La bioimpressió 3D pot millorar la supervivència del càncer?
El tumor colorectal és el que es diagnostica de manera més freqüent en la població espanyola i suposa un 15% de tots els casos nous de càncer detectats a l’any. Quan està localitzat, té molt bon pronòstic. Tot i això, quan s’estén i es produeixen metàstasis, les opcions terapèutiques són limitades.
Fins al moment, la decisió sobre el tractament més adequat per a cada pacient es pren en funció de les mutacions genètiques que es detecten a les cèl·lules tumorals. No obstant això, no són l’únic factor que decideix la progressió de la malaltia. També “hi influeix molt l’entorn cel·lular, com la cèl·lula prolifera i sobreviu en el teixit”, assenyala Elena Martínez, cap de grup de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i professora de la Universitat de Barcelona (UB).
En aquest sentit, aquesta investigadora lidera un projecte amb el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i el Laboratori Ibèric Internacional de Nanotecnologia (Portugal) per desenvolupar, a partir de cèl·lules canceroses de pacients obtingudes mitjançant biòpsia líquida, models de teixits tridimensionals que imitin el teixit al cos humà, que s’anomenen òrgans en un xip.
Aquests models s’obtenen mitjançant bioimpressió en 3D i mimetitza l’entorn metastàtic, ja que no només recreen els vasos sanguinis, sinó també el teixit circumdant.
Aquest òrgan en un xip serveix per predir i monitorar el comportament de les cèl·lules en temps real i de manera no invasiva davant una bateria de tractaments disponibles.
“És una eina que pot servir de guia a l’hora de decidir la millor opció terapèutica per a cada pacient”, destaca Elena Martínez, que explica que “fins ara, s’aplica un tractament en funció de les mutacions i s’espera a veure com respon el pacient. Si no funciona, es canvia, però això fa que es perdi un temps preciós”.