Les policies locals aposten pels drons
■ S’estenen els vols per controlar aforaments, irregularitats urbanístiques o vigilar zones agrícoles
“Durant l’estiu els vam fer servir per controlar l’aforament a la platja i hem vist que són útils per efectuar inspeccions urbanístiques o per vigilar finques agràries... tenen moltes possibilitats”, afirma Josep Toquero, regidor de Seguretat de Vila-seca (Tarragonès). La policia local d’aquest municipi és una de les que ha incorporat els drons com una eina més de vigilància. “La pandèmia ha servit per visualitzar aquesta tecnologia i l’interès entre els municipis s’ha disparat”, assegura Joan Pérez Aleaga, subinspector en cap de Parets del Vallès –localitat pionera a Catalunya en l’ús de drons– i coordinador del curs de pilots i operadors de drons en seguretat i emergències que des de fa dos anys imparteix l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
La setena edició d’aquest curs està arribant a la recta final i Aleaga ha format més d’un centenar de professionals, des d’agents de policies locals, fins a Mossos, agents rurals, de protecció civil i bombers. L’interès és creixent a tots els cossos. Els Mossos, per exemple, van incorporar els drons el 2012 i disposen d’una unitat específica amb mitja dotzena de pilots que és previst d’ampliar ben aviat. Ara, però, el boom s’estén entre les policies locals, que durant el confinament i sobretot durant el desconfinament, han vist en aquests aparells, un filó.
“Permeten cobrir grans extensions amb menys temps i menys agents i a més, proporcionen una perspectiva nova que abans no tenien”, conclou Òscar Villar, tècnic especialista en drons i instructor d’RPA (el seu nom tècnic) a l’Aeroclub de Reus. Des d’aquesta primavera, Villar
LES EXPECTATIVES
Permeten cobrir grans extensions de terreny amb menys temps i menys agents
LA REALITAT
A més de la titulació específica, la normativa estableix restriccions i plans de vol
col·labora amb la policia local del seu poble, l’Ametlla de Mar, per efectuar vols selectius, com els que va fer durant el desconfinament per detectar moviments a les urbanitzacions, especialment els caps de setmana, i també en camins.
El gran nombre de possibilitats d’aquests aparells en multiplica l’atractiu per als policies locals. Els drons poden incorporar càmeres amb infrarojos per enregistrar imatges a la nit, altaveus per alertar la població (per exemple, en cas d’accident químic i necessitat de confinar-se) o un detector de temperatura. Tanmateix, no tot és tan fàcil com sembla. La normativa és estricta i més ho serà a partir del gener, quan s’aprovi la nova legislació europea.
Ara, a més de la titulació de pilot i operador reconeguda per l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), els drons de més de 250 grams han de tenir un pla de vol. Les restriccions són més contundents a determinades zones, com la d’influència d’un aeroport (s’han de notificar tots els vols) o altres infraestructures, com ara una central nuclear. Sense anar més lluny, per sobre
volar amb un dron alguns camins de l’Ametlla de Mar, Villar va haver de sol·licitar un permís addicional al Ministeri de Defensa. Els drons no poden volar mai a més de 120 metres d’altura (igual que els helicòpters no poden fer-ho a menys de 150 metres), ni tampoc en zones restringides.
“Cada dia ens truquen alcaldes, comandaments i agents de les policies locals interessats en adquirir i manipular drons... I és que, amb els anys, n’acabarem portant un a pràcticament cada cotxe policial”, augura Aleaga. Municipis com Parets del Valles, Castelldefels (que va haver d’elaborar un extens estudi de seguretat per la seva proximitat amb l’aeroport del Prat) o Lloret van ser els primers a incorporar aquests robots aeris. La implantació avança a tota marxa a localitats com Sabadell (on quatre agents ja han acabat la formació), Tarragona o Girona, on també tenen personal amb la titulació necessària preparant-se per fer anar els drons com una eina més de treball.
Aleaga té contacte amb nombrosos municipis, però alerta sobre el creixent intrusisme al sector amb empreses que suposadament formen pilots i controladors sense tenir el reconeixement, imprescindible d’AESA. “La legislació és complexa i cal denunciar incompliments com gravar amb la càmera si no hi ha permís específic, o en recintes privats tancats, o fer vols en zones restringides sense el permís de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA)”, insisteix.
A més de l’Aeroclub de Reus o la UAB, algunes empreses, com Aerocambres, ubicat a Barcelona, acumulen experiència en la formació de pilots de drons, no només per a usos relacionats amb la seguretat i la vigilància, també per moltes altres classes de necessitats: des de rodatges de pel·lícules i anuncis fins a feines per a topògrafs.
A través d’aquesta empresa, municipis com Torredembarra o Vila-seca s’han endinsat en l’univers dels drons vigilants. Com a prova primer i invertint en formació i adquirint les màquines després. De moment, a Vila-seca ja hi ha quatre pilots formats i aviat se n’incorporaran dos més, per a així poder garantir l’ús d’aquesta eina en tots els torns. Aquesta localitat del Tarragonès ha invertit 15.000 euros en les titulacions i la compra dels aparells i també ha decidit incentivar la formació a través dels plans d’ocupació municipal.