La generació Covid
Emmanuel Macron ha declarat que “no és fàcil tenir 20 anys el 2020”. L’anomenada generació Covid, que hauria de sortir a menjar-se el món, és conscient que li tocarà pagar la factura d’aquesta pandèmia que deixarà com a rastre, quan la vacuna aclareixi l’horitzó, una crisi econòmica que marcarà les seves vides. Albert Camus, que és el millor salvavides intel·lectual en moments de naufragi col·lectiu, va escriure que “la veritable generositat cap al futur està en donar-ho tot en el present”. Però què passa quan és el present el que s’enfonsa sota els peus?
El diari Le Figaro va publicar aquesta setmana una enquesta sobre joves francesos, on es posa de manifest que experimenten un sentiment de desolació i d’abandonament preocupant, encara que la seva creativitat i el seu compromís els ajuden a resistir. Dos de cada tres accepten el confinament que s’ha decretat al país, però troben a faltar les reunions de família (78%), les vetllades amb els amics (76%), les sortides a bars i restaurants (69%), la vida cultural (65%), la pràctica d’un esport
El 85% dels joves francesos creu que la pandèmia penalitzarà el seu futur
(60%) l’anar a classe (59%) i la vida sentimental (45%). Les seves principals preocupacions són les dificultats per seguir els estudis a distància, la caiguda del seu poder adquisitiu, l’anul·lació d’activitats formatives, el deteriorament de la relació amb els amics, la pèrdua de llocs de treball, les ruptures amoroses i l’empitjorament de la relació familiar. L’angoixa generalitzada (85%) és que la pandèmia penalitzarà econòmicament el seu futur.
Resulta descoratjador comprovar com en el moment en què una generació afronta la seva autonomia, el món estigui immers en una crisi descomunal, que no només elimina perspectives, sinó que condiciona les seves llibertats. Serà interessant veure el grau de rebel·lió de la generació Covid quan la realitat es normalitzi. L’editorial del diari que va publicar l’enquesta conclou que llavors ens haurem d’alegrar de veure els joves reclamar el seu dret d’inventari i ajudar-los a buscar en els desenrunaments de l’antic món la llibertat de la qual els hem privat.
Camus, la joventut del qual va quedar marcada per la seva participació en la resistència francesa durant l’ocupació alemanya, proposava de rebel·larse davant les injustícia sobre una base moral sòlida. Tant de bo aquesta generació sigui capaç d’imposar altres valors, per aixecar un món més just i sostenible. I la seva indignació no sigui una excusa per llançar la tovallola, sinó l’estímul per posar altres bases a partir de les quals reconstruir la societat.