Joan Armangué
Economista
Joan Armangué, economista i exalcalde de Figueres, ha recopilat els treballs que Ernest Lluch va dedicar a l’economista Francesc Romà i Rossell, el primer que va defensar les reivindicacions polítiques de Catalunya després del 1714.
Dissabte es van complir vint anys de l’assassinat d’Ernest Lluch per ETA. En aquest temps, ETA ha desaparegut, mentre que el nom de Lluch continua viu. Era un erudit i una de les facetes en què se sentia més còmode era en la d’historiador. Vint anys després de la seva mort les seves investigacions sobre el pensament econòmic del segle XVIII i l’austriacisme continuen vigents. I ara l’economista i exalcalde de Figueres Joan Armangué ha recopilat els treballs que va dedicar a l’economista Francesc Romà i Rossell, el primer que després de la guerra del 1714 va tornar a posar sobre la taula les reivindicacions polítiques de Catalunya.
Romà i Rossell, el primer de tots és el títol d’aquest llibre d’Ernest Lluch (Ed. Cal·ligraf), amb introducció de Joan Armangué i pròleg de Rosa Lluch, la seva filla. És ella qui apunta que el seu pare “seria molt feliç de tenir aquest llibre a les mans” per les moltes hores que va passar investigant sobre Romà i Rossell i per les dificultats. Una part de la documentació es trobava a la Casa Fages de Figueres, que durant anys va ser inaccessible per als investigadors (fins al 2017 no es va dipositar a l’Arxiu Comarcal). Lluch va haver de fer valer la seva condició de ministre per poder-lo consultar en una habitació gairebé a les fosques, amb abric perquè no hi havia calefacció i vigilat per un membre de la família que no es fiava d’un socialista.
Ja en la seva tesi doctoral sobre el pensament econòmic a Catalunya, Lluch dedicava un capítol a Romà i Rossell, ja que el considerava un dels personatges importants del país. Segons ell, trencava amb la idea que entre la guerra de Successió i el catalanisme de finals del segle XIX no havia existit un projecte català. Un altre historiador, Joaquim Nadal, va escriure que Lluch “era més d’hipòtesi que de tesi, tenia intuïcions que documentava i que agafaven cos a mesura que anava afegint material recercat”.
Romà i Rossell en seria un bon exemple. El seu pare es va haver de refugiar a Figueres i probablement va néixer aquí el 1726, on va passar la seva adolescència (casa Romà, c/ Peralada). El 1761 es va casar amb Narcisa Payrachs, també de Figueres. Va ser advocat dels gremis i advocat dels pobres de la Reial Acadèmia del Principat de Catalunya, fins que el 1761 fa el salt a Madrid. La seva intenció era presentar un projecte de reforma política que defensava mesures més liberals i una revisió del decret de Nova Planta. Va ser, segons Lluch, “el primer de tots” a qüestionar l’esquema centralista de l’Estat i reclamar autonomia per a la “província” catalana. Però també va destacar per les seves idees malthusianes, a favor del creixement de la població, per la defensa dels béns de luxe com a impuls al consum, per la necessitat del lliure comerç amb Amèrica i com a reformista agrari. Un avançat al seu temps. No li van fer gaire cas i va acabar a Mèxic, essent virrei interí, on va morir el 1784.