Hotels sense cap de setmana
Un 8% dels allotjaments de la Costa Brava estan oberts, amb ocupacions màximes d’un 25%
El cap de setmana? Ja no existeix per a nosaltres!”, diu la recepcionista d’un hotel de quatre estrelles de la Costa Brava quan se li pregunta per les reserves i el perfil de client que s’allotja a l’establiment, en la segona onada de la pandèmia. “Els dimecres són ara, salvant molt molt les distàncies, els nous dissabtes”, resumeix Irene Elias, directora del Park Hotel San Jorge de Calonge, situat a primera línia de mar. És el món al revés. El confinament municipal de cap de setmana, que s’allargarà almenys quinze dies més, ha esborrat del calendari hoteler els seus dies forts i l’últim mes les setmanes, per a la majoria, han passat a tenir només quatre dies a tot estirar. Jornades amb una activitat de mínims. Les ocupacions han arribat a un 25% en el millor dels casos, però hi ha moltes jornades negres sense un sol client.
La percepció majoritària entre l’empresariat de sector turístic, que a la primavera ja va afegir tres mesos de tancament obligat i acumula 80.000 treballadors en ERTO, és que la situació un any es pot arribar a aguantar, però dos ja no. “És evident que un segon any com aquest ens posarà contra les cordes”, reconeix Martí Sabrià, gerent del grup Costa Brava Verd Hotels.
Segons dades de la Federació d’Hostaleria de Girona, a la Costa Brava només un 8% dels hotels estan oberts, tot i que hi ha diferències per zones. Al Baix Empordà, la xifra és superior. Un 15% dels establiments del grup Costa Brava Verd Hotels continuen oberts; aproximadament un adotzena. Són un terç dels que hi havia per aquestes dates fa un any. A Lloret de Mar, que només aquesta primavera ha perdut dos milions de pernoctacions, únicament sis dels 120 hotels continuen actius, cosa que significa aproximadament unes mil places de les 30.000 de la seva oferta. “Fa un any un 30% d’aquesta destinació estava activa amb turisme d’esdeveniments, reunions d’empresa o parelles sènior europees atretes per les càlides temperatures”, explica la gerent de Lloret Turisme, Elizabeth Keegan. I més al nord, a Roses, que tenen una forta dependència del turisme francès, els que no han abaixat persianes es poden comptar amb els dits d’una mà.
Amb aquest panorama, qualsevol dada que surt de la baixa mitjana d’aquesta estranya temporada baixa és celebrada. De les 121 habitacions del Park Hotel San Jorge fa deu dies en van ocupar la “xifra rècord” de 31. Res a veure amb la que tenien el novembre de fa un any quan superaven un 70% d’ocupació, principalment amb anglesos, belgues o suïssos, aficionats al golf, perfils habituals a la tardor.
Ara l’hoste majoritari és el client que per motius professionals o simplement per desconnectar uns dies es veu amb l’obligació o necessitat de dormir fora de casa ni que sigui només una nit: obrers o enginyers desplaçats que treballen per a empreses o obres de la zona, parelles que disposen del temps i les ganes d’allotjar-se en llocs que fins ahir –amb tota l’hostaleria tancada– semblaven pobles fantasma.
Van tenir problemes seriosos la parella formada per Jordi Berja i Cristina Grigoras, de Sant Pere Pescador, quan van decidir aprofitar els dies de vacances forçades d’ella, que és cuinera en un restaurant, per passar uns dies de festa entre el Pirineu i la Costa Brava. “No trobàvem res obert, vam haver d’anar a la Policia Local de Platja d’Aro perquè ens informés”, expliquen mentre esmorzen amb vista a un mar en calma.
A altres com la Patrícia Mas i en Lucas Córdoba, de Roda de Berà (Tarragona), la segona onada els va agafar enmig de les vacances. “Sempre he fet uns dies al novembre i vam decidir tirar endavant amb els nostres plans; la tranquil·litat d’aquests dies és un plus”, expliquen. També parelles joves com la formada per la Marina Balaguer, estudiant d’ADE i Dret, i en Bernat Mir, treballador en un hotel de Sant Cugat, aprofiten dos dies per trencar la rutina i altres com l’Eva i en Javier, de Granollers, van canviar la seva reserva a Andorra on les restriccions de la Generalitat no permeten l’entrada per caminar pel camí de ronda de la Costa Brava. “És perfecte pel temps, el preu i la tranquil·litat”, diu ella.
En altres casos els hotels continuen oberts com un servei a les empreses i als seus treballadors que per motius laborals s’han d’allotjar lluny de casa. Un taula de salvació per a productores que continuen amb els seus rodatges aquests dies com la del programa de Mercedes Milà, que fa dues setmanes estava gravant a la Costa Brava. A l’Hotel Marsol de Lloret de Mar el client majoritari és el treballador. S’hi allotgen maquinistes i revisors de Renfe, obrers o enginyers desplaçats com en Fèlix de la Vara, val·lisoletà en cap d’enginyeria i manteniment industrial d’una empresa que passa cada setmana lluny de casa. D’altres com la Montserrat Rizo, de Vic, va reservar quatre dies una habitació buscant la concentració que no tenia a casa seva per preparar una conferència en un congrés internacional. “Fa un any l’ocupació rondava un 70% gràcies en part al públic francès, avui estem per sota d’un 20%”, afirma el director comercial del Marsol, Joan Masó. Altres com el familiar Àncora, situat a la platja de la Fosca de Palamós, ha tingut diverses jornades sense veure un sol client. “Hi ha moltes empreses que retallen despeses i ja no envien ningú a dormir fora de casa” afirma el director de l’hotel.
El sector de la restauració demana que s’acceleri la mobilitat entre províncies els caps de setmana. Si no és així, aquest hivern pinta molt negre.
Treballadors desplaçats o parelles que volen trencar la rutina són ara els clients principals