La falta de recursos per reallotjar els milers d’estrangers que arriben destapa una crisi humanitària en potència

Més de 2.300 persones han estat amuntegades en un espai sense dutxes, habilitat per a 500, i amb pocs banys químics. Com va indicar el vocal del Col·legi d’Advocats de Las Palmas, Agustín Santana, i denuncien les oenagés i els sindicats policials, “aquí se salten tots els drets humans”.

El punt d’inflexió es va produir dimecres passat quan “algú” –Interior no aclareix si va sortir d’ells– va donar l’ordre de deixar en llibertat 227 migrants d’Arguineguín a fi de rebaixar la pressió sobre el moll, que continuava rebent pasteres.

Els estrangers es van veure al carrer, sense recursos, sense allotjament i sense conèixer l’idioma. L’acció va ser contestada amb contundència pel Govern de les Canàries i la crisi va saltar a la política nacional.

El Govern central, en un intent d’apagar el foc, va mobilitzar diversos ministres i va anunciar divendres la creació de 7.000 places d’emergència, encara que va deixar clar que no traslladarà migrants a la península, com demanen les autoritats canàries. La Covid-19 i el gihadisme són les raons que hi ha al darrere d’aquesta estratègia. Espanya (i Brussel·les) volen evitar l’efecte crida.

Avui, igual com el 2006, les Canàries es veuen desbordades i soles davant la immigració. Llavors el Govern, presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, va afluixar i va resoldre el fenomen migratori amb repatriacions i trasllats a la península. Avui aquesta solució no pot ser i les Canàries, una de les principals potències turístiques del món, es poden convertir en la nova Lesbos d’Europa, el lloc on s’acumularan els immigrants mentre esperen que els tornin als seus països.