Entrevista a Antonio Garamendi, president de la CEOE
ACTIVITATS MÉS CASTIGADES
“El turisme, els bars i restaurants i el comerç necessiten una protecció especial”
HOSTALERIA
“Estem reclamant mesures des que es va declarar el segon estat d’alarma”
LLEI DE ‘RIDERS’
“No compartim la proposta de Treball; voldríem una regulació europea”
Ara fa dos anys, Antonio Garamendi (Getxo, 1958) va accedir a la presidència de la CEOE. Pocs haurien aventurat llavors que el líder de la patronal es convertiria en peça clau en els preuats acords entre el Govern i els agents socials, fins i tot abans de l’esclat de la pandèmia.
Dels ERTO a la regulació del teletreball, Garamendi ha evitat trencar els canals de diàleg i que els empresaris estiguin absents a la presa de decisions. Tot i això, de cara a les pròximes setmanes, el president de la CEOE avisa que també hi pot haver desacords: en la llei dels riders, la reobertura del debat sobre la “contrareforma laboral” o un eventual increment del salari mínim interprofessional del 2021, després del consens per portar-lo fins als actuals 950 euros. “No és el moment”, assegura taxatiu.
Com estan afrontant les empreses aquesta segona onada?
La part industrial està aguantant millor. Tot i això, hi ha altres sectors, especialment tots els relacionats amb els serveis, que estan patint d’una manera duríssima com a conseqüència a més de tancaments administratius. Estem parlant dels avions que no volen, els hotels que no tenen clients... Ja no només a la costa, si no a Barcelona ciutat o a Madrid. Hi ha 350.000 locals d’hostaleria a Espanya i molts, com a Catalunya, estan tancats per decisió administrativa. El comerç està patint moltíssim. Amb l’hostaleria són sectors amb el col·lectiu més vulnerable: perquè són famílies, molts amb petites empreses.
Són els més castigats...
És una gent que necessita una protecció especial. També el lleure nocturn i tota la cadena de valor: bugaderies, manteniment d’aire condicionat, les fàbriques de focs artificials... Per això, des d’àmbits com el Consell de Turisme de la CEOE, demanem mesures addicionals directes. Si en la primera part de la pandèmia hi havia un problema de liquiditat, en aquests moments hi ha un problema de solvència. Cal una acció directa. A Alemanya a l’hostaleria li estan donant un 75% del que facturava l’any anterior i els ERTO duren fins a finals del 2021.
Fa temps que el Govern parla d’un pla especial per a bars i restaurants, però no s’ha posat en marxa encara, oi?
Ho estem plantejant des de fa prou temps, com també els mateixos sectors. Aquesta última setmana el Govern ha adoptat mesures que considerem molt interessants. En en falten d’altres, com el pla específic per a bars i restaurants, anunciat aquests dies per la ministra d’Indústria. Almenys ja s’ha plantejat.
No arribarà tard?
Nosaltres l’estem demanant des de fa molt de temps. Mai és tard quan arriba... Tot i això, hi ha hagut altres plantejaments que s’han fet al Consell de Ministres aquest dimarts que sí que considerem adequats com ara l’extensió de les línies ICO fins al 30 de juny, prorrogar la devolució dels crèdits a vuit anys o l’escut antiopes... Són mesures que estàvem reclamant i que també hem d’agrair que s’hagin pres. Tot i que són urgents les mesures per a l’hostaleria, i les estem reclamant des que es va tornar a declarar l’estat d’alarma.
De fet, vostè va ser molt dur criticant que la vigència del segon estat d’alarma es prolongui durant mesos. Realment s’ha perdut aquest Nadal?
No hem discutit mai les normes de sanitat. Ens queixem que la declaració de l’estat alarma durés fins al 8 de maig, perquè es genera inestabilitat i falta de confiança en la presa de decisions. Pensem que es podia revisar cada mes o cada mes i mig. I sempre li hauríem donat suport. No és només el Nadal, sinó també la Setmana Santa. Qui contractarà un casament al maig? Qui contractarà una primera comunió a l’abril o al maig? Qui viatjarà?
Estan perduts?
Intentarem recuperar la Setmana Santa, si no estem en la situació de pandèmia d’ara. I sobre el Nadal, el terme perdut a mi no m’agrada, tot i que seran dates molt complicades i difícils, sí.
Mentrestant, el diàleg social amb el Govern va a tota velocitat. Quina posició té la CEOE a la taula amb el Govern i els sindicats sobre l’anomenada llei dels riders?
Estem en plena negociació, però pensem que hauria de ser una regulació europea.
Se’ls acusa de ser molt tebis, de no haver fet aportacions per escrit a la taula de negociació amb Treball, CCOO i UGT...
No és fàcil, perquè una regulació sobre les plataformes tal com s’ha plantejat fins ara, tanca un món que realment és obert. Hi ha plataformes amb riders, plataformes de les companyies elèctriques, de les companyies clàssiques d’assegurances... Ho estudiarem.
De moment, el document que ens ha posat sobre la taula el Ministeri de Treball no el compartim, perquè pensem que és terriblement generalista i que realment frenaria també en molts casos l’activitat.
D’aquí uns dies, el Govern haurà de decidir què s’ha de fer amb el salari mínim del 2021. És oportú plantejar una pujada en la situació actual?
La decisió sobre el salari mínim interprofessional és una competència del Govern, havent consultat prèviament els agents socials. Els últims quatre anys, el salari mínim s’ha apujat un 45%, crec que aquesta és una dada que cal tenir present. En aquests moments, el salari mínim afecta possiblement els sectors que qualificava de més vulnerables: agricultura, hostaleria, comerç... Són sectors que estan destrossats. I, alhora, aquest any la inflació serà negativa, de gairebé un –1%, cosa que significa que aquests sous tindran més capacitat adquisitiva. Per tant, ens sembla que no és el moment de parlar de pujades.
Segons el full de ruta de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, així que es tanqui la llei de riders vol abordar el desmuntatge de la reforma laboral del 2012. Considera que la divisió interna del Govern els pot afavorir en una negociació que no els convenç?
Estem parlant d’una contrareforma, perquè la reforma va ser la que va ser. A les taules ens asseurem sempre i, si cal parlar, parlem de millores, perquè hi haurà punts en què es pugui millorar. Primer, del que cal parlar a hores d’ara és de com aguantem l’economia, de com els bars aguanten, de com els comerços aguanten .... Cal tenir tranquil·litat per parlar de la reforma laboral, tractar-la amb més calma. Però hem de tenir present que estem parlant de 140.000 milions d’euro que venen d’Europa i ningú no es recorda que Europa ens està dient que cal fer també reformes, sobre les pensions o la modernització del mercat laboral.
Treball vol parlar d’aspectes modificats el 2012...
La línia de la contrareforma laboral va en direcció contrària al que ha plantejat permanentment la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional o l’OCDE. Una altra cosa és veure com treballem en un futur la dualitat del mercat a Espanya. Això supostos. No, no és gaire lògic. O en política exterior. Quan s’obri el meló de la reforma laboral, ja veurem si el govern serà unitari... Però, hi insisteixo, crec que no és el moment, amb aquest panorama.
Tot i això, la gestió de la pandèmia va per llarg.
El que hem de fer ara és posar en marxa l’economia.
Seria més convenient afrontar el debat de la dualitat en el mercat de treball?
Aquest sí que és un repte d’Espanya.
Caldria prioritzar-lo en el diàleg social?
És una cosa que hem de mirar, ens agradi o no ens agradi. I és cert que quan parlem, veurem que potser cal canviar algunes coses, però no de les que s’estan parlant sinó d’altres.
El preocupa que hi hagi retards en la canalització dels fons europeus de recuperació, entre altres qüestions per les preveuen els nous comptes?
Hi ha pujades fiscals sense recorregut, que considerem ideològiques i que no recapten, com la de l’impost de patrimoni o el de successions. Estem preocupats per l’increment en l’impost de societats, que perjudica multinacionals o empreses espanyoles amb filials.
I el seu efecte genera un valor afegit per al país. No entenem la pujada d’impostos, pensem que no és bona. Quan es diu a Espanya que la pressió fiscal és inferior que a Europa és cert, però es deu al fet que a Europa l’economia submergida és d’un 13% i a Espanya, d’un 24%. És a dir, que el 24% de l’economia no paga impostos.
Els pressupostos també posen en marxa la nova reforma de pensions. Què li semblen els plans col·lectius de pensions que vol impulsar el ministre Escrivá?
El Parlament ha trigat vuit anys
GESTIÓ DE LA PANDÈMIA
“Un estat d’alarma fins al maig genera inestabilitat i falta de confiança”
HOSTALERIA
I COMERÇ
“Un augment del salari mínim afectaria els sectors més castigats”
NEGOCIACIÓ IMMINENT
“La contrareforma laboral va en direcció contrària al que planteja Brussel·les”