La sèrie de Netflix ‘Gambito de dama’, tot un fenomen
Els escacs estan de moda. El confinament de gran part de la població mundial ha portat a registrar xifres rècord en les audiències dels clubs d’escacs en línia i de les retransmissions de tornejos. Ara un impuls nou i poderós arriba gràcies a l’estrena el 23 d’octubre d’una sèrie a Netflix, Gambito de dama, que explica la història d’una òrfena de Kentucky, que s’arriba a convertir en una estrella mundial dels escacs, en un món dominat pels homes.
La sèrie es basa en la novel·la homònima del 1983 de Walter Tevis, autor mort el 1984, que ja havia triomfat a Hollywood amb El color dels diners, un thriller magistral sobre el món del billar. El títol Gambito de dama fa referència a una de les obertures més populars en escacs, i juga amb el doble sentit de la paraula dama: la dona i la peça, i el significat de gambit, que s’entén com un sacrifici.
Aquesta minisèrie consta de set capítols, en els quals es narra la trajectòria vital del personatge de ficció Beth Harmon: des dels seus inicis a l’orfenat, quan aprèn del conserge el moviment de les peces i es converteix en una nena prodigi, passant pel moment en què la donen en adopció i quan aconsegueix els seus primers èxits en tornejos locals, fins que es converteix en professional i esdevé la millor jugadora dels Estats Units, i arriba a amenaçar el llavors indiscutible domini soviètic.
L’acció principal es desenvolupa a finals dels anys seixanta i, per mitjà d’una fotografia exquisida i una presentació cuidada, s’hi reprodueix fidelment l’ambient dels tornejos de l’època. La protagonista, encarnada magistralment per l’actriu Anya Taylor-Joy, és una adolescent de vida desordenada i costums perillosos, que causa impacte pel seu talent natural en l’univers de les 64 caselles i la seva determinació per aconseguir sempre la victòria. L’encertada construcció del personatge i la seva atractiva història ha atrapat l’atenció del gran públic, portant la sèrie a ocupar el primer lloc del rànquing de Netflix a nombrosos països.
Gambito de dama també ha obtingut el reconeixement i aprovació dels escaquistes, pel que fa a la versemblança de les partides i personatges presentats. A diferència d’altres pel·lícules que han abordat abans el tema, la posada en escena no presenta errors significatius, més aviat al contrari, és brillant. S’endevinen en els fragments de tauler desenllaços de partides famoses, les jugades tenen sentit, i es nota l’entrenament a què s’ha sotmès als protagonistes perquè aprenguessin a comportar-se davant el tauler, mirar fixament a l’oponent i moure les peces amb seguretat i solvència, com faria un escaquista de veritat. Aquí es nota la mà de l’excampió mundial Garri Kaspàrov, que va ser un dels assessors tècnics de la sèrie, juntament amb el reconegut entrenador Bruce Pandolfini, que ja tenia experiència a causa de la seva col·laboració a la magnífica pel·lícula del 1993 A la recerca de Bobby Fischer, on va ser representat per Ben Kingsley.
En una entrevista recent a la CNN, Kaspàrov declarava que ni ells ni l’equip de producció no s’esperaven un èxit semblant, que creu atribuïble no només als escacs, sinó a l’atractiu de Beth Harmon, que encarna la clàssica història de superació que el públic adora. Kaspàrov va afegir que veia molt positiva la imatge projectada dels escacs, que ajuden la protagonista a enfrontarse als seus problemes amb l’alcohol i les drogues.
Al món real només hi ha hagut una dona capaç d’igualar els èxits de Beth Harmon. Es tracta de l’hongaresa Judit Polgár, nascuda el 1976, que amb només 12 anys va batre tots els rècords de precocitat escaquística, incloent-hi els de Bobby Fischer i del mateix Kaspàrov. Polgár va aconseguir el gener del 1989 el 55è lloc de la llista mundial absoluta, una mica inaudit per la seva edat, però també pel fet de ser nena, ja que cap dona fins aleshores no havia aconseguit si més no sortir al llindar del top 100 mundial. Posteriorment, Polgár es va consolidar entre els deu millors del món, guanyant nombrosos tornejos i competint en igualtat amb els millors homes, que la veien com un rival més, obviant per irrellevant la seva condició femenina.
En el programa esmentat de la CNN, Judit Polgár –retirada de la competició i mare de dos fills– declarava la seva admiració per la sèrie, matisant que seria difícil arribar a campiona començant als 8-9 anys, com Beth Harmon –ella va començar amb 5 – i va descartar completament que l’addicció a les drogues fos compatible amb aconseguir unes gestes esportives semblants. L’hongaresa també va assenyalar que els seus rivals habitualment no tenien tan bon perdre com els protagonistes masculins de la sèrie, i recordava l’anècdota que el primer gran mestre a qui va derrotar va abandonar precipitadament la sala de joc per donar-se –literalment– cops de cap a l’ascensor.
Sobre el paper de la dona en els escacs, Polgár i Kaspàrov van coincidir que la sèrie podria servir d’inspiració per atreure les nenes a aquest joc, que continua sent dominat de manera aclaparadora pels homes. Només hi ha un 10% de dones en els gairebé dos-cents mil jugadors en actiu que publica al novembre la Federació Internacional d’Escacs (FIDE), i només una dona entre els 250 millors, la xinesa Hou Yifan (88è lloc).
La diferència de nivell en escacs entre homes i dones continua sent objecte de debat avui dia. Un estudi recent elaborat per la revista Peón de Rey dona dades reveladores: només hi ha 16 dones entre els 1.000 millors del món, i només hi ha dues nenes al top 100 de la categoria sub14, malgrat que a aquesta edat les noies ja representen un 20% del total a la llista FIDE.
A l’entrevista a la CNN Kaspàrov es va retractar –a contracor– de les seves declaracions del 1989 a la revista Playboy, quan afirmava que els escacs són una lluita violenta en la qual les dones no poden competir en igualtat amb els homes. Certament, Beth Harmon i Judit Polgár li refuten, però a escala global les matemàtiques no ho tenen tan clar.
Es nota la mà de l’excampió mundial Garri Kaspàrov, que va ser un dels assessors de la sèrie