La Lomloe
Malgrat que la realitat desmenteixi qualsevol indici d’esperança, sempre torno a sorprendre’m de la incapacitat de la dreta espanyola per treure’s del damunt la caspa. Com va dir algú, en frase històrica, aquests no perden cap oportunitat per perdre-les totes.
I és així com, predictibles i obtusos, repeteixen les seves rovellades lletanies, la seva defensa d’una Espanya retrògrada i inútil, el seu populisme roí, convertits en l’esperpent que Valle-Inclán va dibuixar amb mestria: es creuen guardians del sant greal espanyol, i en realitat són tipus que porten la política a la boina i la intolerància al cervell. I totes dues combinacions treuen la seva versió més grollera quan la cosa va sobre el català, un clàssic que no decep mai. El darrer episodi és arran de la nova llei d’Educació, la impronunciable Lomloe, que és l’enèsim intent de l’enèsim govern de fer una enèsima llei per ficar la mà en
Enèsim intent de l’enèsim govern de fer una enèsima llei educativa
l’educació. La qual cosa és esgotadora, perquè quan un Estat porta vuit lleis d’Educació en quaranta anys, significa que li interessa una merde la susdita educació, més enllà d’utilitzar-la per al soroll polític.
I capficats en el soroll, l’important no és la lluna, sinó el dit: descartat un debat seriós sobre l’educació –pressupostos, reptes, noves realitats, actualització de mètodes–, s’embranquen en una esmena que ha canviat un simple àpex el redactat de la llei Wert, amb referència al castellà com a idioma vehicular. El cert és que és una modificació poc substanciosa, perquè no blinda el català i és el ministeri el que es reserva la garantia del castellà a Catalunya. D’aquí que, a excepció d’ERC, que s’ha posat la medalla, la resta de l’independentisme s’hagi abstingut: JxCat, CUP, PDECat i fins i tot Bildu. Però aquesta simple modificació que, repeteixo, no canvia la realitat, ha estat suficient perquè els patriotes de la dreta irredempta s’alcessin a cor contra la llei, muntessin un numeret amb crits de “llibertat, llibertat” al Congrés (ells, que tenen una llarga tradició històrica de carregar-se les llibertats) i amenacessin de repetir el patètic espectacle de Rajoy de passejar-se pels pobles d’Espanya, amb paradetes de signatures, per revoltar els veritables espanyols contra els pèrfids catalanufos. I tot per al driblatge curt, el soroll gruixut i el discurs de la boina. Mentrestant, l’educació a les seves coses. Total, el darrer informe del Fòrum Econòmic Mundial situava la qualitat del sistema educatiu espanyol per sota de Brunei i Indonèsia. Però tenint firmes contra el català, per què preocupar-se de la qualitat educativa...