L’herència de l’odi
La naturalesa dels gasos fa que tendeixin a ocupar els espais lliures. En política internacional quan una potència cedeix terreny, una altra tendeix a envair-lo. Durant la presidència de Donald Trump, els Estats Units han renunciat al seu paper global, menyspreant les institucions multilaterals, insultant els aliats i escarrassant-se en el provincianisme impropi de la primera nació del planeta. El pacte de París, l’OTAN, l’OMS, l’OMC, el TLC... qualsevol acord forjat en presidències anteriors es va triturar a consciència. Reconstruir tanta destrossa serà una tasca titànica perquè mentre els Estats Units s’enrocaven, Rússia i sobretot la Xina ampliaven horitzons comercials i estratègics. Putin mana al Caucas, té un peu a l’Orient Mitjà i ubicarà al Sudan una base naval des d’on controlarà el mar Roig. Xi Jinping acaba de tancar l’acord comercial més important del món, quinze països, 2.100 milions de consumidors, el 30 per cent del PIB mundial i la meitat de la producció planetària abans d’una dècada. La gotosa Europa es debat entre dotar-se d’autonomia militar o reforçar l’aliança transatlàntica, resant perquè el trumpisme hagi estat un malson irrepetible.
Mentre el món es posiciona, el president sociòpata inventava conspiracions, amenaçava amics, abraçava dictadors i a la fi s’atrinxerava a la Casa Blanca autoconvencent-se d’un frau electoral que només existeix en la seva ment atribolada. La conseqüència és un mapa mundial en què la confiança amb els Estats Units s’ha deteriorat i d’altres bracegen per omplir el buit. La clau és que, malgrat el desgast extrem a què l’ha sotmès el president sortint, el sistema nord-americà es fonamenta en la llibertat i la democràcia, principis desconeguts per a la dupla d’aspirants al podi del líder. El full de ruta de la Xina per als propers quinze anys consagra la fórmula d’una dictadura comunista convivint amb una economia capitalista sense cap escletxa per a l’oposició, com ha quedat patent a Hong Kong. Les maniobres del nou tsar rus per perpetuar-se en el poder a còpia de purgues polítiques a l’estil de Stalin i d’immunitat perpètua tampoc animen a l’esperança.
Quan el món necessita un lideratge nord-americà potent per enfrontar-se a la pitjor pandèmia, a les tensions internacionals creixents i a desafiaments com el medi ambient, l’herència que Trump deixa és un erm ple d’odi i bogeria.