Pla per rehabilitar habitatges i frenar la despoblació rural
Les restriccions que ha imposat la Covid-19 s’han traduït en no pocs canvis en l’estil de vida de molta gent. Alguns han descobert que aquestes limitacions són menys molestes en un entorn rural, cosa que s’ha traduït en el fet que un grapat de pobles hagin guanyat veïns. Amb l’objectiu de frenar la despoblació en municipis allunyats de les ciutats, el conseller de Territori i
Sostenibilitat, Damià Calvet, va anunciar ahir una iniciativa encaminada a rehabilitar habitatges buits i en estat precari en localitats de menys de 500 habitants o de 3.000, en el cas que tinguin un mínim de deu nuclis disseminats, per donar sortida a la demanda.
El director general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Albert Alins, va detallar que al gener s’obrirà una primera convocatòria en què se seleccionaran 20 municipis que disposin d’immobles en desús i que registrin peticions d’habitatges, tant per residents a la zona com de nous veïns. Aquest pla pilot, dotat inicialment amb dos milions d’euros, que es repartiran entre els 20 candidats seleccionats, es durà a terme fins al juny. A partir de llavors se n’analitzarà el funcionament per fer la convocatòria general al setembre, a què es podran presentar els 372 municipis que reuneixin els requisits assenyalats anteriorment. En aquestes localitats hi viu un 1,8% del total de la població de Catalunya.
Encara queden molts detalls per resoldre, com el finançament. D’entrada, segons va apuntar el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, el departament ofereix actuar com a intermediari entre els propietaris privats i els interessats a viure en aquests pobles. Els uns i els altres hauran de consensuar una fórmula de tinença convenient per a tothom, que a més de la compra o el lloguer pot ser la copropietat temporal, la masoveria urbana, el dret de superfície o la cessió d’ús temporal.
Serra va afegir que en casos extrems, d’immobles deteriorats en localitats amb dèficit d’oferta, no es descarta arribar a l’expropiació, que podria ser manera directa o en benefici de tercers, si el titular es nega a negociar.
Els ajuntaments tenen una doble missió. D’una banda, esbrinar quina és la demanda, no només de ciutadans arribats de fora sinó també del mateix poble o de la zona, que a causa de la falta d’oferta se n’han d’anar en contra de la seva voluntat. I d’altra banda, detectar els edificis que demanen una actuació urgent.
Alins va precisar que al món rural hi ha 12.496 habitatges sense ocupar, uns quants en estat precari i que demanen a crits una rehabilitació. No cal dir que aquest programa es va dirigit únicament a la primera residència.
L’objectiu és retenir habitants, atreure’n de nous i frenar el procés de despoblació. Serra va destacar l’efecte multiplicador que pot tenir aquesta iniciativa en altres àmbits, com a les escoles amb molt pocs alumnes i que pengen d’un fil, en el comerç local i en la millora de les trames urbanes.
La Generalitat preveu estímuls fiscals per als propietaris que es decideixin per aquest programa o, al contrari, recàrrecs en l’IBI si mantenen buits els edificis.