quants anys, quan ja es començava a qüestionar l’opacitat dels comptes de la Casa Reial, el rei Joan Carles va dir a un dels seus íntims: “Si em volen fer fora, que em facin fora, jo ja he fet el que havia de fer”. Aquells dies s’enrabiava quan forces polítiques diferents i fins i tot la mateixa societat es qüestionaven la falta de transparència de la Zarzuela i se li començaven a demanar comptes tant de les seves despeses com de les seves activitats no oficials.
Joan Carles de Borbó i Borbó feia gairebé 30 anys que era al tron i, tot i que en la seva vida privada gaudia de llibertat de moviment, no perdia mai de vista què significava i quin era el seu paper constitucional. Tot es va torçar al cap de pocs anys de l’entrada del nou segle, quan els seus aliats i companys en la dura tasca de consolidar la democràcia a Espanya van començar a perdre protagonisme i les noves generacions, tant de polítics com en la societat i també els mitjans de comunicació, van deixar de veure'l com l’heroi del 23-F, i molta gent ni tan sols recordava que només fa 25 anys Espanya era una dictadura.
La qüestió es va precipitar quan una de les seves aventures galants habituals va acabar interferint en la seva vida pública, i el va arrossegar a interpretar un paper amb què es va degradar a si mateix i va acabar degradant la Corona. A aquest descontrol de la seva vida privada s’hi van afegir les operacions quirúrgiques a causa dels problemes de mobilitat evidents que tenia que, d’alguna manera, eren el reflex del seu deteriorament institucional.
El 3 d’agost del 2020, al pare del Rei d’Espanya actual, després de la pressió social i del Govern central provocada per l’aparició d’informacions que li atribuïen una fortuna no declarada i d’origen incert, es va posar fet una fera quan va haver de disfressar de sortida temporal el que s’està convertint en un exili sense data de tornada. Si va acceptar deixar la Zarzuela i abandonar Espanya, ho va fer pensant que feia un últim servei a la Corona i tement que l’huracà, que en part ell mateix havia provocat, arrossegués el seu fill. Ho va fer pensant a tornar, però la realitat és que gairebé quatre mesos després continua a l’estranger i sense bitllet de tornada.
Diumenge, 22 de novembre del 2020, Joan Carles I, quan es desperti a la residència d’Abu Dhabi on suposadament continua residint, recordarà, com Aureliano Buendía, un matí de fa 45 anys quan es va aixecar del llit de la Zarzuela abans que claregés. Si aquell dia el va despertar la incertesa de com la societat rebria el seu primer missatge com a rei davant les corts franquistes, ara li va fer perdre la son la incògnita de no saber com resoldre una situació que va pel camí de fer-se eterna.
Les últimes setmanes, després d’una temporada de relativa calma en què el rei Joan Carles va començar a negociar amb el seu fill Felip VI la tornada temporal a Espanya fins a optar, amb seguretat, per una sortida definitiva, han aparegut més dades sobre la seva presumpta fortuna oculta. Algunes dades provenen d’investigacions judicials que el vinculen amb un compte opac a l’illa de Jersey, amb la disposició de fons de la Fundació Zagatka, propietat del seu parent Álvaro d’Orleans, i amb la utilització de targetes a càrrec d’un compte donat pel milionari mexicà Allen Sanginés-Krause. I altres dades surten d’informacions periodístiques com la presumpta donació per part de l’expresident del Kazakhstan Nursultan Nazarbàiev de maletins amb milions d’euros en metàl·lic, denunciada per un exiliat kazakh.
El rei Joan Carles, davant els mateixos amics a qui va anunciar que possiblement tornaria a Espanya, va negar fa uns dies la veracitat d’aquestes informacions, alertant sobre la coincidència que apareguin aquestes filtracions cada vegada que fa una temptativa de tornar. Ho farà, passi el que passi, si és requerit pels tribunals, i la Zarzuela espera que sigui la justícia la que dirimeixi les responsabilitats del rei Joan Carles.
A la pregunta que es fa, “Però algú vol que torni?”, es respon ell mateix: no, ni la gent ho demana, ni el Govern espanyol està per la feina, i qui té l’última paraula, el Rei, sense el consentiment del qual el rei Joan Carles no tornarà a la Zarzuela, no considera que aquest sigui el moment oportú. No és el moment adequat no només perquè avivaria una polèmica que s’intenta circumscriure a les conclusions judicials, sinó perquè, a més, l’altre gran problema és on es podria ubicar si torna a Espanya.
“Però hi ha algú que vulgui que torni?”, respon el rei emèrit a qui s’interessa per la seva tornada a Espanya
Joan Carles lamenta que apareguin dades sobre la seva presumpta fortuna cada cop que es planteja tornar al seu país