L’estany d’Ivars es regenera amb un buidatge parcial
L’operació, que no es feia des del 2009, s’acabarà a finals de mes i permetrà millorar la qualitat de l’aigua
Aquests dies de novembre la boira s’ha fet present al Pla d’Urgell i la capa grisa es nota sobretot en zones humides com el popular pantà que hi ha entre Ivars d’Urgell i Vila-Sana, l’estany d’Ivars, com se’l coneix. La seva riba està ocupada per la boirina mentre es duu a terme una operació que és la primera vegada que es duu a terme des que el forat es va tornar a omplir el 2009, buidar-lo parcialment per assegurar-se que s’aconseguirà una qualitat de l’aigua més alta.
El buidatge acabarà a finals d’aquest mateix mes i aquests dies ofereix una nova visió de tot el conjunt. La profunditat màxima supera els tres metres i mig, però l’equip de biòlegs que controla l’operació es conformarà amb un buidatge de metre i mig. El professor de l’Escola Superior d’Enginyeria Agrària, Antoni Palau, biòleg, explica que el primer problema que s’ha observat aquests darrers deu anys és la “important càrrega de nutrients i matèria orgànica, fet que provoca un excés de consum d’oxigen, molt contraproduent per a l’ecosistema resultant”. L’assecatge d’algunes zones permetrà que els sediments es descomponguin més ràpid i un sanejament del llac amb aigua més neta. Segons Palau, la que entrava a l’estany des del canal d’Urgell no s’acabava de filtrar bé i ara, amb la poca que tindrà fins a la primavera vinent, s’esperen efectes positius quan es torni a omplir amb les primeres aigües de la temporada vinent de reg.
Palau i el seu equip de científics estan duent a terme una revisió exhaustiva a l’aiguamoll que com sempre acull fauna de tota mena, de pas, autòctona o espècie invasora. Fan servir un dron que vola sobre el llac i apunten fins al detall més petit per conèixer el mapa del fons, un espai únic en aquesta plana d’intensa explotació agrària i ramadera. Entre els invasors perillosos, sobre els quals hi ha ordre de crida i cerca, esmenta el musclo zebrat i la cloïssa asiàtica, perquè el cranc vermell americà comença a ser tolerat. Esclar que també es busca una solució per a l’excés de carpes. Aquest peix acostuma a nedar arran de terra i aixeca una excessiva turbulència a l’aigua que fa que es remoguin sediments, fet que no ajuda a la seva qualitat. Palau diu que també s’ha trobat algun exemplar de tortuga de Florida, que algú ha deixat en llibertat per la zona quan s’ha cansat de tenir-la a casa.
Passejant per la riba, observant els canyars, el buidatge ha tornat a posar al descobert els antics camins rurals que passaven per entre els camps de cultiu quan el llac es va dessecar i ha creat zones perquè ocells com ara les cigonyes o les gavines hi tinguin una àrea de servei on aturar-se a menjar o descansar al mig de l’estany.
El procés, que s’hauria de fer cada cinc o set anys, descobreix vells camins rurals i també escombraries
La llàstima és que hi ha coses que diuen molt poc de l’actitud de visitants o pescadors, ja que també es poden veure alguns dels rebutjos acumulats al fons: llaunes, plàstics...
Eva Reñé, tècnica de turisme i de medi ambient del consorci, que es cuida de la gestió del llac, lamenta determinades actituds de poc respecte per la natura. “Durant la pandèmia, les visites a l’estany van ser per a molts un descans i es mantenen, però amb el tancament perimetral, ve molta gent dels municipis més propers”. Una operació com aquesta, a parer seu, s’haurà de fer cada cinc o set anys, ja que l’oxigenació de l’aigua sembla inevitable. “Abans de la construcció del canal d’Urgell al segle XIX, l’aigua era de pluja exclusivament; ara ve del canal i es buida en una séquia que l’aboca al Corb i aquest la torna al Segre”, explica. L’estany d’Ivars és un dels espais naturals més exposats als inconvenients d’una excessiva afluència turística.