El Barça de Koeman, a mig fer, no és competitiu en grans escenaris
El Barcelona va tornar a deixar la sensació al Metropolitano d’equip a mig acabar. No és nou. Una cosa semblant li va passar al clàssic, que també li va arribar massa aviat per poder plantar cara. Tant contra el Madrid com contra l’Atlètic, amb un mes de diferència, es va quedar a mitges. Insuficient per sumar res de positiu contra els seus grans rivals pel títol de Lliga.
Encara no han passat ni 100 dies des de la presentació de Ronald Koeman (serà divendres) i el Barça s’ha quedat a 12 punts del líder, la Reial Societat. Amb dos partits menys, això sí. Però el que ha quedat clar és que ara mateix el conjunt blaugrana no és competitiu als grans escenaris.
Li està costant d’arrencar i competeix contra equips molt més fets mentre l’equip es troba en un estat embrionari. Un desavantatge important en un moment en què tot és tan igualat. No és casual que les tres derrotes hagin arribat contra el Getafe, el Madrid i l’Atlètic, amb unes banquetes que són tres de les més estables de Primera. Per a Bordalás és el cinquè curs al Coliseum, Zidane, amb un parèntesi, va per la seva sisena temporada al Bernabeu mentre que Simeone està a punt de fer nou anys d’ençà que va arribar el desembre del 2011.
Fa anys que ells treballen amb el
LES TRES DERROTES L’holandès acumula tres mesos, Bordalás suma cinc temporades a Getafe, Zidane sis i Simeone nou
mateix mètode. Koeman està canviant coses que semblaven intocables al Barça. Aquest era un dels perills de canviar de tècnic enmig de la pandèmia, que li faltaria temps per introduir les seves idees. Gairebé només ha tingut les tres setmanes de pretemporada. Quan no hi ha aturada de seleccions, hi ha setmanes de tres partits, amb la Champions més comprimida que mai. D’aquí la seva amarga queixa pels horaris, que no el deixen aprofitar tàcticament l’endemà del partit.
L’únic oasi ha estat Torí. El Barcelona va derrotar el Juventus a la Champions amb una actuació més que convincent (0-2), però cal recordar que Andrea Pirlo també debuta aquest any a la banqueta de la vecchia signora, que a més no va poder disposar de Cristiano Ronaldo.
Fràgil en defensa (sis jornades seguides encaixant gol), atabalat en atac i trontollant fins a gairebé desaparèixer al mig del camp. Al Barça li falta convicció i fe quan el partit es posa complicat. De fet, ha començat perdent cinc partits a la Lliga i no ha estat capaç de remuntar-ne cap. Va salvar dos punts
contra el Sevilla i l’Alabès (1-1 en els dos) i poca cosa més. Per sota al marcador, l’equip se’l veu accelerat i poc convençut del que fa. Entren molts davanters (Braithwaite és el 9 de les urgències) però es veu poca creació i sense automatismes. La pressió en camp contrari ha caigut en picat, per exemple.
A les sotragades futbolístiques s’hi afegeix que la plantilla no té el segell de Koeman, que va demanar els seus compatriotes Wijnaldum (Liverpool) i Memphis Depay (Lió) i res. També va aprovar l’aposta per Èric Garcia. Tampoc. Dels seus favorits només va lligar Dest. La resta de fitxatges (Pjanic, Pedri i Trincão) són anteriors a quan va venir.