Això queda pendent
Medvédev frena Nadal, que continuarà sense guanyar el títol
Ahir, a la nit de Londres, sense públic i sense jutges de cadira, Rafael Nadal (34) ho estava passant realment malament: si volia assolir el seu objectiu, se l’havia de guanyar.
Veia a prop el seu anhel, la possibilitat d’apuntar-se la primera Copa de Mestres de la seva carrera –avui en dia es diu Nito ATP Finals–, possiblement l’únic compte pendent del seu historial, un full meravellós coronat per vint de grans i dos títols olímpics.
Un pas petit més, i a la final. Però res: Daniïl Medvédev, deu anys més jove, un gegant rus d’1,98 m, avui el quart tennista del món, havia decidit tancar-li la porta.
Medvédev és un tennista atípic. És prim i allargat com un parallamps, sembla més aviat un pivot iugoslau al bàsquet dels anys 80.
Medvédev colpeja pla, però s’estira com un gat amb el revés a dues mans. I quan serveix, les seves sacades són fiblons: invertia un minut i mig a anotar-se els jocs amb la seva sacada.
La sacada de Nadal, en canvi, s’encallava. No entraven els primers, li costava molt tirar endavant els serveis. Necessitava sis minuts per apuntar-se’ls. De vegades, algun més.
Tants problemes, en una superfície ràpida, davant un rival sòlid com el rus, auguraven una hipotètica esquerda en la deriva de Nadal.
I de sobte, en el vuitè joc del primer set, qui s’encallava al servei era Medvédev.
És la particularitat de Nadal: quan més arraconat sembla, més perillós resulta.
El 3-5 el portava al 3-6 i aquí Medvédev, jugador impassible, semblava desencaixar-se. Es començava
L’AGONIA Mentre
Medvédev resolia els seus jocs al servei en minut i mig, Nadal no firmava punts de franc
L’ALTRE SEMIFINALISTA
Dominic Thiem, que havia derrotat a Novak Djokovic hores abans, va contemplar el partit des de la tribuna
a maleir, llançava la raqueta a terra, no sabia ben bé a què atenir-se.
El que passava després, a la segona mànega, era el que pocs haurien previst. Nadal baixava el pistó i perdia el servei al segon joc. Medvédev es posava a galopar, se n’anava fins al 3-0, feia de Nadal un ventilador que anava de banda a banda.
Amb el 4-1, semblava que ens n’anàvem de cap al tercer set. I, llavors, Nadal...
El balear alentia el joc. Espremia l’escàs oxigen que li regalava Medvédev. Allargava els intercanvis, tornava a treure de polleguera el rus, li tornava el trencament en el setè joc.
I voilà.
El set es projectava fins al 4-4 i, després d’un globus inversemblant, fins al 4-5 per al balear (el seu tercer trencament del partit).
Aquí Medvédev ja veia els ulls al drac.
I llavors, un altre cop, l’inesperat: quan servia per tancar la semifinal, Nadal s’encongia. Perdia la màgia, patia un trencament i es veia obligat a patir fins al tiebreak.
Hi ha una mena d’escacs en la mort sobtada. Hi ha menys pausa, més subjectivitat. El marcador s’eixampla o s’encongeix com un acordió, sense motiu aparent, més enllà de la tensió que es genera a cada instant. Sol imposar-se qui administra millor la pressió. No compta tant l’experiència, sinó més aviat la inspiració del moment.
Medvédev tornava a accelerar, fins a 4-1 i 6-3, per emportar-se la mànega.
I vinga, a patir.
L’últim set reeditava tots els elements del partit. Nadal en veia de tots colors quan treia. No trobava el seu millor servei, no firmava aces ni punts directes. Invertia sis minuts, o més, a emportar-se el joc.
Medvédev, pregadeu, era al contrari. Despatxava la sacada en un no res.
Semblava que el partit s’anava a decantar del costat del gegant rus, i això va acabar passant en el setè joc, quan Nadal tornava a cedir el servei. Amb 4-3 en contra, el balear ja no es refaria.
Assegut a la tribuna de l’O2 Arena, Dominic Thiem gaudia de l’espectacle.
Ho feia complagut. Hores abans, l’austríac, l’home més en forma en aquest tancament del curs, campió de l’últim US Open, havia tallat el pas a Novak Djokovic en un partit resolt com un clàssic: en un últim tiebreak agònic, Thiem s’havia vist 0-4 a baix, abans de remuntar per emportar-se el xoc, per 7-5, 6-7 (10) i 7-6 (5).
“El que Thiem va fer a partir del 0-4 en el tie-break del tercer set va ser irreal. No crec que jo jugués malament, vaig ficar un parell de primeres sacades, però és que Thiem va partir la bola. Tots els seus cops anaven a les cantonades i, a més, va ficar un parell de boles tallades a l’angle”, va dir Djokovic, superat per les circumstàncies.
El serbi tancarà el 2020 com a líder de l’any.
Però se’n va disgustat. Avui podrà contemplar la final per televisió, a les 19 h, hora espanyola (#Vamos).