La por de les vacunes
El rebuig a vacunar-se com més aviat millor és més alt entre el votant conservador i les dones
El coronavirus ha afegit un altre símptoma als seus múltiples i inquietants efectes; un símptoma que arriba fins i tot als qui no han estat infectats per la Covid-19: el vertigen enfront de la vacuna. Es tracta d’un vertigen paradoxal, ja que la preocupació per la pandèmia ara arriba a límits (més d’un 95% dels consultats pel CIS) que no es registraven des d’abril, i l’exigència de mesures dràstiques bat rècords: un 74% les demana. I, tot i això, el rebuig de vacunar-se com més aviat millor no ha deixat de créixer des de setembre passat. Si llavors més d’un 44% estava disposat a vacunar-se, enfront d’un 40% que es mostrava en contra, ara només un 37% acceptaria fer-ho, enfront d’un 47% que rebutja la vacuna. I el que és rellevant d’aquest vertigen és que té color polític i ideològic, entre altres trets.
En aquest sentit, els electors d’esquerres (PSOE i Unides Podem) són els que es mostren més disposats a vacunar-se així que sigui possible. Un 46% dels votants socialistes i el mateix percentatge d’electors de Pablo Iglesias està d’acord a fer-ho, enfront d’un 37% i una mica menys d’un 40%, respectivament, que rebutja vacunar-se de seguida. De fet, els partidaris més nombrosos d’una ràpida vacunació són els electors de Més País: fins a un 51% hi està a favor.
Les posicions estan més equilibrades entre els votants nacionalistes, tret dels de JxCat, un grup en què predomina el rebuig de vacunar-se com més aviat millor (46%) o el dubte (més d’un 17%). Per la seva banda, els seguidors d’ERC estan molt dividits (un 40% a favor i un 42% en contra), el mateix que els de la CUP: 42% a favor i 40% en contra. En canvi, entre els electors del nacionalisme basc són majoria els qui aposten per vacunar-se com més aviat millor: un 47% (contra menys d’un 41%) dels votants del PNB i un 50% (contra gairebé un 42%) dels de Bildu.
Les correlacions s’inverteixen clarament en l’espai electoral del centre i la dreta. Entre els votants populars, només un 37% es mostra a favor d’una vacunació immediata, enfront de més d’un 46% que s’hi resisteix. I el rebuig s’accentua entre els electors de Ciutadans. Únicament un 30% està disposat a vacunar-se, mentre que més d’un 55% es nega a fer-ho. Ara bé, aquest rebuig arriba a dimensions aclaparadores entre els votants de Vox: gairebé un 63% afirma que no es vacunarà quan aparegui la vacuna i només un de cada quatre ho faria de seguida.
La fissura ideològica s’aprecia més clarament quan es contrasten les actituds dels votants d’extrema esquerra i extrema dreta. Els primers estan majoritàriament a favor de vacunar-se de seguida (un 44%), mentre que un 38% d’ells està en contra i més d’un 14% confessa que té dubtes. En canvi, entre els radicals de dretes el rebuig d’una vacunació ràpida voreja un 61% enfront d’un 29% que es mostra obert a vacunar-se. I només un 8% dels ultres té algun dubte.
Tot i això, les diferències d’actitud s’estenen més enllà de la política i la ideologia i arriben al gènere i l’edat. I en els dos casos amb resultats sorprenents. Així, mentre els homes estan majoritàriament disposats a vacunar-se de seguida (un 46%, enfront d’un 40% que descarta aquesta possibilitat), les dones expressen un alt nivell de rebuig (superior a un 53%) o de dubte (gairebé un 16%), i només un 28% d’elles acceptaria inocular-se una vacuna urgent.
Finalment, les actituds per franges d’edat també ofereixen alguna sorpresa. Els joves d’entre 18 i 24 anys mostren una gran divisió enfront de la vacuna. Gairebé un 43%
La negativa a la vacuna supera un 60% entre els electors ultres i entre els que tenen de 25 a 34 anys
d’ells (la segona taxa més alta) estaria disposat a vacunar-se de seguida, mentre que gairebé un 46% descarta fer-ho. El rebuig es dispara entre els 25 i els 34 anys (amb una negativa que arriba a més d’un 61% dels consultats) i es manté molt alt entre els 35 i els 44 anys (gairebé un 58%) i fins i tot entre els 45 i els 54 anys (amb un 52% en contra).
Paral·lelament, en aquesta franja d’edats intermèdies, la disposició a vacunar-se com més aviat millor és molt baixa: menys d’un 30% entre els qui tenen de 25 a 34 anys, i lleugerament per sobre d’un 30% entre els 35 i els 54 anys.
Els partidaris d’una ràpida vacunació creixen a partir dels 55 anys, però no d’una manera espectacular. Per exemple, les posicions a favor entre els consultats d’entre 55 i 64 anys superen un 43%, tot i que les actituds en contra voregen un 40%.
Finalment, entre els més grans de 65 anys –la població amb més nivell de risc enfront de la Covid-19– hi ha una correlació curiosa. Menys d’un 42% està a favor de vacunar-se de seguida però més d’un 32% rebutja fer-ho. I el contingent que creix visiblement és el dels que dubten: gairebé un 23%.
Totes aquestes xifres signifiquen que la vacunació difícilment pot ser obligatòria. El problema és que el virus no se n’anirà tot sol sense abans emportar-se la vida de molta gent. Fins avui, més d’un milió a tot el món i desenes de milers a Espanya. Al vertigen de la pandèmia s’hi ha afegit el que provoquen unes vacunes creades en temps rècord. Però temps és, justament, el que no sobra per salvar vides.