Els joves i la política

Un estudi de l’Institut Bennett de Polítiques Públiques de la Universitat de Cambridge ens adverteix que la generació hiperconnectada, la dels més joves, ha desconnectat de la política. Es tracta d’un ambiciós treball d’investigació social que processa i analitza les respostes de gairebé cinc milions d’enquestats, repartits en 160 països, al llarg de l’últim mig segle. És a dir, un estudi molt ambiciós, tant pel nombre de participants que ha reunit com per l’extensió que té en el temps i l’espai.

El desinterès dels millennials –els nascuts entre el 1981 i el 1996– per la política té l’origen en la seva falta d’expectatives en la societat democràtica i, també, en el descontentament davant la gestió dels polítics, com a responsables de l’administració pública. Respecte a la falta d’expectatives, és obvi que els baby boomers –els nascuts entre el 1954 i el 1965– van gaudir en l’arribar a l’edat adulta d’horitzons més espaiosos i prometedors que els millennials. Van haver de superar crisis, és cert, com ara la del petroli del 1973, que van alentir el desenvolupament econòmic durant un període. Però no és menys cert que les condicions laborals que s’ofereixen ara a gran nombre de joves a la recerca de la primera feina són més dolentes i que les taxes d’atur juvenil i la dificultat per posar els fonaments d’una carrera laboral, per accedir a un habitatge i fins i tot per formar una família són, almenys en termes relatius, superiors a les que van haver de vèncer al seu dia els baby boomers. Com també ho és que aquestes dificultats, que produeixen en els qui les pateixen la sensació de ser exclosos de la societat i privats d’un futur atractiu, propicien la desafecció democràtica i poden fomentar els populismes d’evolució inquietant. En definitiva, s’estén entre els més joves la convicció que han vingut a aquest món a viure en pitjors condicions que les que a la seva edat van gaudir els seus progenitors.

“Feu política, perquè si no la feu, algú la farà per vosaltres i probablement contra vosaltres”, aconsellava Antonio Machado. Tenia tota la raó del món. Amb les seves paraules n’hi hauria d’haver prou com a reactiu per als joves que, desil·lusionats, prefereixen mantenir-se a distància de la política, tot i que ja en pateixen les conseqüències menys amables. Perquè cal regenerar l’escena política, tornar-li la condició d’àgora pública oberta a tothom i a la discrepància, però en la qual s’opera amb vocació constructiva i de progrés. En aquest procés, la col·laboració dels joves és imprescindible. Si no hi col·laboren, els primers perjudicats seran probablement ells mateixos. Però no en seran els únics. A mitjà i llarg termini, la perjudicada serà, en el seu conjunt, una societat més desfibrada i insolidària. La seva regeneració ens pertoca, doncs, per igual a tots, ja siguem joves o grans.

La creixent desafecció política dels ‘millennials’ és un perill per a ells i per a tota la societat