Retorn a Manderley
Aquesta nit he somiat que tornava a Manderley”. Amb aquesta frase comença la novel·la Rebecca, de la novel·lista londinenca Daphne du Maurier. I jo, aquesta setmana, també he somiat amb Manderley, la mansió dels De Winter. La raó és que dilluns passat la vaig vessar, però per sort algunes lectores atentes de seguida em van avisar i vaig poder esmenar l’error en la versió web de l’article titulat “La rebeca de Manderley”.
Hi deia que la jaqueta que es va popularitzar amb el nom de rebeca prenia el nom de la pel·lícula homònima d’Alfred Hitchcock perquè una de les actrius principals duia aquesta peça de punt botonada fins dalt i sense coll. Fins aquí, tot correcte. El meu error va ser atribuir a la senyora Danvers, la majordoma, l’ús d’aquesta peça de roba, quan és la segona dona de Maxim de Winter, interpretada per Joan Fontaine, qui duia la jaqueta botonada. Aquí, doncs, les meves disculpes.
La versió esmenada encara fa més sinistra la creació d’aquest epònim, perquè atribueix el nom de la difunta primera esposa a la segona i innocent senyora De Winter. Però, com la frase feta que diu que d’un gran mal en surt un gran bé, en aquest cas el mal m’ha dut un seguit d’anècdotes curioses que demostren, una vegada més, fins on poden arribar les coses. D’entrada els nombrosos missatges que vaig rebre de lectores atentes i, també, de companyes de la redacció.
En segon lloc, la periodista Mariángel Alcázar em va il·lustrar més enllà del nom: “Es va posar de moda quan es va començar a fabricar, a Igualada, a joc amb un jersei de màniga curta, i això va generar una altra expressió, ‘un tu i jo’, per denominar aquest conjunt de jaqueta i jersei”.
Però la cosa va continuar, amb un tercer missatge que es desviava cap al món de la pastisseria. Després de fer-m’hi veure l’error, la lectora Esther Gispert em va informar que a la pastisseria Batlle de Torroella de Montgrí elaboren un pastís que du el nom de Rebeca. Truco a la botiga, m’ho confirmen i m’expliquen que aquesta dulça –com en diuen en terres gironines– és “un brioixet amb crema cremada cobert de nata i una R de xocolata”, que emula el coixí amb la R brodada que apareix al film de Hitchcock, i que va crear l’avi de l’actual pastisser quan van estrenar la pel·lícula just al cinema del davant.
Com podeu veure, el record de la novel·la i de la pel·lícula continua ben viu en les generacions que van veure la sensacional adaptació del mag del suspens, l’obès obsés de les dones rosses, expressió que Julià de Jòdar em va celebrar per Twitter. Gràcies a tothom per l’esmena i les aportacions enriquidores.
A la pastisseria Batlle de Torroella de Montgrí elaboren un pastís que du el nom de Rebeca