Les esglésies d’acollida
En moments puntuals els temples han emparat activitats socials, culturals i polítiques
Aquest divendres, 20 de novembre, l’església de santa Anna de Barcelona va acollir la Vetlla d’espiritualitat i art, que en paraules del seu rector Peio Sànchez tenia com a objectiu “acollir el món de la cultura, que ha servit de consol i acompanyament durant la pandèmia i ha demostrat que a més de segura és imprescindible”. Pregàries, música i dansa servien també, sense dir-ho, per corregir la “patinada” de l’acte de la Sagrada Família que havia enervat el sector cultural, molt castigat per les restriccions.
Entre els molts missatges de suport rebuts, un signat R.J., deia: “Aquesta església és la que volem, una església acollidora amb els que pateixen i crítica amb el poder, sense por, tal com hauria de- nunciat Jesús”.
En un altre 20-N més llunyà, el 1964, l’església de sant Medir, a Sants, va acollir l’assemblea fundacional de CC.OO. a Catalunya. Prop de 300 sindicalistes (entre ells alguns de filiació catòlica, a les JOC i l’HOAC) van esquivar la policia, en bona part gràcies a la generositat dels sacerdots Josep M. Vidal Aunós i Josep Bigordà.
Durant el període final del franquisme, les esglésies van servir de refugi a nombrosos actes clandestins. La mateixes CCOO es van reunir sovint a les esglésies de sant Miquel i sant Jaume de Cornellà i diversos temples van ser clau en la història de l’Assemblea de Catalunya. La primera sessió d’aquest organisme unitari s’havia de celebrar ja a l’església de Crist Rei, a La Sagrera, facilitada per Mn. Joan Carrera, que després seria bisbe auxiliar, i es creu que es va frustrar perquè la policia ja tenia controla- da la parròquia. Finalment la ses- sió inaugural de l’Assemblea de Catalunya va tenir lloc el 7 de novembre del 1971 a l’església de sant Agustí Vell facilitada per Mn. Josep M. Jordà. I n’hi va haver més.
No totes amb un bon final. La reunió de la Permanent del 28 d’octubre del 1973 a santa Maria Mitjancera, que va cedir Mn. Antoni Torner, va acabar amb 113 detencions. I una altra del 8 de setembre del 1974 al convent de les mares Escolàpies de Sabadell, amb 67 detencions. Els ordes religiosos van facilitar també en nombroses ocasions les seves instal·lacions. Els dos casos més coneguts són la creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants Universitaris als Caputxins de Sarrià (episodi conegut com la Caputxinada), el 1966, i la tancada d’intel·lectuals a Montserrat, en protesta pel procés de Burgos, el 1970.
Amb la democràcia, les esglésies recuperen la normalitat i únicament donen entrada puntual a actes culturals o musicals. A part dels cicles d’orgues, alguns de tan coneguts com els de Montserrat o la catedral de Barcelona, i festivals de música religiosa, n’hi ha altres de clàssica, com la Schubertiada, a l’església de Vilabertran, o els que es fan a les esglésies de Llívia i Puigcerdà.
Per la transcendència que va tenir, es recorda la tancada d’immigrants, amb vaga de fam inclosa, a l’església del Pi, el 2001, que va tenir el suport del rector Vidal i Aunós i Càritas, i després s’hi van afegir altres parròquies.
Els últims anys, a causa de la crisi econòmica i el 2020 amb la pandèmia, nombroses esglésies han tornat a desplegar una àmplia activitat social, també dins dels seus edificis. L’església de santa Anna convertida en “hospital de campanya” per als sense sostre és un bon exemple. Però n’hi ha d’altres, potser menys coneguts, ja sigui per facilitar el repartiment d’aliments (com les esglésies de sant Cebrià i sant Fèlix de Barcelona). I hi ha iniciatives puntuals, coincidents amb pics de crisi, com la de l’església del Carme de Lleida, per donar menjar als temporers de la fruita, o la cessió de part del seminari de la Seu d’Urgell per derivar malalts d’un hospital col·lapsat. Exemples de sortida de l’Església que propugna el papa Francesc.
L’acte de divendres a santa Anna va coincidir amb els 56 anys de la creació de CC.OO. a sant Medir