El miracle del Nadal
Organitzar el Nadal quan el termòmetre exterior marca vint graus fa l’efecte d’estar a l’hemisferi sud. Mallorca quedava igual de lluny quan, amb la filtració de les noves mesures, semblava que el perímetre català romandria tancat fins al 18 de gener. Tranquil·la, faran els ulls grossos, assegurava tothom; ningú controla els desplaçaments. Després, en anunciar les mesures de forma oficial, Pere Aragonès i Meritxell Budó digueren que el confinament s’aixecarà el 21 de desembre, “si les dades acompanyen”.
El déjà vu de l’estiu és total. Ja no en diuen “desescalada”, sinó “reobertura”; ja no anirà per “fases”, sinó per “trams”. Com si en canviar els noms canviàs la realitat, i s’adaptàs als nostres desitjos; una creença pròpia dels nins i les promeses electorals, igual d’infantils. No desil·lusionem la població en unes dates tan assenyalades; s’han sacrificat i mereixen la seva recompensa. Que es compleixi el miracle del Nadal.
Així perpetuam la fantasia que les tradicions són sagrades, i fingim que si feim el mateix de cada any, serà com cada any (tot i que el més probable és
El que resulta més irritant és que, si actues amb responsabilitat, et sents un passerell
que, si feim el que férem aquest estiu, passarà el que va passar aquest estiu; “bogeria és repetir el mateix i esperar resultats diferents”, li atribueixen a Einstein).
La successió de normes inexplicables i sovint incongruents, acompanyades d’una pèssima comunicació dels dirigents, ha fet que aquestes normes s’interpretin com a autoritàries. I la paradoxa és que això els treu autoritat. Per això no està mal vist desobeir-les si és per reunir-se amb els éssers estimats, per exemple, però sí ho està anar pel carrer sense mascareta. El primer cas és sentimentalment comprensible quan, científicament, no hi ha proves que tingui menys riscos que el segon.
Davant la pandèmia, cadascú té la seva pròpia idea del que està bé i el que està malament, què és tolerable i què no. O el que és el mateix: ningú no té ni idea de res perquè ens han fet perdre el nord. El que resulta més irritant és que, si actues amb responsabilitat, et sents un passerell, i si qüestiones l’eficàcia d’algunes mesures, et diuen negacionista. Ens hem passat la vida criticant l’esperit consumista del Nadal, i ara ens deixam convèncer per unes excepcions entranyables.
Al final, el missatge és: si no celebres el Nadal amb la teva gent, és perquè no ho desitges prou; és perquè no vols. Les ganes de veure-us justifica que n’assumiu el risc. Quan, amb una mica de pedagogia, potser entendríem que no és el més raonable ara mateix.