Espanya anticipa la concentració bancària a Europa per la pandèmia
El model de banca minorista castigarà més les entitats l’any 2021
El vendaval de la concentració bancària recorre Europa. Les grans entitats financeres d’Alemanya, França i Itàlia analitzen amb intensitat els últims moviments corporatius anunciats a Espanya, com la integració de Bankia amb CaixaBank, la del BBVA i el Sabadell i la de Liberbank amb Unicaja perquè en aquesta ocasió no es tracta de salvar entitats en crisi, sinó d’obtenir sinergies i reduir costos per millorar la rendibilitat.
L’amenaça de la digitalització i la forta competència en determinats segments de mercat, sobretot en mitjans de pagament, així com el dur cop que ha suposat la pandèmia, han estat analitzats per la consultora Oliver Wyman, que calcula que, en el pitjor dels escenaris, els bancs europeus podrien patir pèrdues de fins a 830.000 milions d’euros l’any 2022.
“Espanya s’ha anticipat a la concentració bancària a causa de la duresa de la pandèmia. Com que és el sector financer més tradicional, basat en la banca al detall, les entitats estan més afectades per la crisi”, afirma Germán López, professor de l’Iese i director del màster en Banca de la Universitat de Navarra.
Segons la seva opinió, “en el moment que s’aixequin les moratòries i els estímuls de liquiditat, la banca ha de fer més provisions, de manera el 2021 serà un any dur”. I afegeix: “Les integracions proporcionaran oxigen als bancs fusionats perquè, com que tenen fons de comerç negatiu, poden incrementar les provisions”.
Per mesurar el nivell de concentració, el Banc Central Europeu (BCE) n’elabora dos rànquing. El primer és l’índex Herfindahl, on Espanya se situava en 1.110 punts el 2019, però amb els últims moviments corporatius arribaria a 1.798. Es considera un mercat altament concentrat a partir de 1.800.
L’altre índex l’elabora en percentatges. L’any passat, Espanya tenia el mercat concentrat en un 67,4% davant el Regne Unit i Alemanya (31,2%), respectivament. I també per sobre de França, en un 48,7%, o Itàlia, en un 47,9% (vegeu el gràfic).
Per Joaquín Maudos, professor de la Universitat de València, “la baixa rendibilitat de la banca en mercats com Alemanya, França o Itàlia i la reduïda eficiència portarà a una reestructuració els pròxims anys en aquests mercats, de manera que acabaran estant més concentrats”.
Per això, “el BCE insta la banca europea a fer més fusions en general i Espanya és el país que ha donat el tret de sortida amb tres fusions en curs”, assenyala.
Els moviments a Europa ja es comencen a entreveure, tot i que molt lentament.
A Alemanya, Deutsche Bank porta buscant una aliança des de l’any passat, quan va fracassar la seva fusió amb Commerzbank. López explica que “a Alemanya les cooperatives de crèdit són molt fortes i no es fusionen perquè tenen un fort arrelament local”.
Per Francisco Uría, soci especialitzat en el sector financer de KPMG, “la batalla de la creació de grans bancs europeus passa per Alemanya, malgrat que té un ecosistema format per bancs on el negoci al detall no és el més important, que inclou caixes d’estalvis, cooperatives de crèdit i bancs públics, en bona mesura no cotitzats, recolzats en una base de dipòsits important i amb el suport més o menys implícit del Tresor alemany”.
A França es podria estar forjant una de les grans operacions: la unió de BNP Paribas, que mira de conquerir el banc suís UBS i el francès Société Générale. Podria, fins i tot, ser una operació a tres bandes per crear un gegant europeu. “El tema és que a França els bancs no es dediquen tant com a Espanya al negoci al detall, sinó que també fan banca d’inversió. Per això no estan tan afectats com els espanyols per la crisi del coronavirus”, segons destaca el professor de la Universitat de Navarra.
A Itàlia el banc més gran per capitalització, Intesa Sanpaolo, va
En el pitjor escenari econòmic, la banca europea podria perdre fins a 830.000 milions l’any 2022
anunciar al setembre que s’integraria amb Unione dei Banchi Italiane.
A Portugal, el Santander, CaixaBank i Bankinter han consolidat el sector bancari i han reduït el nombre d’entitats. “Amb aquesta realitat, es pot parlar de sistema ibèric bancari”, argumenta López.
Pel que fa a les sucursals bancàries a Europa, França encapçala el rànquing, amb 35.837 sucursals obertes el 2019; el segueix Alemanya, amb 26.620; després Itàlia, amb 24.350 i molt a prop Espanya, amb 24.004. En total, l’any passat hi havia 163.265 oficines obertes en tota la Unió Europea.
Pel que fa als treballadors, a la banca treballaven 2,62 milions persones en totes les entitats financeres de la Unió Europea. Alemanya encapçala el rànquing, amb un total de 578.596 treballadors, seguida de França, amb 399.375 treballadors, Itàlia, amb 280.219 i, en quarta posició, Espanya, amb 173.447 treballadors.
“La consolidació bancària espanyola als anys vuitanta va donar pas a la projecció internacional dels grans bancs espanyols”, argumenta Uría. La història es pot repetir.