Filtrar la vergonya aliena
Una exclusiva és la notícia que avança el nostre mitjà de comunicació. Una filtració és la notícia que avança un altre mitjà de comunicació que no és el nostre. De fet, filtrar és una de les receptes del periodisme.
Aquesta setmana passada, ERC es va aixecar de la taula de reunió de la desescalada pandèmica davant les filtracions de, presumptament, Junts per Catalunya d’aquell matí a RAC1. El mateix dia, Pere Aragonés, al Parlament, va agafar el micròfon per deixar anar una barbaritat : “Que ningú no faci cas de les filtracions, i si hi ha mitjans que les critiquen, que no les publiquin. Demanem responsabilitat als mitjans”. Déu meu.
El Govern ha portat Catalunya l’última setmana a estar vermella com un pebrot de vergonya buscant el xivato/ a. ERC va començar una caça de bruixes, intentat esbrinar qui era el candidat a “boques del dia” a l’interior del seu soci de Govern. (Recomanació a ERC: que vigilin perquè no està clar qui serà el boques de l’any. De candidats,
El Govern de Catalunya s’ha convertit en govern i oposició alhora
afortunadament, també en tenen uns quants.) El Govern de Catalunya, en un fenomenal galimaties, s’ha convertit en govern i oposició alhora. Mentre l’oposició real sembla més interessada en preparar les eleccions que en guanyar-les, el Govern va fent cada mitja hora un pols preelectoral que va començar l’endemà de les eleccions del desembre del 2017. Des d’aleshores no paren quiets i estan convertint aquest final de legislatura en el museu de cera.
Prou desgràcia tenim amb la falta d’un líder visible en època de coronavirus, amb no poder decidir l’obligatorietat del teletreball perquè la Generalitat no té les competències per fer-ho, amb haver d’aguantar les envestides ignorants dels qui parlen de la llengua catalana (cada vegada més residual) sense viure a Catalunya, perquè ens ofereixin ara aquest serial. Un vodevil més proper a Hostal Royal Manzanares que a L’ala oest de la Casa Blanca.
De fet hi ha alguns dies que ens hauríem de preguntar si jutges i policia no s’han posat d’acord per punxar telèfons per pixar-se de riure d’aquesta guerra interna. Si no s’amaguen de representar aquest xou de cara, com ha de ser per l’esquena. Amb aquest guió arribar al febrer serà una maledicció tant per gestionar la pandèmia del coronavirus com per evitar que les filtracions portin taques de sang incorporades. O pacten un punt d’inflexió entre els dos partits o que evitin continuar emmagatzemant tanta vergonya aliena. Si no ho fan, molts dels qui els van votar l’1 d’octubre es quedaran a casa el 14 de febrer. Per què? Per dignitat.