Les restriccions frenen la represa de la cultura
Moltes sales de concerts i grans teatres tardaran dies a tornar pel límit d’aforament
La cultura reobre..., però al ralentí. Tardarà setmanes a tornar al 100%. Des d’ahir, teatres, cinemes i sales de concerts catalans poden tornar a obrir les portes després de més de tres setmanes tancats per decisió de la Generalitat per intentar aturar la segona onada de la pandèmia. Però les limitacions imposades pel Govern per a la reobertura, com l’aforament màxim de 500 espectadors en les tres primeres fases i el confinament municipal del cap de setmana, que impedeix que arribin a Barcelona espectadors d’altres ciutats en la primera fase de la desescalada, més les qüestions d’intendències pròpies de cada sala –desfer ERTO, elaborar una nova programació–, estan alentint o bloquejant l’obertura de molts dels grans espais culturals. El Liceu, el Tívoli, el Mago Pop al Victòria i moltes sales de concerts ara per ara no tornaran. D’altres tardaran dies. I, per sort, d’altres ja han començat, com diversos cinemes o el Temporada Alta de Girona, que, després d’haver hagut de cancel·lar i reprogramar molts espectacles, tornava a encendre els llums de l’escena catalana ahir a la tarda a la sala La Planeta.
Retorn musical sota mínims
Amb el suspens encara proper, provocat per l’error de la Generalitat dissabte en la redacció de la resolució, que les deixava fora del pla de recuperació, les sales de concert catalanes van aixecar ahir el teló. Per ser més exactes, van poder aixecar el teló si volien, cosa que pràcticament cap va fer per una estricta qüestió de logística i rendibilitat.
Aquesta arrencada sota mínims es comprova en les xifres amb què ahir treballava l’Asacc (associació que engloba gran part de les sales privades catalanes de música en directe): “D’uns 82 associats de tot Catalunya, 28 ens han comunicat la intenció d’obrir”, reconeixia ahir la seva gerent, Carmen Zapata. Entre onze i dotze a Barcelona (sala Vol, Wolf, Diobar, Milano, Meteoro...), altres tantes a la província, una a Tarragona, dues a Girona (La Tafanera i el Sunset) i entre una i dues a Lleida. Aquesta setmana, divendres, té previst oferir un concert a Barcelona la sala Upload, perquè el tenia contractat fa temps, i no se’n sap gaire res més en termes sonors. S’anuncia, per exemple, que el Tablao Flamenco Cordobés obrirà al desembre amb un concert setmanal, que el Sidecar obrirà només la planta de dalt, que podrà funcionar com a bar... Però una majoria no començaran a oferir música en viu fins d’aquí uns quants dies o setmanes (el que es tarda a programar i buscar finançament públic o privat) i d’altres no tenen previst reobrir, incloent-hi les sales grans com Apolo, Razzmatazz o Bikini. Explica Lluís Torrents, codirector de Razzmatazz, que moltes no obriran fins que canviïn les condicions que estaran en vigor 15 dies per a les sales de concert: una reducció de l’aforament d’un 50% amb un màxim de 500 persones i sense servei de bar. “Aquesta reducció teòrica d’un 50% en realitat suposa que et quedes amb un 30% perquè has de garantir la distància entre les persones assegudes. I en sales que, a més a més, som club i discoteca, que no hi hagi bar és definitiu”.
Hi ha fórmules intermèdies com la que proposa la sala Heliogàbal, que té llicència de bar musical a part de funcionar com a sala de concert. “Obrirem dijous només com a bar, amb un aforament per a onze persones –diu Albert Pijoan–, perquè com a sala de concert implicaria fer-ho per a un públic de 16 persones, i així és impossible quadrar números. Els passa el mateix a la majoria dels locals d’aforament petit i mitjà. Volem proposar a l’Ajuntament de fer concerts de cap de setmana en diferents places de Barcelona a l’hora del vermut amb altres sales com el Jamboree o el Harlem, i així tornar a l’activitat després de vuit mesos de tancament. És desesperada la situació”.
Amb més de dues mil butaques en l’aforament, les grans sales de clàssica i òpera de Barcelona són les que més es ressenten del límit de 500 espectadors. El Liceu veu inviable reduir a la meitat les entrades venudes per a la Traviata que preveia estrenar el 5 de desembre i per a la qual encara confia que el Govern flexibilitzi el límit, tot i que això impliqui desplaçar-la uns dies i obrir per Nadal. El Liceu alçarà avui la veu per la cultura oferint un assaig d’aquesta òpera davant 500 convidats i un streaming de dotze hores –de 20 h a 8 h– amb Francesco Tristano tocant al piano Vexations, d’Erik Satie. “La salut és el principal, no hi ha dubte –diu el director, Valentí Oviedo–; en cap cas volem ser frívols. Ens sentim feliços que la cultura reobri, però el Liceu forma part de la pulsió cultural de la ciutat. I assolir un 50% de l’aforament és factible com ja vam demostrar en la primera desescalada”. Si no hi ha vènia, serà l’executiva del Liceu qui decidirà si es cancel·la l’òpera o es dupliquen les funcions per donar sortida a les entrades venudes.
El Palau de la Música, per la seva part, tira endavant amb La flauta màgica d’Òpera Catalunya que ofereix la Simfònica del Vallès (amb Serena Sáenz com a Pamina i Sara Blanch com a Reina de la Nit). Però havent venut ja 600 localitats es plantegen fer una segona funció més endavant. De cara al Magnificat de Bach i l’actuació de Leticia Moreno, el director del Palau, Joan
Oller, diu que és optimista respecte a la revisió del límit de 500. En depèn també que promotors com el Festival de Jazz o el Mil·lenni s’animin a ocupar la sala.
L’Auditori, per la seva part, celebra encara aquest cap de setmana el concert de l’OBC amb Javier Perianes en streaming i reobre portes el següent apostant per descomptes aquest desembre, quan té la tornada de Jordi Savall a l’escena o el flautista Emmanuel Pahud de solista de l’OBC.
Ni Tívoli ni Mago Pop... ara per ara
Els teatres grans han tingut molts dubtes sobre la reobertura amb les condicions actuals –500 espectadors poden suposar tot just un terç de l’aforament, i no els surten els números–, i alguns van decidir reobrir ahir mateix. Així, ni el musical La jaula de las locas, amb Àngel Llàcer, al Tívoli, ni el Mago Pop, al Victòria, no reobriran mentre continuï el límit de 500 espectadors. Sí que ho faran, en canvi, El mètode Grönholm, al Poliorama, i Carlos Latre, al Coliseum, però s’esperaran al 4 de desembre. Els que retornen ara, a més del Temporada Alta –es prolonga fins al 22 de desembre per reacomodar el que s’ha anul·lat–, són el Teatre Nacional de Catalunya, que demà estrena Monroe-Lamarr, dirigida per Sergi Belbel, i el Lliure, que dijous estrena Una, amb la musa del destape Eva Lyberten. També tornen els teatres del Grup Focus –Goya (avui mateix, amb l’Escape room, de Joel Joan), Villarroel (dissabte, amb La cabra, o qui és Sylvia?, amb Emma Vilarasau i Jordi Bosch), Romea (el dia 3, amb 53 diumenges, de Cesc Gay, protagonitzada per Pere Arquillué) i Condal (el 4 de desembre, amb el musical El màgic d’Oz)– i les sales mitjanes i petites en massa.
Els teatres que no obren confien que la Generalitat suavitzi el límit de 500 espectadors abans del previst gràcies a la pressió del Liceu o bé que Cultura els aporti una ajuda més important per pal·liar els menors aforaments permesos: ara és d’un màxim de dos mil euros, insuficients per compensar els alts costos diaris d’obertura d’un gran musical o una òpera.
Obertura progressiva als cinemes
L’activitat a les sales de cinema no es va reprendre ahir de manera unànime. “L’obertura serà més escalonada fins divendres, quan la majoria ja estaran en marxa”, va confirmar el president del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya, Camilo Tarrazón, que va dir que “serà una tornada menys immediata del que ens hauria agradat”. A Barcelona van aixecar la persiana només els Verdi, els Renoir Floridablanca i Filmax Gran Vía, que van recuperar part de les estrenes que no s’han pogut veure a les pantalles durant gairebé un mes: Eso que tú me das, Adam, Falling, Regreso a Hope Gap o les recents De Gaulle, Emma o Mank. De la resta de Catalunya, el gremi només tenia constància de l’obertura del cinema Alhambra, a la Garriga. Per animar el públic a tornar als cinemes, el director Cesc Gay va anar ahir als Filmax Gran Vía per presentar la seva pel·lícula Sentimental, estrenada el 30 d’octubre, just quan els cinemes catalans es van veure obligats a tancar per tercera vegada. L’exhibidora Cinesa obrirà les seves sales a Catalunya a partir de demà i preveu mantenir el preu del dia de l’espectador de dimecres fins aquest 27. Per la seva part, els Verdi acullen dijous la presentació del nou d’Isabel Coixet, Nieva en Benidorm, com a part d’una iniciativa del BCN Film Fest d’oferir premières de grans pel·lícules abans que comencin la seva trajectòria comercial en cinemes. En el cas del film de la catalana, serà a partir de l’11 de desembre. Tarrazón va dir que era difícil pensar que es podria obrir ja de manera generalitzada quan el detall del pla de desescalada es va publicar dissabte. “Treure els treballadors dels ERTO, habilitar les sales i dissenyar la nova programació no es pot fer en tres dies. I, a més a més, continuem amb moltes restriccions”, va dir. La reobertura coincideix aquesta setmana amb les estrenes de l’aventura fantàstica Érase una vez..., el drama mexicà Sin señas particulares o el documental 2020, d’Hernán Zin, un treball de més de quatre mesos de rodatge en primera línia de la pandèmia.