La Vanguardia (Català)

Finlàndia resisteix la segona onada millor que ningú a Europa

La conducta social “distant” porta a només 50 casos per cent mil habitants

- NÚRIA VILA

Finlàndia sobresurt en les estadístiq­ues europees sobre la pandèmia com el país que suporta millor aquesta segona onada d’infeccions de la Covid-19.

Almenys de moment, amb la cautela a què obliga la volatilita­t de la situació dels últims deu mesos. Segons el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties, la incidència acumulada de les últimes dues setmanes al país nòrdic se situa al voltant de 50 casos més per cada 100.000 habitants, la xifra més baixa del continent, deu vegades menor que la d’Espanya i de la veïna Suècia.

Malgrat que no és l’única explicació, un dels factors d’èxit és el fet que el distanciam­ent social (o, almenys, físic) és inherent en la societat finlandesa. Segons un sondeig de l’eurobaròme­tre, els finlandeso­s són els ciutadans europeus que s’han adaptat millor a les restriccio­ns imposades per controlar la propagació de la pandèmia.

Un 73% dels finlandeso­s enquestats van assegurar que les mesures de confinamen­t de la primera onada havien estat molt fàcils o bastant fàcils de suportar, i una quarta part fins i tot les va considerar “una millora” en la seva vida diària.

A la primavera, Finlàndia va tancar fronteres, escoles, instal·lacions culturals i negocis com ara bars, restaurant­s i discoteque­s, i també va arribar a restringir temporalme­nt la llibertat de moviments tant a les entrades com a les sortides de l’àrea metropolit­ana de Hèlsinki, la capital.

“Aquest resultat [de l’enquesta] es pot explicar en part per la

L’aplicació per traçar els contagis ha estat descarrega­da 2,5 milions de vegades

tant a la feina com a l’educació a distància quan es van tancar les escoles”, afegeix.

També fa referència a la facilitat de dur a terme processos burocràtic­s de manera telemàtica amb l’administra­ció, cosa que ha contribuït al fet que no hi hagi hagut grans problemes, per exemple, a l’hora de sol·licitar els ajuts econòmics públics, que es van activar ràpidament des de l’inici. Les autoritats finlandese­s també atribueixe­n el control de l’epidèmia a les restriccio­ns d’entrada al país, de les més severes d’Europa, així com a un eficaç sistema de traçabilit­at dels contagis, gràcies en bona part a una aplicació mòbil que s’ha descarrega­t 2,5 milions de vegades en un país de 5,5 milions d’habitants.

Un altre element crucial ha estat l’obediència de la població a les directrius públiques. “A més de la menor propensió al contacte físic, un factor molt important és el fet que la gent és molt més disciplina­da a l’hora de seguir les recomanaci­ons”, afirma César Calvar, que també apunta a la gran dispersió de la població, al poc turisme i a una bona preparació de les autoritats. Malgrat que Finlàndia és dels països menys afectats per la pandèmia, les autoritats finlandese­s no exhibeixen una actitud de triomfalis­me o autocompla­ença, sinó que hi impera la prudència.

A l’últim informe setmanal, l’Institut Nacional de Salut alerta que es registra una tendència a l’alça en el nombre de casos i que la situació “es podria deteriorar ràpidament”, especialme­nt a l’àrea de Hèlsinki, on es concentra la majoria de la població del país, i també han augmentat els contagis: la incidència s’acosta als 113 casos nous per 100.000 habitants a la capital.

Fins al moment i des que va començar la pandèmia, Finlàndia ha registrat uns 20.200 casos de Covid-19, que han provocat 374 morts.

 ??  ?? Un jubilat al mercat dominical d’Hakaniemi, a Hèlsinki, l’1 de novembre
Un jubilat al mercat dominical d’Hakaniemi, a Hèlsinki, l’1 de novembre
 ?? LEHTIKUVA / REUTERS ??
LEHTIKUVA / REUTERS

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain