Quina bellíssima actriu del Hollywood daurat va obrir el camí per al wifi?

Va ser una de les actrius més atractives del Hollywood daurat i la primera que va escandalitzar portant l’èxtasi de l’orgasme –només amb la seva cara– a la pantalla gran, però també va ser una dona genial que, preocupada per la deriva que prenia la Segona Guerra Mundial amb els submarins alemanys enfonsant vaixells carregats de refugiats i apropiant-se de l’Atlàntic, va inventar amb el seu veí, el compositor d’avantguarda George Antheil, la patent US2292387A. La dona més bella del món i el noi dolent de la música, que així els van arribar a anomenar, van batejar el seu invent com a “Sistema de comunicació secreta” i era una tècnica per guiar els torpedes de les tropes aliades per control remot sense ser interceptats, un fet que succeïa amb facilitat. Com aconseguien evitar que els desviessin? Mitjançant continus salts de freqüència als senyals de ràdio que els guiaven, una invenció clau en el desenvolupament de les tecnologies sense fil omnipresents avui però que només seria reconeguda en el canvi de mil·lenni. Perquè en el seu moment l’exèrcit dels Estats Units no li va fer cas –l’hi faria els anys seixanta, a la crisi dels míssils amb Cuba– i no la van deixar unir-se al National Inventors Office creat a la guerra, des d’on li van suggerir, fent bo el tòpic, que es posés a recaptar diners utilitzant la seva popularitat i bellesa. I ella ho va fer, venent milions de dòlars en bons de guerra en actes públics en què subhastava un petó.

I això que els Estats Units no eren la seva pàtria de naixement. L’actriu i genial inventora –també va crear un disseny d’avió més aerodinàmic per al seu amant i amic Howard Hughes –era Hedy Lamarr–, nascuda com a Hedwig Eva Maria Kiesler en una família jueva de la Viena del 1914. El seu pare, directiu d’un banc, la portava de nena a passejar explicant-li com funcionaven les tecnologies que veien. També volia ser actriu, va rebre classes i als 16 ja feia els primers passos. Als 18, va protagonitzar Èxtasi, de Gustav Machaty, on era la jove i insatisfeta dona d’un home gran i ric. Una dona que troba un jove enginyer. El plaer reflectit a la seva cara va aconseguir fama mundial. Era el 1933 i aquell mateix any es va casar un dels insistents admiradors que la van veure en escena donant vida a Sissí: el fabricant de munició Fritz Mandl. Va ser el primer dels seus sis marits, un home controlador de qui va escapar el 1937. Primer a París, després a Londres, on va conèixer Louis B. Mayer, de la Metro. Faria el salt a Hollywood on venuda com la dona més bella del món va triomfar a Alger o Les noies de Ziegfield. Una de les feines més memorables va ser a Sansón y Dalila amb Victor Mature. Es va retirar aviat, el 1958, i anys després seria detinguda per robar a una botiga. A les últimes dècades portaria una vida de reclusió i moriria a Florida l’any 2000 després d’haver reconegut el 1997 l’Electronic Frontier Foundation el seu paper com a inventora. El TNC la recorda des d’aquesta setmana amb l’obra Monroe-Lamarr.