La tornada al sud
Desenes de milers de joves italians empleats al pròsper nord del país aprofiten el teletreball per tornar a les seves regions d’origen
La Maria Lista té 32 anys, és d’un petit poble a la província de Potenza, a la regió italiana de Basilicata, i feia més d’una dècada que no passava més que les vacances de Nadal o estiu amb els seus pares a la seva localitat natal. Com tants altres dels seus coetanis, va marxar a estudiar enginyeria a Roma, va trobar una bona feina a Milà –en una consultora en el sector bancari– i allà es va quedar... fins que va arribar el coronavirus. Després de passar els mesos més crítics tancada a la ciutat llombarda, quan Itàlia va permetre la mobilitat entre regions va tornar sense pensar-ho amb els seus pares a Basilicata. Ara fa diversos mesos que teletreba des d’allà, i no té data per tornar-hi presencialment.
La Maria és una entre les desenes de milers de joves italians que han aprofitat l’emergència sanitària per fer un viatge vital a la inversa: han abandonat els seus apartaments a l’industrialitzat nord del país per teletreballar des de les seves localitats natals al sud d’Itàlia. Es tracta d’un nou fenomen conegut com a south working, és a dir, smart working per a empreses del centre o nord d’Itàlia des del sud, i que representa una oportunitat inèdita perquè les regions del Meridione recuperin el talent dels joves que van marxar a llocs més pròspers a la recerca d’oportunitats. Gairebé un milió d’ells ha abandonat el sud en els últims 20 anys sense tornar-hi.
Segons un estudi realitzat per Svimez (una associació per al desenvolupament econòmic del sud), en col·laboració amb l’empresa Datamining i la nova associació South working, hi ha almenys 45.000 empleats de 150 grans empreses italianes amb seu al centre i al nord del país que treballen a distància des del sud arran de la pandèmia. Podria ser només la punta de l’iceberg. Calculen que amb altres empleats d’empreses més petites la xifra podria ascendir a uns 100.000 treballadors meridionals.
L’informe revela que, partint de les dades de l’associació South working, un 85,3% dels meridionals que treballen al nord d’Itàlia tornarien a viure a les seves regions d’origen si ho tinguessin permès. Aquesta organització va néixer al març i ja tenen més de 7.300 inscrits en la seva pàgina de Facebook. D’un sondeig fet a uns 2.000 treballadors emergeix que gairebé un 80% d’ells tenen entre 25 i 40 anys, tenen estudis universitaris, principalment en enginyeria, economia o dret, i, en un 63% dels casos, tenen contracte indefinit.
“Quan va començar el coronavirus i la feina a distància vam començar a reflexionar sobre com podria impactar positivament als nostres territoris”, explica Mario Mirabile, cofundador i vicepresident de l’associació. “Treballar des d’on vols et permet ser més feliç –assegura–, però també contribuir en la cohesió territorial invertint els teus diners al teu lloc d’origen”.
L’enquesta mostra que, preguntats per l’opció de tornar al sud, aquests joves se senten atrets principalment pel cost de la vida, molt menor que al nord, o per la facilitat més gran per trobar un habitatge assequible. En canvi, temen que al sud no puguin créixer laboralment, i també pesen la falta d’infraestructures o la precarietat en el sistema sanitari. Les empreses preguntades, per la seva part, aprecien d’aquesta idea la flexibilitat en els horaris de feina i la reducció dels costos fixos a les seves seus. Però alhora creuen que el teletreball provoca que la companyia perdi control sobre l’empleat i no veuen positivament les inversions o els problemes de seguretat informàtica.
Per això ara els treballadors beneficiats que han pogut tornar a treballar al seu camp des de casa seva demanen que aquesta situació no sigui només circumstancial a la pandèmia i reclamen al Govern italià que adopti alguns instruments per afavorir el south working. Per exemple, explica Mirabile, han proposat al Ministeri per al Sud una reducció fiscal d’un 30% a les empreses que afavoreixin el teletreball des del Mezzogiorno. “La llei ja existeix per a les empreses que obren seus al sud, no han de canviar cap normativa sinó reinterpretar l’actual”, argumenta.
A més d’incentius fiscals per a les empreses, reclamen que s’hauria de crear espais de cotreball, invertir en l’oferta de serveis familiars, com guarderies o ambulatoris, i millorar les infraestructures digitals de les perifèries i del sud d’Itàlia perquè siguin al mateix nivell que les del nord. “El south working es podria convertir en una oportunitat interessant per interrompre els processos de pèrdua de capital humà qualificat que van començar fa 20 anys –conclou el director de Svimez, Luca Bianchi– i que comprometen irreversiblement el desenvolupament de les àrees meridionals”.