EL DIETARI D’‘EL MÓN’

Setmana 12: ens preguntem si es podria rodar una sèrie com The crown a Espanya, xerrem sobre la tele amb Sandra Barneda, escoltem les sàvies paraules del doctor Fuster i parlem d’una meravella que fa 25 anys: Toy story

DILLUNS Rafael Ramos

Soc un devot de les cròniques internacionals de Rafael Ramos a La Vanguardia. Hauríem de recollir els relats històrics de la història del Regne Unit i publicar un llibre amb els seus articles. Amb Ramos i amb Pilar Eyre, coneixedora de la monarquia espanyola, parlem de si una sèrie com The crown es podria rodar amb un guió tan contundent a Espanya. Efectivament, hi ha hagut sèries a Espanya sobre la monarquia, però més properes a una imatge d’estiueig a Palma que no pas a la situació de la Corona avui, o fins i tot amb els entrellats del 23-F. I penso si no seria un èxit una sèrie basada en l’imprescindible llibre de Javier Cercas Anatomía de un

instante. De fet, el millor que s’ha fet sobre el Rei és Operación Palace, i era un documental fals de Jordi Évole sobre el 23-F.

DIMARTS Pol Jeremias

Ara en diem cinema d’animació; a la nostra època, dibuixos animats. Aquesta setmana fem 25 anys de Toy story (quin horror la velocitat del pas del temps). Toy story és una obra mestra del cinema. I la 2, la 3 i la 4. Avui ens visita Pol Jeremias, que treballa a Pixar, creadora de la saga. Parlem de les millors pel·lícules amb el professor de la UOC Jordi Sánchez-Navarro, una enciclopèdia sobre l’animació. Acordem títols magistrals: Wall-E, Ratatouille, Inside out,

Cars, Coco... Quan acabem fem una petita xerrada off the record amb en Pol. Li parlo d’Up, l’inici de la qual em recorda emocionalment Bambi. Es posa les mans al cap: “No hem parlat d’Up i m’he deixat d’assegurar que Els increïbles va ser realment la primera pel·lícula sobre superherois”.

DIMECRES Sandra Barneda

La Sandra ha escrit Un océano para llegar a ti, l’obra finalista aquest any del premi Planeta. Amb aquesta comunicadora formidable xerrem sobre la solitud, la mort, el pas del temps... Fa goig conversar amb ella. Atén Víctor Amela en directe a l’entrevista, i, just quan comencem a parlar dels programes en què Barneda col·labora a Telecinco, el to canvia. Menys transcendent i més frívol, esclar. Apareixen els tertulians del cor Ramon Bartolí i Marta Massip. S’hi afegeix David Broc per parlar sobre la televisió. I Barneda es transforma de literata a comunicadora, si és que l’una pot anar separada de l’altra. Es converteix en la Barneda més bandarra parlant dels Pantoja i demostra la capacitat de comunicar que té aquesta dona d’enorme (i merescut) èxit.

DIJOUS Valentí Fuster

Parlem amb Valentí Fuster, guanyador fa poc del premi Mahidol, preàmbul del Nobel de Medicina. I Fuster és nostre. Un geni. Un humanista. Recupereu la conversa (Rac1.cat). Deixa frases com ara “Aquesta és una tercera guerra mundial biològica, però el que van patir els nostres pares i avis és incomparable”. “Hem tingut sort”; “aquest estiu serà millor que el passat i el del 2022 molt millor que el 2021”; “la millor paraula del moment és esperança”; “no hi ha consciència global, només individual, i no atenem la salut pública”. I una altra que m’entusiasma, que li encanta al doctor Fuster i que ja ens va dir quan fa vuit anys vam ser amb ell a l’hospital Mount Sinaí de Nova York: “El primer ensenyament és saber escoltar”.

DIVENDRES Sergio Delgado / Pere Navarro

És l’any dels tècnics, siguin polítics o no. És el cas de Delgado i Navarro, subdirector de programes a Protecció Civil i director de la DGT, respectivament. Parlen i s’entenen, comuniquen, s’expressen agradablement i, si no hi ha resposta, diuen simplement que no saben o no contesten. Delgado respon totes les preguntes sobre la tènue desescalada que ha aprovat el Govern de la Generalitat. Navarro, les noves ordenances de trànsit que s’aprovaran per llei a començaments de l’any que ve, entre les quals doblar el nombre de punts que ens trauran si fem servir el mòbil com sigui al cotxe. Pregunto a Navarro sobre fumar a l’interior del vehicle. Si fos per ell ho prohibiria, però, com assegura, encara no hi ha cap altre país d’Europa que ho hagi aprovat. Ben estrany.