Albert Arenas, un altre campió del món espanyol de Moto3
Albert Arenas es proclama campió del món de Moto3 amb suspens en una volta final d’infart
Albert Arenas (23) ja té la seva recompensa, segurament un dels campions del món de motociclisme que més s’ha lesionat abans de coronar-se. El pilot de Girona, que va estar a punt de deixar la competició pels seus successius trencaments corporals, va haver de patir fins a l’últim moment amb una volta final d’infart en què va vorejar la tragèdia: del 7è lloc el penúltim pas per meta a 12è en travessar la bandera de quadres... Li va anar de molt poc. Per només 4 punts.
“Ha estat un patiment d’alts i baixos”, resumia Arenas les 21 voltes de l’últim assalt al títol de Moto3 a Portimão. “Al principi ha anat molt bé, estava gaudint moltíssim”, comentava, referint-se als dos primers terços de la prova: el català controlava des de les primeres posicions els rivals pel títol, Ai Ogura i Tony Arbolino, que no amenaçaven la seva coronació.
Tot i això, quan es va entrar en l’últim terç de la cursa, el panorama es va començar a enfosquir. “La cursa està sent molt lenta, quan el grup és molt gran hi ha més risc”, comentava Jorge Martínez Aspar des del mur, consumit pels nervis. I més que patiria el team manager valencià quan Arenas va baixar a la 7a posició (volta 15) i el va enxampar Arbolino. Van tenir una picabaralla, es van tocar els carenats i l’italià va superar el català dos girs després. Mantenia el títol, però estava jugant amb foc, mostrava una debilitat que aprofitaven els rivals.
“Hi ha hagut un moment en què el pneumàtic del darrere no el podia controlar de cap manera. No sé per què. Després m’ha agafat el grup de darrere”, relatava Arenas, per a qui les tres últimes voltes es van convertir en un infern. Des del 10è lloc al qual es va veure relegat, Arenas va recuperar fins a la 7è posició per encarar l’última volta, darrere d’Arbolino i davant d’Ogura. El japonès, com es preveia, es va llançar a matadegolla. El van imitar els McPhee, Öncü, Antonelli i Vietti, que van enviar Arenas al 12è lloc, l’últim del grup. Perill. Si Arbolino, que havia sortit del 27è de la graella, arribava al tercer lloc estava mort... Per sort per al català, l’italià era lluny del podi, que ja tenien ocupat l’escapat Raúl Fernández, Foggia i el tortosí Jeremy Alcoba.
“Vam tenir una dura baralla amb en Tony l’última volta. Mare meva. Em sento feliç perquè durant tota la temporada vam ser capaços de superar tots els obstacles”, explicava emocionat Arenas, l’únic dels tres campions que ha estat líder prepandèmic, des d’abans de l’aturada del Mundial pel coronavirus el març –ja que va guanyar en la cursa inaugural de Qatar– fins al final. Va ser
ÚNIC LÍDER PREPANDÈMIA Dels tres campions del 2020, Arenas és l’únic que ha estat líder des d’abans de l’aturada del coronavirus
DRIBLANT LESIONS Al començament de poc no deixa les motos i el 2019 gairebé li extirpen la melsa quan es va clavar la bicicleta
líder gairebé tot el campionat, va arribar a emmagatzemar 30 punts sobre Ogura (després de la 5a cursa), només va deixar el lideratge després de la caiguda a Catalunya, quan el seu rival nipó l’avantatjava de 3 punts, i va tornar a distanciar-se’n a 19 després de Terol. Però el seu zero per desqualificació a Xest (GP Europa) va donar vida al japonès (a 3 punts)... El patiment que l’ha acompanyat sempre.
L’èxit arriba a Arenas amb 23 anys, en el seu cinquè curs en el Mundial, i gràcies a la confiança que es va guanyar d’Aspar, el seu gran valedor, l’home que el va rescatar d’un començament sense continuïtat.
Fill d’un treballador del concessionari BMW a Girona, i bon estudiant (cursava la carrera d’Enginyeria Industrial a l’Institut Químic de Sarrià), Arenas es va estrenar en el Mundial amb 17 anys gairebé per accident, substituint Eric Granado l’última cursa del 2014. El 2015 va ser subcampió del Mundial Júnior de Moto3 i així es va guanyar els seus primers papers en el Mundial: o com a convidat o substitut de lesionats (de Jorge Martín i d’Alexis Masbou). Fins que Aspar li va oferir una plaça fixa al seu equip el 2017.
Però llavors el van començar a visitar les lesions: el 2017 es va fer mal a l’espatlla i en un dit (es va perdre 6 curses), a principis del 2019 un accident amb bicicleta quan s’entrenava a Sant Cugat amb el seu amic Àlex Rins el va portar a l’UCI i gairebé li extirpen la melsa. Es va perdre dues curses i va acabar 11è després de 3 podis, incloent-hi una victòria a Tailàndia. “Amb aquella victòria vaig començar a veure el potencial que tenia. Em va fer creure, i després en la pretemporada 2020 ho vam anar construint”, deia Arenas, 21è espanyol campió del món.