ERC, la clau i el pany
ERC exhibeix la clau de la governabilitat a Catalunya des del 2003; per primera vegada aspira a ser l’amo del pany. Els errors de gestió i la pugna amb Junts són la seva rèmora; mentrestant, Sánchez anhela un aliat a Palau
Quan el 2003 ERC es va guanyar la clau de la governabilitat a Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira la va definir com la victòria del “catalanisme progressista, civil i integrador”. Aquella clau va obrir la porta de dues legislatures al PSC, però fins ara els republicans no havien tingut al seu abast la clau i el pany. “Guanyar a les enquestes” és un clàssic que ERC va rebatre en unes eleccions europees i les últimes generals, i en què no pot tornar a sucumbir en uns comicis catalans. El partit està alineat entorn de l’independentisme pragmàtic dibuixat per Oriol Junqueras i executat per Pere Aragonès perquè l’objectiu de la presidència apareix per primera vegada consolidat en tots els sondejos; qualsevol altre escenari acabarà en crisi. La mateixa que s’instal·larà a Junts si Carles Puigdemont no aconsegueix fer un gir a aquestes projeccions.
La victòria d’ERC no està en la fidelitat del seu electorat, que, segons el CEO, se situa per sobre d’un 70%, mentre que només un 55% del votant de Junts manté ferma l’aposta per Puigdemont. La recepta de l’èxit passa per consolidar els seus guanys sobre el votant postconvergent i intentar que l’aigua tèrbola de l’independentista emprenyat no es desbordi.
Un 20% dels que van votar la llista de Puigdemont el desembre del 2017 ara com ara continuen sense decidir-se. La participació a la baixa, amb una desafecció creixent i l’alta volatilitat de l’elector independentista condicionaran el resultat, i aquests gairebé 200.000 vots per adjudicar deixen un escenari massa obert.
A més, el votant d’ERC continua sent permeable a la figura de Puigdemont, o sigui que Junts optarà per recuperar l’“esperit del 21-D”, per bé que sense promesa de restitució ni de retorn. Un quart de l’electorat republicà encara veu en Puigdemont una bona opció com a president, i tot i que la referència a ERC continua sent Junqueras, les mencions al líder de Junts estan molt per sobre de les d’Aragonès. I aprofitaran qualsevol oportunitat. Sense control de danys, Gabriel Rufián corre el risc de generar anticossos a la seva pròpia oferta electoral amb els seus atacs personals a Junts des de la tribuna del Congrés.
A més a més, si persisteixen els errors no forçats en la gestió, Aragonès pot notar el desgast. ERC assumeix que “fugir de la responsabilitat no és una opció”, mentre que a Junts pronostiquen que el pla de campanya del vicepresident cada setmana serà “pitjor que l’anterior”. La conselleria de Treball ha estat desballestada, Chakir el Homrani no dimiteix perquè queden tres mesos, però també perquè el següent atac tindria el vicepresident com a objectiu directe, i Salut, amb Alba Vergés al capdavant, s’està dessagnant en la negociació amb la resta de departaments i sectors afectats per les restriccions derivades de la pandèmia.
Ara les dades epidemiològiques ofereixen una treva incerta i a ERC s’ha passat de la submissió als tècnics a dibuixar un “carril central” i buscar l’equilibri entre “la vida i l’altra vida, l’econòmica”, amb el pla de desescalada que arrenca avui. Resignació republicana i “eufòria” a Junts, que va aconseguir connectar des del principi amb sectors com el de la restauració malgrat els vaivens de Ramon Tremosa. Demà es pretén apagar definitivament les cendres de l’incendi dels autònoms i augmenten els que dins ERC reclamen a Economia que enterri ortodòxia fiscal i el control del dèficit i gasti.
Tot i arribant a la presidència, Aragonès corre el risc de fer-ho des de la debilitat, sotmès al capritx dels seus socis de Junts, una situació sobre la qual Miquel
Iceta va advertir al seu dia el vicepresident. Junqueras ha descartat per activa i per passiva una aliança amb el PSC; i viceversa, si no hi ha una renúncia als postulats independentistes. Així doncs, sense oportunitat de victòria o de govern d’esquerres, a la Moncloa el que anhelen és un aliat d’ERC al Palau de la Generalitat.
En la pitjor setmana per a Aragonès, Pedro Sánchez l’empodera amb la seva carta anunciant-li un pla de suport a la restauració –encara que estigui encallat al Consell de Ministres– i li agraeix la feina feta al front de la Generalitat durant els pitjors moments. Els bons, els de la vacuna, els gestionarà Sanitat; el CIS pregunta per la seva gestió com a “president en funcions”, per diferenciar-la del suspens del Govern en època de Torra; i, en paral·lel, Carmen Calvo dona per descomptat a El Periódico els vots d’ERC als pressupostos: “No en tinc cap dubte”. La clau d’ERC pot obrir aquesta porta a Madrid en la votació de la setmana vinent. Aconseguirà el pany el 14-F?