Terrasses-sales d’estar
La desescalada arriba amb el fred i obliga als bars a crear un ‘clima a la carta’
Arriben les terrasses-sales d’estar al carrer. La nova fase de reobertura de bars i restaurants i la limitació d’aforaments a l’interior dels establiments faran que l’escenari de la relació social es traslladi als llocs exteriors. Però s’acosta l’hivern, i l’arribada del fred obliga aquests propietaris a planificar en tota regla una readaptació de les terrasses. Delimitar aquests llocs públics amb proteccions i calefacció adequada els convertiria en les noves sales d’estar de la ciutat.
Les terrasses han tingut un paper rellevant com a complement de bars i restaurants, però sempre supeditat a les condicions climàtiques de cada temporada. Ara la segona desescalada a Catalunya els donarà un impuls. Però sobreposar-se a les inclemències de la intempèrie sembla un desafiament assequible, després d’haver superat tancaments domiciliaris successius i quan el temps sol ser benigne. En qualsevol cas, aquests establiments estan disposats a servir el clima a la carta al client. Els emprenedors diuen que en aquesta nova etapa del paisatge urbà les terrasses ja no seran només cosa de l’estiu.
Tots els establiments ja pensen a instal·lar estufes de gas com a fonts de calefacció. També a Barcelona, naturalment, on es pot utilitzar el gas al carrer fins a l’any
DESCARTADES LES MANTES Predominaran les calefaccions de gas però es volen canviar per plaques elèctriques
2025.
En el cas de la capital catalana, l’ordenança municipal prohibeix les estufes de gas l’any 2025 (per evitar la contaminació), cosa que obre la possibilitat de substituirles per calefactors o plaques elèctriques. El Gremi de Restauració espera que l’Ajuntament autoritzi el pas dels cables elèctrics a l’exterior, fet a què l’Administració s’ha resistit fins ara. Les negociacions van per bon camí amb el Consistori, diu el gremi. A la resta de Catalunya, on no hi ha ara per ara prohibició d’utilitzar el gas a curt termini, es preveu l’ús d’aquest combustible. Així, les calefaccions a base de gas seran amos i senyors del carrer, malgrat les crítiques que ha aconseguit l’ús d’aquestes calefaccions en altres moments a causa de la imatge de dispendi energètic que comporta.
El recurs de la manta no entra ara per ara en els càlculs mentre continuem sota la dictadura del gel hidroalcohòlic i la síndrome de les desinfeccions.
Som davant el tret de sortida a la recerca d’espais confortables a l’aire lliure. “Es tracta de moblar les terrasses i aconseguir que l’exterior tingui les mateixes condicions de confort que l’interior”, resumeix Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració de Barcelona, que desgrana l’ideari que convertirà les terrasses en llocs de trobada revitalitzats, una estratègia que vol ser més que un antídot conjuntural per salvar negocis.
Manuel Ángel Ortiz, propietari del restaurant Andalusia (Castelldefels), ho ha preparat tot aquest cap de setmana per a l’anhelada obertura. La seva terrassa té tancaments laterals, frontals i sostre, i ara ha sol·licitat a l’Ajuntament si pot instal·lar tres estufes. “No podem obrir les terrasses com si fossin espais interiors. No les podem convertir en hivernacles hermètics. Han de ser llocs fàcilment ventilables amb possibilitat d’obertura i tancament”, explica Joan Carles Sánchez, propietari del restaurant Es Portal de Pals. És molt crític amb l’apropiació que hi pot haver de l’espai públic si es propicia una ocupació permanent. En aquest debat, Jordi Oliver, director executiu d’Inèdit, opina que les sales d’estar al carrer s’han de dissenyar tenint en compte el manteniment, les reparacions i un ús durador de les proteccions per garantir una llarga vida útil i criteris d’estalvi energètic. També mostra preferència per la tela (davant el plàstic).
Salvador Rueda, el pare de les superilles, assenyala que “no s’haurien de permetre les fonts d’energia al carrer; no és acceptable”, sentencia. “Un radiador elèctric, com una bombona de gas, també comporta un ús d’energia fòssil, ja que pot venir d’una de tèrmica de carbó o de gas”, assenyala. No obstant això, indica que ell “seria flexible” donant autoritzacions excepcionals, però deixant clar que quan s’acabi la pandèmia, el carrer tornarà a ser de tothom.
Fins ara, les terrasses eren un espai obert amb un horitzó desembarassat, un lloc idoni per protegir-se del sol, veure el paisatge humà o entaular converses relaxades. En canvi, ara, perdrem perspectiva. Però aquest recolliment pot ser una oportunitat per recuperar relacions relegades, reconèixer rostres al marge de les teleconferències amb Zoom, o reflexionar amb Una conversación en la catedral, potser perquè Vargas Llosa ens doni pistes sobre les preguntes següents: en quin moment se’n va anar tot a fer punyetes?, de quins ecosistemes destruïts procedeixen aquests coronavirus que ens tenen agenollats?
VIDA ÚTIL I ESTALVI ENERGÈTIC S’ha de tenir en compte el manteniment i un ús durador de les proteccions