‘El pupas FC’
El pupas era un personatge tan malastruc que d’ell n’expliquen que quan queia d’esquena es feia malbé el melic. Així és com va batejar el seu equip el llegendari president de l’Atlètic de Madrid Vicente Calderón, després de la dolorosa derrota a la final de la Copa d’Europa contra el totpoderós Bayern Munic, en un partit que els blanc-i-vermells dominaven al minut 116, gràcies a un gol de falta magistral de Luis Aragonés, i que els alemanys van empatar amb una fava des de prop de quaranta metres de Schwarzenbeck que va batre un sorprès Reina a l’afegit de la pròrroga. Dos dies després, en el corresponent partit de desempat, els bavaresos passarien per sobre dels madrilenys, superats per un contundent 4-0.
Aquell victimisme matalasser va quedar plasmat a la lletra de la cançó del centenari del club, composta per un dels seus seguidors més insignes com és Joaquín Sabina. “Como los indios okupas que acampan sus banderas a la ribera del pupas”, va escriure el cantautor d’Úbeda, lluny d’imaginar que pocs anys després el seu estimat Atleti tornaria a caure dramàticament derrotat en dues finals més de la Champions contra el seu etern rival, el Reial Madrid, a Lisboa i a Milà.
La malastrugança blanc-i-vermella la va patir en primera persona Ronald Koeman quan, a inicis de la temporada 1990-1991, va patir al Calderón la lesió més greu de la seva carrera com a futbolista, quan es va trencar el taló d’Aquil·les, cosa que el va obligar a passar pel quiròfan, on el va operar el doctor González Adrio, i es va esta quatre mesos de baixa. Després de deu anys d’imbatibilitat en territori matalasser, dissabte el Barça va caure derrotat després de patir tota mena de contrarietats. Qui es podria imaginar que el gol que va decidir el matx arribaria després d’una doble errada colossal de Piqué, en un mal control de la pilota, i una sortida en fals a mig camp del porter més fiable, Ter Stegen, que va veure com Carrasco el driblava per acabar batent la porteria blaugrana totalment desguarnida, quan es complia el temps afegit de la primera meitat.
Ara bé, el pitjor no va ser la derrota, que allunya els de Koeman a nou punts de l’equip de Simeone, sinó que el partit hi va sumar les lesions de Piqué, que en el millor dels casos es pot estar de dos a tres mesos fora, i de Sergi Roberto, que es va trencar el bíceps femoral els últims minuts. Amb tot, Ronald no es rendeix i està segur, amb l’optimisme que el caracteritza, que, amb el calendari a la mà, a finals d’any el Barça, amb cinc partits pendents a casa (Osasuna, Llevant, Reial Societat, València i Eibar) i dos a fora (Cadis i Valladolid), serà entre els tres primers classificats de la Lliga. Paraula de míster.