Veritats i mentides de la polèmica nova llei d’Educació
Anàlisi de les reaccions que ha suscitat la nova reforma educativa
La llei d’Educació aprovada dijous al Congrés dels Diputats ha enardit els partits polítics de dretes i les patronals, sindicats i famílies de l’educació concertada, la diferenciada i l’educació especial. Sota la plataforma Más Plurales van sortir diumenge amb els seus vehicles al carrer per protestar per la Lomloe. A Madrid hi va assistir el líder dels populars, Pablo Casado, que ha instat a la desobediència a les comunitats on governa la seva formació. PP, Ciutadans i Vox –que ahir va esborrar del programa electoral la seva proposta d’eliminació de les escoles d’educació especial– comparteixen l’objectiu de forçar el Govern a canviar la llei. La ministra Isabel Celaá lamenta que la normativa neixi “envoltada de fake news”. /
ESCOLA CONCERTADA
Perilla la seva supervivència?
L’article 109 de la nova llei canvia les regles de joc en la planificació escolar i prioritza l’oferta de places públiques davant les concertades en la programació. La idea és que s’oferirà escola pública i hi haurà concertada mentre que siguin places necessàries en el sistema educatiu. Amb la nova llei es decidirà prèviament a la preinscripció dels pares quantes aules són necessàries en un municipi en funció del nombre d’estudiants. Si hi ha 47 aules de P3 en oferta i només se’n necessiten 40 per a la població infantil, l’administració educativa pot decidir l’eliminació del finançament de set grups concertats, malgrat que les aules pertanyin a escoles molt demandades. Amb el descens demogràfic previst (un 5% menys d’alumnes de 3 anys a Catalunya l’any que ve), la concertada tem que la pèrdua de grups debiliti el finançament de les escoles i hagin de tancar.
La llei afectarà la concertada de la mateixa manera a tot Espanya?
No. La concertada queda a mercè dels criteris dels governs autonòmics. El PNB, que va donar suport a la llei, ha manifestat la seva intenció de protegir l’opció de la concertada, així com les autonomies on governa el PP i Cs. Per la seva part, ERC va rebutjar una iniciativa de JxCat i PNB que volia garantir una oferta suficient de places “gratuïtes” per a les famílies (per incorporar la concertada) i no només “públiques”. Es necessitaven sis abstencions per tirar endavant l’esmena, i ERC hi va votar en contra.
Perdran la llibertat d’elecció els pares?
S’elimina el concepte de demanda social, que és el que regia actualment. Fins ara els pares sol·licitaven els centres que volien i l’administració distribuïa les places en funció d’aquesta demanda: si les aules no s’omplien, l’escola perdia el concert econòmic per a aquell grup. Els pares podran continuar escollint ara segons l’ideari o el projecte del centre, però pot ser que aquella plaça no sigui concertada. L’escola pot llavors mantenir el grup, sense el finançament de l’administració, i deixar-lo a preu de concertada. O privada. O suprimir-lo.
S’elimina el pagament de quotes?
Sí, la llei prohibeix explícitament el pagament de quotes a fundacions a les escoles de titularitat privada subvencionades amb fons públics. Les associacions de patronals de les concertades han destacat l’infrafinançament de les places als centres que representen. Segons un estudi, avalat pel Síndic de Greuges, es necessitarien 1.165 milions d’euros més a l’any perquè les places de la concertada a Catalunya fossin gratuïtes. Segons aquest estudi, el finançament públic cobreix un 90% dels salaris i un 10% del manteniment dels centres.
Què més canvia la llei?
Al text de la llei s’exigeix el repartiment dels alumnes vulnerables, d’entorns desfavorits o amb necessitats específiques, entre centres públics i concertats, i tots han de reservar un 10% de les places per si arriben nous alumnes. I es demana als municipis que busquin solars per a la construcció de centres públics i no els cedeixi a escoles de titularitat privada.
Dona suport Celaá a la concertada?
La ministra d’Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, tranquil·litza l’escola concertada que té raó de ser, especialment, la creada amb “finalitats educatives” i “socials”. I nega el seu caràcter de subsidiarietat. Les mesures volen posar fre a la creació d’escoles de titularitat privada i pertanyents a fons d’inversió (amb ànim de lucre) que obtenen concerts, un model existent a altres comunitats, com la de Madrid, però no a Catalunya.
Deixarà de ser concertada l’educació diferenciada per sexes?
Sí, els centres sostinguts parcialment o totalment amb fons públics desenvoluparan el principi de coeducació en totes les etapes educatives. Aquest paràgraf exclou els centres amb alumnes d’un sol gènere.
L’EDUCACIÓ ESPECIAL
Atempta contra la seva supervivència?
La llei dona un termini de deu anys per avançar en l’escola inclusiva de manera que tots els alumnes, o la majoria, siguin escolaritzats en escoles ordinàries. Els centres d’educació especial es convertiran en centres de recursos per a l’escola (professionals, formació i sales especialitzades) i atendran els casos en què per la naturalesa de la discapacitat no sigui recomanada l’escolarització en un centre ordinari. Per tant, els centres patiran una reconversió, i part del personal educatiu s’integrarà o donarà suport previsiblement a centres ordinaris.
Per què patronals i famílies es mostren alarmats?
El projecte de l’escola inclusiva no està prou integrat a la comunitat educativa d’altres comunitats. A Catalunya les famílies no han sortit al carrer en massa. Pot ser perquè hi ha bastant consens entorn de la idea d’escolaritzar tots els alumnes en un centre ordinari si hi ha prou recursos. La inclusivitat ha generat un intens diàleg els últims vuit anys. El decret de l’escola inclusiva a Catalunya es va aprovar el 2017 (tot i que no s’ha desplegat per falta de pressupost) amb l’aplaudiment general. Però falten recursos humans per atendre les necessitats dels alumnes i la formació als docents en l’atenció a la diversitat.
Podran escollir els pares si volen escola ordinària o especial?
El Govern central insisteix que es tindrà en compte “la voluntat de les famílies” en l’escolarització, però molts pares mostren suspicàcies sobre aquesta possibilitat. Confien en el centre actual on porten el seu fill i desconfien de l’atenció docent i de la bona convivència que puguin rebre a l’escola del barri. Un 17% dels estudiants espanyols amb discapacitat (uns 35.000) assisteixen ara a centres especials.
LA RELIGIÓ
S’expulsa la religió de l’aula?
No. La religió es manté a les escoles públiques, però no qualificarà a les notes com fins ara. En virtut dels acords amb la Santa Seu del 1979, la religió s’ha d’oferir a les escoles públiques, però els alumnes que no l’escullin no hauran de seguir una assignatura mirall. A la pràctica, re
ligió no servirà per fer pujar la nota a l’expedient ni per obtenir una beca. La Conferència Episcopal ha proposat al Govern central una matèria sobre formació en valors, impartida per professors de religió, però de caràcter aconfessional. “Lamentablement, la proposta feta per la Conferència no ha rebut resposta per part del ministeri”, es va queixar divendres Luis Argüello, secretari general de la CEE.
Es crea una nova assignatura de religions?
Sí. Cultura de les religions com un coneixement laic de les religions en la història.
LA LLENGUA
Per què ERC va demanar de suprimir la definició de llengua vehicular?
Amb la supressió de la consideració de llengua vehicular a l’escola la llei Celaá evita definir quina ha de ser la llengua docent en cada autonomia. El partit republicà justifica aquesta esmena per “blindar el català a les aules” de les demandes de l’oposició, com Ciutadans, que demanen més correlació entre les dues llengües cooficials i l’anglès, així com de les denúncies de famílies (unes 23 el curs passat) als tribunals que obliguen la Generalitat a pagar per les places. El debat identitari està en el rerefons del desacord. El PDCat va votar en contra d’aquesta esmena perquè dubta de la plena autonomia de Catalunya, ja que l’article de la llei deixa marge per interpretar que el ministeri també és competent en aquesta matèria com a “administració educativa”.
Trenca la igualtat en l’educació a Espanya?
A Catalunya la llengua oficial en què s’imparteixen classes i en què es comuniquen els docents amb els alumnes i famílies és, des del 1993, el català. Les competències en educació estan transferides als governs autonòmics, i amb les seves decisions modelen les estratègies educatives en funció dels seus objectius.
Deixaran d’aprendre castellà els alumnes catalans?
No. Actualment s’imparteixen només unes hores de castellà, de manera oficial. Però a la llei s’especifica que les administracions autonòmiques hauran de vetllar pel dret de rebre ensenyaments de castellà i de la llengua cooficial, “com estableix la Constitució, els estatuts d’autonomia i la normativa vigent”.
Qui avalua l’aprenentatge?
La normativa exigeix a les administracions autonòmiques que s’assegurin que els alumnes assoleixen el nivell de “ple domini” en les dues llengües i que introdueixin mesures compensatòries als centres amb pràctiques deficients. Actualment les úniques avaluacions sobre el domini del català i castellà les fa la Generalitat mitjançant les competències bàsiques i la prova de llengües a la selectivitat. En totes dues, el castellà i el català estan assumits. No obstant això, la introducció del debat sobre l’aprenentatge de llengües a Catalunya (per dèficits en alumnes situats en determinades localitats) no ha pogut obrir-se sense ferir susceptibilitats, malgrat els intents del PSC i d’ERC.
ALTRES CRÍTIQUES
Té prou suport?
La llei s’ha aprovat al Congrés dels Diputats per majoria absoluta, com correspon a una llei de caràcter orgànic. En total hi van votar 177 diputats a favor (un més del mínim necessari) i 148 en contra i 17 es van abstenir. L’anterior, la Lomce la reforma impulsada pel ministre José Ignacio Wert, es va aprovar el novembre del 2013 amb més vots a favor, 182, amb uns 143 en contra i 2 abstencions. Cal destacar que la Lomloe ha rebut el suport de set partits polítics (PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, Més País, Compromís i Nova Canàries) i la de Wert va tirar endavant amb els vots únics del PP. No obstant això, la llei Celaá no és de consens polític, com es volia, ja que té el PP, Cs, Vox, CC, la CUP, el càntabre PRC i UPN en contra.
La comunitat educativa ha participat en la seva elaboració?
El projecte de llei orgànica de modificació de la LOE (Lomloe) va ser aprovat a l’últim Consell de Ministres de l’anterior legislatura, el 15 de febrer del 2019. Després de les eleccions i formació del nou Govern, va tornar a aprovar-se el 13 de març del 2020, just abans que comencés la pandèmia per coronavirus. Els partits conservadors critiquen que aquesta llei no hagi estat consensuada amb la comunitat educativa, però el PSOE recorda que en primera instància es van escoltar tots els col·lectius i es van recollir més de 200 propostes. La Comissió d’Educació al Congrés ha estudiat 2.000 esmenes presentades pels partits polítics, de les quals unes 300 han estat aprovades.
És una llei ideològica?
Recull les aspiracions generals de l’esquerra progressista. Aposta per l’educació pública, inclusiva, amb igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat i fa un pas endavant en la renovació de la pedagogia. Redueix l’espai de la religió i obliga els docents a tenir present a l’aula l’educació afectiva i sexual i la igualtat de gènere. L’equitat és un dels seus eixos vertebradors: potencia l’etapa de 0-3, redueix les repeticions, crea itineraris flexibles, fomenta el reforç educatiu i converteix la beca en un dret subjectiu. Permet passar de curs amb matèries suspeses i aprovar l’ESO o el batxillerat amb una matèria suspesa, si la mitjana de l’expedient equival a 5 i si ho decideix la majoria del claustre. Pedagògicament, impulsa l’aprenentatge per àmbits i competències i fomenta la inclusivitat a les aules. Queda per definir la reforma del professorat i la del currículum.
Entra en fricció amb la LEC?
En els aspectes més polèmics, no, excepte el tractament que dona a l’escola concertada. Com a punt de fricció entre la llei Celaá i la LEC, el PDECat destaca la supressió de l’apartat 4 de l’article 122 bis en la Lomloe, relatiu a la política de personal i la possibilitat dels directors de demanar perfils de docents en línia amb el projecte de centre (un professor de matemàtiques amb coneixements d’anglès si aquest idioma és clau en el projecte).